IU, reptes i ombres.

Izquierda Unida té una difícil assignatura per superar. Afronta unes primàries per escollir el seu cap de llista de cara a les properes eleccions generals. Unes primàries que semblen una mica agòniques entre un Gaspar Llamazares força cremat i amb poca tirada electoral i una Marga Sanz representant del sector més tancat i radical del PCE. En aquest cas les primàries serveixen realment per escollir entre dos models molt diferenciats dins d’una mateixa formació política. És per això que cal seguir amb interès aquestes primàries ja que seran fonamentals per decidir el futur polític d’IU. De totes maneres les perspectives no són bones per la formació que està cridada a aglutinar bona part dels sectors polítics de l’estat que es senten d’esquerres.
Crec que l’enfortiment d’IU és necessari. No sempre he pensat així, ho reconec. Però cal que IU obtingui uns bons resultats per afrontar una renovació de discurs i persones que li permetin aglutinar a tots els sectors d’esquerres que no es conformen amb la tebiesa de ZP. I és necessari que davant del progressiu procés de debilitament del PSOE existeixi una esquerra forta arreu de l’estat que permeti equilibrar les forces i que sigui la garantia real en contra de la dreta. Una IU forta és la millor garantia en contra del PP, no ho dubteu. Ara però caldrà superar, com sigui, aquest procés de primàries i que Gaspar Llamazares (esperem que guanyant clarament les primàries), sigui capaç d’aglutinar bona part del vot d’esquerres arreu de l’estat i de forma conjunta amb les altres formacions d’esquerres, permetin fer avançar l’estat en un sentit clarament d’esquerres.