dimarts, 3 d’abril de 2007

Contestant Màrius Serra

Avui em permetré el luxe de polemitzar amb l’article que ha escrit Màrius Serra per la Vanguardia sobre Barcelona. L’article planteja com Barcelona està evolucionant però sols de cara als inversos, empreses amb interessos turístics i altres inversors directes i en canvi la gent de Barcelona no compta. Hi ha una part de l’article que comparteixo força amb el Màrius Serra tot i formar part de l’equip de govern d’aquest Ajuntament. De fet en l’escrit que vaig fer sobre la posició 41 de Barcelona en un estudi de qualitat de vida ja plantejava que el gran risc de la nostra ciutat és que la gent no s’hi pugui quedar o que hi hagi la tendència a voler edulcorar la nostra forma de vida per semblar més “europeus”. També considero que l’obsessió per les xifres i els rànquings és un dels aspectes que va portar a Joan Clos a un gran descrèdit entre la ciutadania.

De totes maneres crec que Màrius Serra també podria plantejar altres aspectes de la ciutat que s’estan duent a terme amb força i que no van en el sentit que ell planteja. És cert que el seu article no és una radiografia de la ciutat, però a vegades cal tenir en compte altres aspectes. La ciutat de Barcelona no és tan sols l’augment del turisme o els premis Laureus. Quan fa poc la major part d’entitats socials de Barcelona s’asseien per donar suport a la política de Benestar Social del Regidor Ricard Gomà, vol dir que hi ha altres aspectes que també s’estan treballant.

Segurament coincidiríem força en una avaluació de Barcelona amb Màrius Serra, però ja que ell avui ha mostrat alguns dels elements negatius del futur de la ciutat no m’estic de citar alguns exemples contraris. I em centraré a Horta-Guinardó perquè tots dos ho coneixem. Aquest mandat el Districte d’Horta-Guinardó ha inaugurat un Centre d’Atenció i Seguiment a les Drogodependències a la Vall d’Hebron (la mal anomenada narcosala); aquest equipament amb una forta oposició d’alguns sectors veïnals i el suport d’entitats i persones com el mateix Màrius Serra; però és evident que darrera aquest equipament hi ha valors. Igual que darrera de l’obertura del Centre per a persones sense sostre del camí de l’església, o de l’acord amb el Bisbat per aconseguir que el casal de la Font d’en Fargues sigui equipament públic pel barri, o del trasllat de l’escola bressol Llar d’Infants o dels pisos per a malalts mentals que es faran a Can Travi. També hi ha una altra voluntat de fer Barcelona amb el Pla d’equipaments que hem aprovat a Horta-Guinardó amb un gran consens social i polític. Hem comès errors i ens ha quedat feina per fer, però a l’equip de govern de l’Ajuntament hi ha gent que també treballa dia a dia per construir la ciutat que volem, la ciutat per la seva gent. Una ciutat solidària i inclusiva. El que planteja Màrius Serra al seu article és un risc, però a la ciutat també hi ha altres realitats, algunes d’elles gràcies també al govern.

3 comentaris:

Alfonso Salmerón Muñoz ha dit...

M'ha agradat molt la teva resposta. Salut i força, company.

Alfons

Anònim ha dit...

¿Has pensat a enviar aquesta resposta a la secció de Cartes al Director de la Vanguàrdia?
Salutacions
david

Anònim ha dit...

No m'ho havia plantejat de publicar a La Vanguardia, tot i així gràcies pels vostres comentaris

Pere