divendres, 4 de maig del 2007

Sectarisme

Hi ha poques coses que em molestin tant en la política com el sectarisme. És a dir la capacitat que tenen algunes persones per considerar que la seva formació política és la única que disposa de la raó i que per tant la gent que forma part de les altres opcions no val la pena. De fet aquesta gent acostuma a sentir-se més propera d’aquella gent que "passa" de la política que no dels companys i companyes d’altres partits, fins i tot dels que formen part del seu mateix govern. Habitualment és gent que fins i tot té actituds dures amb gent del propi partit. El sectarisme és una opció personal d’intolerància i això fa que sigui difícil compartir un projecte que vagi sols una mica més enllà dels propis interessos.
Certament hi ha sectaris a tots els partits, però alguns tenen especial densitat. Les formes més clares de sectarisme que rep la gent d’ICV són que se’ns acusi (no explícitament és clar) de prendre espais de poder als partits que teòricament els haurien d’ocupar o considerar que som uns il·luminats que fem propostes inversemblants, tot i que la majoria d’elles al cap d’uns quants anys hagin esdevingut majoritàries entre la societat. El sectarisme no tolera els matisos, els debats o els equips de govern entre diferents forces.
La millor fórmula per curar el sectarisme és una societat políticament com la nostra, multipartidista i que cada cop s’allunya més de les majories absolutes. Ningú té la veritat absoluta, ni tan sols sé si tenim la nostra veritat. Sols amb debat, treball conjunt i molta tolerància podem tirar endavant.

3 comentaris:

Anna Mir ha dit...

Tan debò aquesta tendència multipartidista que obliga a la creació de governs compartits, s’estengués també a nivell nacional. No tindrem tanta sort...o si?

Em fa l’efecte que continuarem sofrint els eterns i estèrils atacs i discussions bilaterals entre la dreta rància del pp i el centre cada dia més descafeïnat del psoe.

Cal fer créixer l’esquerra també a nivell nacional. Ens son urgents polítiques d’esquerres de debò i per això cal un major pes polític dels partits d’esquerres al Congrés dels Diputats.

En Joan Herrera mereix estar més acompanyat, ell s’ho ha guanyat i, ben segur que ens ho guanyarem tots de cara a les nacionals.

Jordi Coronas i Martorell ha dit...

Crec que és important no confondre el sectarisme amb la discrepància. Es compatible compartir projectes amb altres forces polítiques, com hem demostrat les forces d'esquerres, i alhora mantenir un perfil diferenciat dels companys de camí. Tots, en un o altre moment, hem estat objecte de les crítiques dels altres i fins i tot ICV-EUA ha votat diferent dels companys de govern municipal quan ho hacregut necessari, la qual cosa és absolutament respectable.
En els moments clau tots sabem quí és l'autèntic enemic polític.

Pere Nieto ha dit...

Jordi, quan parlo de sectarisme m'estic referint a prepotència a no entendre als altres i sobretot a que la teva vida estigui marcada per la teva afiliació política (que és diferent que la ideologia). Evidentment la meva ideologia marca la meva vida diària, intento comportar-me en funció de que sóc d'esquerres i ecologista, però hi ha gent que sembla més aviat que estigui a una secta i no a un partit. És evident que a tots els partits tenim sectaris i a més jo respecto molt la discrepància entre socis de govern. Seria difícil no acceptar.la sent a més d'un partit no majoritari. Estic convençut que discreparem de molts temes i això és bo. El sectaris són els que no accepten la discrepància precissament.