Divendres vaig assistir al dinar de Tribuna Barcelona amb Imma Mayol. Per la gent que seguim la campanya molt de prop acostumen a ser actes en les que reafirmem bona part del nostre discurs, coneixem nous arguments de la nostra cap de llista (en aquest cas sobre immigració) i compartim una estona amb gent que coneixem. Però difícilment aquests actes acostumen a fer-te estremir. Ahir divendres vaig tenir aquesta sensació. La presentació de la Imma Mayol va anar a càrrec del poeta Joan Margarit. En un món polític i mediàtic on sovint repetim les mateixes coses la intervenció del Joan Margarit va ser excepcional. No va llençar “piropos” a la Imma, no va demanar el vot, no va recórrer a cap tòpic. Després de reconèixer que era el primer cop que feia la presentació pública d’un polític va acabar la seva intervenció amb el seu poema “casa de misericòrdia”. Aquest poema neix de l’estranya sensació que li va causar al poeta el fet que moltes dones que havien perdut als seus marits afusellats cedissin els seus fills a la casa de la misericòrdia, que simbolitzava als mateixos que havien executats als seus marits. Donar els fills a la casa de la misericòrdia era dur, però més dur era no fer-ho, fora de la casa de la misericòrdia aquestes dones sols tenien la intempèrie. Joan Margarit va acabar la seva brillant intervenció dient: “La política, com la poesia, potser no és gran cosa, però fora d’ella, fora de la política que la Imma, només hi ha la intempèrie”.
Gràcies poeta per fer que enmig de la bogeria de la campanya electoral em pogués emocionar.
1 comentari:
gràcies, Pere, pel teu comentari, que tampoc és gens habitual entre la gent que us dediqueu a la política.
Sense les vostres sensibilitats, la política és només partidisme, politiqueria, destinats a desaparèixer tard o d'hora
Publica un comentari a l'entrada