Portabella al plenari

Per primer cop he assistit a un plenari de constitució de l'Ajuntament. La veritat és que la primera part és força avorrida amb la promesa del càrrec i les votacions. Això ja és mitja horeta. Miraré de fer una valoració de les intervencions de Jordi POrtabella, Imma Mayol i Jordi Hereu. En Portabella per mirar d'entendre perquè no estan al govern i la Imma i el Jordi per veure com pinta el nou acord. Jordi Portabella ha començat fent, al meu entendre, un exercici de contradiccio considerable. Ha parlat d'un model positiu de ciutat però que ara no ha sabut situar-se en els debats de futur i de la globalització. No formarà part del govern perquè segons ell els darrers anys no hem sabut situar-nos pel debat de futur. Si havent estat al govern els darrers 8 anys no ho ha sabut fer no sé perquè es presenta com alcaldable. Ha situat com a elements de discrepància la manca de protagonisme de les polítiques d'immigració en el nou acord de govern o l'absència de resposta davant el gran abstencionisme. A continuació ha passat a fer un discurs de caire més nacionalista. No cal ni tutors ni tuteles, aquesta ha estat una de les seves frases. El seu discurs, poc municipalista, és fruit dels motius de fons perquè ERC no hagi entrat al govern, el seu canvi d'estratègia política. Això sí també ha fet una aposta per l'estabilitat des d'una oposició constructiva i coherent. En paraules seves amb lleialtat a la ciutat. He vist un Jordi Portabella una mica espès, poc il·lusionat, però també senseible al seu nou paper de mirar de no desestabilitzar el govern en minoria de Barcelona.