dilluns, 26 de març de 2007

On ens voleu portar, ERC?

ERC ha decidit donar-li alegria a les tertúlies radiofòniques. No puc entendre de cap altra manera la proposta que va fer ahir Xavier Vendrell d’estudiar la possibilitat de fer a Artur Mas president si CIU accepta fer un referèndum d’autodeterminació. Estaria encantat de la vida de poder celebrar algun dia aquest referèndum, però entenc que aquest fet seria la culminació d’un procés i no l’inici d’una aventura. Proposar la celebració d’un referèndum sense saber què preguntarem ni com es podria articular la proposta aprovada és una temeritat.

En segon lloc crec que un Govern és una cosa més seriosa del que planteja el senyor Vendrell. No es pot trencar un govern sinó és per oposició a una política determinada. No es pot dir "si CIU m’ofereix més canviaré al president". Si volem un país seriós hem de començar a creure’ns que el Govern té un valor i no és possible jugar a obrir possibles escenaris perquè sí. Si ERC considera que aquest govern no està responent als compromisos de l’acord ho ha de plantejar i si no veu sortida ha de plegar del govern i estudiar altres possibles vies pel país. Això ho entendria, tot i que no ho podria compartir. Si no s’han trencat els compromisos de govern i sense haver renunciat a estar al govern no es pot oferir a una altra força política aquest canvi. Sembla com si per damunt de tot la única opció que es pugui descartar és que ERC no estigui al govern.

La barreja de conceptes és total. Si el Tribunal Constitucional rebutja l’Estatut ERC té tot el dret a decidir quina via política vol seguir per resoldre el tema. És evident que alguna cosa haurem de fer. Si ERC vol proposar la convocatòria d’un referèndum que ho faci, però que no jugui a possibles canvis de govern per posicionar-se bé de cara a les properes eleccions.