El passat 16 de desembre vaig anar a Urgències de l'Hospital del Mar derivat pel meu metge del CAP per una icterícia. Resumeixo al màxim la meva vivència. Vaig entrar a un petit espai i em vaig veure rodejat totalment per gent asseguda en cadires i que feia hores (en alguns casos unes 8) que esperaven ser ateses. Tothom acumulat en un espai molt petit, persones amb problemes respiratoris, sense una mínima comoditat si has d'estar hores... a mi em van atendre enseguida per la previsió de gravetat del cas, però són indignes aquestes esperes. Sé que la solució no passa només per més recursos a Urgències sinó per un model que tingui en compte altres serveis i també que cal una millor organització del servei, però és indignant.
Un cop al box d'urgències la situació és molt dura. Vaig estar 4 dies a urgències (2 a box i 2 a sala de tractaments). Gent per tots els passadissos, crits i sorolls constants, manca de capacitat del personal d'atendre a tothom, manca de material (els dos dies a box no tenia ni cadira, ni taula i havia de menjar amb la safata sobre el llit). Un espai on és impossible descansar i on em van tenir 4 dies perquè els caps de setmana no es fan TAC i per tant el meu diagnòstic no es podia confirmar fins el dilluns que em fessin prova. Realment ens podem permetre un sistema en que proves tan importants no es facin durant els caps de setmana?
Em
van comunicar el diagnòstic (tumor a vesícula biliar) a sala de
tractaments. Un espai on no es veu la llum natural, on estava rodejat
de gent, on no podia tenir ni una certa intimitat per assumir la
situació. Podria seguir, però també vull destacar la qualitat de
tot el personal sanitari i auxiliar que fa que com a mínim hi hagi
humanitat en un servei que no està a l'alçada de la nostra
societat. Per a mi és molt important destacar que vetllar per unes
bones condicions laborals del personal sanitari no és tan sols una
qüestió de justícia davant d'uns professionals que durant la
pandèmia vam tractar
d'herois i vam aplaudir. La necessitat de
garantir unes bones condicions salarials ha de ser una exigència per
tots els col·lectius laborals. Però en aquest cas disposar del
personal necessari i en bones condicions garanteix un millor servei
als pacients. Quan les infermeres van saturades de feina no tan sols
s'ho passen malament sinó que augmentem, per exemple, el risc de que
hi hagi errors.
Avui sols parlo de les urgències perquè la meva experiència va ser molt bèstia i em va afectar psicològicament. Ara encara hi ha la negociació pel tancament del pressupost del govern de la Generalitat. Fa molt temps que reivindico més recursos per la salut pública d'aquest país, però ara he viscut la pel·lícula des de dins i encara estic més convençut. No ens podem permetre seguir desmuntant un sistema públic de salut que és una de les claus principals d'una societat justa, democràtica i solidària. Tenim molta feina a fer.
2 comentaris:
No puc estar més d'acord. Espero que et recuperis aviat, Pere. Molts ànims i moltes gràcies per fer visibles els problemes que vivim cada dia les infermeres i el personal sanitari en general.
Moltes gràcies amic meu per la teva contribució sobre la situació de la sanitat pública amb la visió de una persona malalta que va rebre una atenció més especialitzada. M'ha agradat llegir aquesta reflexió crítica i constructiva sobre un sistema que ha rebut unes retallades importants els darrers anys.
Que et milloris molt aviat amic meu
Publica un comentari a l'entrada