dimecres, 29 de desembre de 2021

ELS MEUS LLIBRES 2021

 


Hi ha gent que em pregunta com és possible que llegeixi tant. Suposo que llegeixo ràpid i que aprofito els moments que puc, començant pels viatges diaris en bus. Però us asseguro que conec gent que llegeix més, però són més discrets. Aquest any a més us explico una anècdota. Un amic em va parlar de la diferència que encara hi havia entre nombre llibres publicats per homes i dones i les dificultats d'aquests darrers per tenir difusió. I no ho tenia clar a nivell personal, dubtava. Com que m'ho apunto tot va ser fàcil. Vaig mirar els 10 darrers llibres llegits i estava clar, 7 homes i 3 dones. Vaig mirar els 20 darrers per si de cas i passava a ser 6 a 4, però igualment em va quedar clar. I per això he potenciat molt més la lectura de llibres escrits per dones, i m'ha anat molt bé.

No és senzill triar llibres que m'han agradat d'aquest any, n'he llegit 47 i la immensa majoria m'han agradat. Però vinga fem una doble selecció. 8 impactes que he tingut i després unes recomanacions més. I ho sento per si no us agraden. Són la majoria obres dures o molt dures, és així!

1 No diguis res. Patrick Radden Keefe. Impressionat. Novel·la que ens explica el conflicte d'Irlanda amb cruesa i una narració magistral. Sense apriorismes, amb contundència. Atrapa i a vegades pensa que és trist que no sigui ficció.

2 Claus i Lucas. Agota Kristof. Increïble. Molt ben narrat. Dur. De fet a vegades cal apartar el llibre i deixar-lo una estona. La mentira, la guerra, el dolor. Intens.

3 Lluvia fina. Luis Landero. És un gran escriptor i aquí crea una història de relacions familiars molt dures i complexes. Segur que reconeixereu actituds. També impactant.

4 Hamnet. Maggie O'Farrell. Gran novel·la d'època. La família de Shakespeare però sobretot un retrat d'una època amb el paper de les dones, la pobresa, els drames.

5 Jo que no he conegut els homes. Jaqueline Harpan. Brutal. Una distòpia molt interessant. Una reflexió sobre relacions humanes i sobre la nostra societat.

6 Els dics. Irene Solà. De fet va ser el primer llibre que vaig llegir aquest any. Poesia pura. Un llibre tendre, màgic que ens parla de la vida.

7 La loca de la puerta del lado. Alda Merini. Potser no és objectivament dels que més m'han agradat. Però em va impactar molt per com es pot escriure a partir de la manca de salut mental duna manera tan nua i apssionada.

8 Benedicció. Ken Maruf. He posat el darrer de la trilogia però és igual. Quina bellesa tots els seus llibres. Com ens sacseja sempre, com ens emociona i ens fa reflexionar.

Us deia que és difícil seleccionar i per tant us deixo altres recomanacions del que he llegit aquest 2021:

Impossible. Enri da Luca. La lluita política i el compromís.

Las doce tribus de Hattie. Ayana Mathis. Històries de dones a Amèrica.

Terres mortes. Núria Bendicho. Drama rural, històries de dones.

No vine a ser carne. Gata Cattana. Creativitat i reflexió d'una artista especial.

Mi hermano. Daniel Pennac. No havia llegit res d'ell, però ho canviaré.

L'anomalia. Hervé Le Tellier. Molt interessant plantejament però després irregular.

Napalm al cor. Pol Guasch. Inquietant, poètic, suggerent.

El olvido que seremos. Héctor Abad. La necessitat de la memòria.

Els records perfectes. Susanna Batalla. Llibre de contes molt bons entorn dones.

Panza de burro. Andrea Abreu. Llibre diferent, a un poble de Tenerife. Sorprenent.

El càstig. Guillem Sala. Llenguatge oral, intens. Bon llibre.

La madrina. Hannelore Cayre. Novel·la negra. Salut mental.


dimarts, 28 de desembre de 2021

LES MEVES SÈRIES 2021

 


L'any passat vaig comentar que havia consolidat la meva afició a les sèries. Aquest 2021 ha estat encara una consolidació més gran, no direm addicció encara, però els confinaments i la situació que vivim m'hi convida. I perquè no dir-ho la qualitat d'algunes de les sèries que he vist. Per cert, podeu fer-me recomanacions, de fet la majoria que estan aquí me les heu recomanat gent del meu entorn. M'agraden sobretot sèries breus, diferents, amb intensitat, humor negre i al límit. Però veig sèries força diferents. Us poso les que més destaco, com sempre no m'atreveixo a fer-ho per ordre de preferència, ho faré per ordre invers a que les he vist. Evidentment no han de ser sèries d'aquest any, són sèries que jo he vist aquest 2021. I començo per una que ara he acabat.

1 Goliat. Amazon Prime. 4 temporades i 4 casos diferents per aquest advocat peculiar, que lluita contra els grans poders amb mètodes peculiars. Ambient cada cop més surrealista i oníric. Personatges molt aconseguits. Diferent però mol potent.

2 El juego del calamar. Netflix. Polèmic que la posi, oi que sí? És una sèrie interessant que parla dels dubtes morals amb els que ens podem trobar, res original, però crec que la sèrie té bons moments. Per infància o adolescència? En cap cas, però gens malament.

3 Katla. Netflix. Una de les grans sorpreses. Islàndia i un volcà on passen coses. Estètica gris i paisatges desolats. Interessant, bon guió.

4 Unbelievable. Netflix. Una gran sèrie sobre la violència sexual i les violacions. I una reflexió sobre com les dones ho viuen i com els homes ho vivim. Dura i necessària.

5 Fragile. Filmin. Meravella. Tendre i punyent alhora. Relacions complicades i vides difícils. Molt rec

6 State of the union. HBO. Stephen Frears crea una sèrie molt interessant. Capítols de 10 minuts que passen quan una parella cada setmana fa una copa a un bar abans d'entrar a sessió de teràpia de parella. Es poden fer coses diferents.

7 Mare of Easttown. HBO. Molt bona. Gran interpretació. Sèrie sempre al límit que ens fa entrar dins d'un personatge femení molt complex i ric.

8 This country. Filmin. Un fals reportatge d ela BBC gamberro i divertit però que alhora ens fa pensar sobre moltes coses de la nostra societat. Molt divertit i irreverent.

També vull destacar sèries que he seguit veient. He acabat La Casa de Papel (Netflix) i a veritat és que m'ha agradat més el final que temporades del mig, igual que You (Netflix) que millora la tercera temporada, tenint en compte que la segona no em va agradar gens. Igual que acaba amb qualitat El cuento de la criada (HBO). També destaco dues sèries de Movistar+ que han fet una molt bona 2a temporada Hierro amb Candela Peña i Vida Perfecta de Leticia Dolera. No m'ha agradat en canvi continuació de Bonding o Sex Education de Netflix.

I no les he posat entre les 8 destacades però podria afegir Hipòcrates, El pequeño Quinquin, Young and promising o Vernon Subutex de Filmin. O Shtisel i Los asesinatos de Valhalla de Netflix.

I no és una sèrie, però acabo de veure a Netflix Don't look up No us la perdeu! I tampoc les dues escenes després dels crèdits.

Segur que teniu coses a dir !!!!


dissabte, 25 de desembre de 2021

EL MEU TEATRE 2021

 


Aquest any he recuperat una mica de teatre, però com ja vaig explicar a l'article sobre música, el darrer trimestre he baixat molt el ritme per diferents circumstàncies. 27 obres de teatre, com sempre amb preferència per la Beckett o amb seguiment intens al festival Escena Poblenou o el Pàrquing Shakespeare. He de dir que he tingut poques sorpreses. M'han agradat espectacles que tenien una bona crítica ien canvi no he tingut gaire sorpreses.

Breument aquest és el meu recull. Recordeu que no és per ordre que m'hagin agradat, seria massa difícil.

1 Canto jo i la muntanya balla. Extraordinària. Molt rica en tots els sentits. Interpretacions, escenografia, música,ambient...brillant a Biblioteca Catalunya.

2 De què parlem mentre no parlem d'aquesta merda. La Calòrica com sempre ens fa riure i ens fa pensar. Quin fart de riure a partir d'un vàter. Poliorama.

3 Heisenberg. A mi em va agradar el text, em va sorprendre tot i que sé que no és unànime. Sílvia Bel em va agradar molt. Beckett.

4 Sandra. De Daniela Feixas, amb Josep Julien i Elena Tarrats. He vist unes quantes sobre violència, violència masclista...i aquesta és de les que més m'ha impactat. Beckett.

5 Mare de sucre. Poques coses més a dir d'un dels gran èxits de la temporada. La diversitat funcional damunt escenari. Tendresa. TNC.

6 Malditas plumas. Potser seria la que m'ha agradat més sense tenir referències prèvies. Sol Picó barreja autobiografia i ficció però demostra la seva gran qualitat. Beckett.

7 Las canciones. Un espectacle diferent que posa en evidència la capacitat que té la música d'emocionar-nos, de fer-nos sentir. Molt bona i la mitja part millor que he vist mai. Teatre Lliure.

8 Història d'un senglar. La interpretació de Joan Carreras és inoblidable. Teatre pur, quina capacitat de transmetre. Teatre Lliure.

MÚSICA EN VIU 2021

 

Cada any m'agrada compartir amb vosaltres la meva vida cultural al llarg de l'any. A les xarxes vaig publicant cada cop que vaig al teatre, a un concert o llegeixo un llibre, però ara m'agrada fer-ne resum per si algú té ganes de llegir-ho o de comentar-ho. Ha estat un any especialment atípic. No cal dir que la merda de pandèmia ha seguit marcant la nostra vida i també la nostra activitat social i cultural. I ha fet més complicada la feina a les escoles i per tant m'ha suposat més tensió laboral. Però a més aquest any, a principis de novembre, va morir la meva mare. Però tampoc puc oblidar que ha estat un any amb molt bons moments. Complicitats, moments especials, enamorament, nous reptes...

Començo pels concerts. Tot i que encara no hem acabat l'any crec que ja no en veuré més. No em puc queixar, he anat a veure 41 concerts. Altres que hagués volgut no he pogut per confinaments, anul·lacions...i els darrers mesos no he pogut anar tan sovint pels motius que ja he explicat. Però com sempre dic no és una competició, sinó intentar viure el màxim de moments màgics a la meva vida i molt sovint als concerts m'ho passo molt bé. Aquesta seria la tria d'alguns dels millors i començo amb 4 gires que estava esperant.

1 Maika Mavoski. A la sala petita del TNC. Un dels concerts terapèutics. Havent acabat el trimestre, enmig de la bogeria de la COVID, amb dubtes de tota mena...Un concert a més que van haver de modificar pel positiu d'un dels músics i del tècnic de so. Però quan una artista és tan bèstia com al Maika aconsegueix que l'energia es desbordi des del primer minut. Qualitat vocal, cançons bones i molt ben treballades, ganes de gaudir i la música per guarir-ho tot. I a sobre amb la participació d'un convidat de luxe, Ovidi Tormo guitarrista de Zigarros.

2 Clara Peya. Dos cops l'he pogut veure amb la gira Perifèria. El primer cop al Casino l'Aliança del Poblenou i el segon al concert de la Mercè al Grec amb els concerts previs de Toti Soler i Judit Nedderman. Clara Peya és, al meu entendre, l'artista més creativa que tenim a casa nostra. Si l'art és compromís ella està al davant. Si l'art t'ha de sacsejar, ella ho fa constantment. Quina qualitat, sensibilitat i missatge. La seva producció és tan gran que no és difícil veure-la actuar. Si podeu no us la perdeu.

3 Travis Birds. Vaig descobrir-la durant el confinament i em va agradar. Vaig escoltar cançons seves, vaig veure actuacions online des de casa seva i em va anar agradant cada cop més. Quan va venir al Coliseum no vaig dubtar i vaig anar-hi. I em va confirmar que és una gran artista. Que darrera la seva timidesa hi ha molt a explicar, que sap fer cançons íntimes i que sap transmetre en els directes. I no sols canta les seves cançons, no us perdeu la versió de “Ya no me acuerdo” dels Estopa.

4 Coque Malla. No podia faltar a la llista. Un artista que he anat descobrint. Cançons magnífiques, directes molt treballats i ganes de fer música.

I aquest any també he anat a molts concerts de jazz i blues. Perquè m'agrada i perquè a més hi ha tres programacions on em sento com a casa. El cicle de jazz a Montbau, el dels Lluïsos d'Horta i el Festival de Blues de Barcelona a Nou Barris. I això em permet anar coneixent més aquest món i anar a altres concerts. Aquests són alguns dels més destacats:

5 Tail Dragger. Un clàssic i veterà bluesman de Chicago a la sala Bóveda. Molt bo. I poder seguir a la gent del Rocksound.

6 Marian Barahona. Ja ho sabeu una de les meves artistes especials per la seva qualitat musical i la seva sensibilitat personal. Molt bo el seu disc “Big Little Dream”.

7 Ignasi Terraza Trio. Un dels pianistes més extraordinaris del jazz de casa nostra. Aquest cop al Jamboree.

8 Txell Sust i August Tharrats. Feia molt temps que no veia en viu a aquesta magnífica cantant. Un bon concert.

9 Rambalaya Pura energia. Aneu als seus concerts, alt voltatge. Dos cops aquest any, al Festival de Blues de Barcelona i a la sala Upload.

10 Balkan Paradise Orquestra. Festa, festa i festa. Bona música i teràpia col·lectiva.

I vull acabar amb dos festivals. El Cruïlla sempre em permet descobrir alguns artistes i començar l'estiu amb molta música. Aquest any per culpa de la COVID sols vaig poder estar un dia però vaig gaudir sobretot amb l'energia i el compromís de Ana Tijoux i al festival Blues&Ritmes de Badalona vaig descobrir a Ian Siegal i vaig tornar a veure un dels artistes que més m'agraden en viu, Luke Winslow-King.

Però altres concerts també els recordaré per molts motius, com el de la cantautora Lidia Uve, els 50 anys de la Locomotora Negra o el de Spencer Evoy.

Visca la música en viu !!!



dilluns, 28 de desembre de 2020

SÈRIES I PELIS 2020

 


Sèries i Pelis 2020

L'any 2019 va significar la meva estrena a veure algunes sèries. Quan sols teníem televisió convencional mai seguia les sèries a excepció de Plats Bruts. Sí que havia vist capítols d'Allo, Allo o l'Escurçó Negre, per exemple, però no tenia cap interès en fer seguiment. El 2019 vaig veure les meves primeres sèries a les noves plataformes, però encara sense molt entusiasme. El 2020 ha representat el meu salt definitiu a aquest món, lògicament afavorit per passar moltes més hores a casa i per les recomanacions d'algunes persones. D'entrada diré que m'agraden les sèries breus, més aviat esbojarrades i políticament incorrectes. Però també m'agraden altres sèries. Però accepto altres models, confesso que després de tantes recomanacions acabo l'any començant la sèrie The Crown.

I aquest és possiblement l'article on puc rebre més comentaris i recomanacions, per tant endavant... Les que jo recomano més, evidentment segons el meu criteri personal.

Derek” És el meu model de sèrie. Absolutament provocadora, gens llarga, humor negre. Alhora tendresa i detalls molt cuidats. Una sèrie irrepetible pel meu gust. També em va agradar “After Life”, però no tant.

Unorthodox” Una sèrie molt ben treballada. Amb una gran interpretació i donant-me a conèixer un món que desconec. Molt interessant.

The new Pope” Igual que la primera una joia. Bellesa sols per la bellesa. Surrealisme i una atmòsfera que em sedueix.

Con los gatos no te metas” Sorpresa. Hi ha un moment que no t'acabes de creure que tot això pugui ser real. Un documental molt ben construït i que t'atrapa.

Quan la pols es torni cendra” Una sèrie sueca que parteix d'un atemptat per entrar a les vides de diferents protagonistes. Molt ben narrada i amb personatges brutals.

Amor y anarquía” Una de les meves darreres descobertes. Humor irreverent, personatges diferents i molt bon rotllo.

Fleabag” Una altra sèrie diferent, que et desconcerta i t'atrapa. Personatge femení gens convencional. Una sèrie amable i interessant.

La casa de papel” Reconec que em va enganxar i que l'he vist esperant els nous episodis i les noves temporades. Pel meu gust va perdent, però globalment em va agradar força.

Patria” El llibre em va agradar molt i això sempre resulta un repte. Però la veritat crec que la sèrie sap tranmetre molt bé el que ens vol transmetre aquesta novel·la. També he completa amb altres sèries d'ETA, sobretot recomanable “El desafío, ETA”.

Però també en podria destacar d'altres: “Sex Education”, “Foodie Love”, “Utopia”, “The night of”, “Antidisturbios”, “El colapso”...

I també he vist algunes pel·lícules, especialment a Filmin. És un dels aspectes que em plantejo ampliar de cara al proper any. A vegades és més fàcil tenir recomanacions de sèries i en canvi costa una mica més de pelis, però hi ha autèntiques joies.

Diecisiete”, “Columbus”, “Zoran, mi sobrino tonto”, “1985”, “Border”, “Parásitos”, “Mientras dure la guerra” o el documental sobre Nina Simone “”What happened Miss Simone?”...


LLIBRES 2020

 


Tinc el costum o la mania d'anar apuntant tot allò que faig i que té a veure amb la cultura (concerts, teatre, llibres...) i ho faig des del 2013, per tant és una bona manera de veure com ha anat l'any en un aspecte tan important com és per a mi viure aquestes experiències. L'any 2020 ha estat l'any de la COVID, de la pandèmia i del confinament i per tant això s'ha vist reflectit en la meva vida cultural i social. He anat a menys concerts i a menys teatre i en canvi he llegit més llibres i sobretot ha esclatat la meva febre per les sèries. És evident he disminuït la cultura en viu i he augmentat la lectura i tot allò que ens ofereixen les diverses plataformes (sèries i pel·lícules). I a més les activitats presencials han estat de major proximitat i petit format. En teatre he anat sobretot a la Beckett, per la magnífica programació però també perquè és a prop de casa i a concerts he anat sobretot a Rocksound, al jazz de Montbau...i he perdut experiències com el Festival Cruïlla o concerts que tenia previstos com la Maika Makovski, Lucinda Williams o Texas. Però també diré que aquest any he estat més conscient de la importància de la cultura i sobretot de la cultura en viu. Necessito sentir, emocionar-me, que em sacsegin. Per tant en la mesura del possible estic fent i em comprometo a anar més enllà del discurs i mirar de donar suport a la cultura en viu, assistint o donant suport a experiències interessants que necessiten del nostre finançament.

Llibres

Possiblement és l'any que he llegit més llibres, si no m'he equivocat 56. El confinament i la meva recuperació de l'operació del desembre han ajudat. He llegit llibres diversos, he aprofitat per recuperar llibres que tenia per casa i que no havia llegit, al costat d'algunes novetats. Faig una breu selecció d'alguns que més m'han marcat, no necessàriament per ordre de qualitat.

Un amor” Sara Mesa. Una història diferent, que sorprèn. Una narració impecable. Un ambient tancat i una acceptació que a vegades el destí ens porta on no sospitàvem.

Y llovieron pájaros” Jocelyn Saucier. Un història tendre i brillant sobre persones grans perdudes enmig de la natura. Text brillant que em va impactar.

Quality Land” Marc-Uwe Kling. Una distopia molt còmica però alhora angoixant pel que representa del nostre futur. Un llibre intel·ligent.

Boulder” Eva Baltasar. Una autora realment imprescindible. Un llibre tendre i dur alhora. Amor, sol·litud, maternitat...

Coratge” Laura López Granell. No puc ser objectiu, la Laura és una persona a la que m'estimo molt, però de veritat que els poemes d'aquest llibre són magnífics i així ho acredita la gran acollida que ha tingut.

La passió” Jeanette Winterson. Unllibre molt diferent però apassionant. A partir de la figura de Napoleó. Un llibre sobre les passions.

la novia gitana” “La red púrpura” “La nena” Carmen Mola. Aquesta trilogia de novel·la negra crua i que t'atrapa també ha marcat aquest any de lectura.

Gent normal” Sally Rooney. Un llibre molt ben escrit que ens parla de les dificultats de relació, de la solitud, de la dependència. Molt recomanable.

El hijo del chófer” Jordi Amat. Una història que si no fos certa seria fantàstica. La realitat supera a la ficció. Les clavegueres de Catalunya i un personatge que realment es fa odiós.

I podria fer la llista molt més llarga amb Ignot (Manuel Baixaulí), El manantial (Catherine Chanter), Algo en lo que creer (Nicholas Butler), A plena luz (JR Moehringer), Un cor massa gran (Eider Rodríguez), La pira al port (Boris Pahor) o Quan arriba la penombra (Jaume Cabré).


MÚSICA EN VIU I TEATRE 2020

 


Música en viu

Ha estat un any molt dur per la gent que ens agrada la música en viu. Però sobretot ha estat un any molt bèstia per tota la gent que es mou professionalment a l'entorn de la música. Grans artistes han anul·lat gires però se'n sortiran, però hi ha milers de persones (artistes, tècnics, gent que treballa a les sales de concert...) que patiran molt. Vivim a un país que no es creu la cultura i la cultura en viu. La pandèmia ha posat damunt la taula aquest drama. Intentaré anar a molts més concerts el proper any, serà un bon senyal de que es poden anar normalitzant les coses. És cert que he anat a 30 concerts aquest 2020 però ha estat aprofitant qualsevol ocasió, concerts de petit format, sales petites, alguns concerts a l'aire lliure. Per exemple un any on agrair un cop més el miracle del bon jazz a Montbau gràcies al Xavier, el Jaume i companyia.

Musicalment també vull destacar el que ha estat el tancament de la sala Rocksound, derivada dels plans urbanístics del Poblenou més que de la COVID. Una sala imprescindible pel rock de la ciutat, una sala que s'havia convertit en un referent. I sobretot una sala on em sentia a gust i que em permetia descobrir molta música. Espero que el 2021 també representi la tornada del projecte Rocksound.

Finalment comentar que el confinament va suposar un gran nombre d'experiències de música online (concerts en streaming, col·laboracions online, reversions de clàssics...) cal valorar la capacitat que alguns músics han tingut per generar uns espais de proximitat. Un format que em va permetre descobrir, per exemple a Travis Birds, però en general un format que no ha acabat de funcionar. També és l'any que he escoltat més Spotify.

Aquests són alguns dels artistes que més he gaudit aquest 2021 en viu:

  • Coque Malla (Razzmatazz)

  • Morgan (Sala Apolo)

  • Dan Brothers i Dewolff (Sala Wolf)

  • Bywater Call (Rocksound)

  • Maruja Limón (Poble Espanyol)

  • Lluís Coloma (Festival de Blues de Barcelona)

  • Bob Wayne (Rocksound)

  • Marc Ferrer Trio amb Marian Barahona (Montbau)


Teatre

L'any passat vaig viure molt el teatre, aquest any no ha estat igual, evidentment. No he pogut anar a obres que ja tenia previst com Pedro Páramo o El gran combat,. En total he vist 14 obres. I la majoria d'elles a la Beckett. És un luxe una sala que programa obres de qualitat, a un preu molt econòmic i a sobre al costat de casa meva! De fet just la meitat de les obres les he vist a la Beckett. D'aquesta sala vull destacar algunes de les obres dins del cicle de la mort: “Aquest país no descobert...” magnífica reflexió sobre la mort del pare, “Celebraré mi muerte” text personal sobre l'eutanàsia o “Karaoke Elusia” una obra sobre el suïcidi juvenil que m'ha impactat i més tenint en compte la joventut dels intèrprets. De la resta em va agradar molt “El romancero gitano” al Goya amb la Núria Espert, “Winnipeg” al teatre Akadèmia “Excalibur...” i “Roges” dins Festival Escena Poblenou i “Solitud” al TNC. Espero que el 2021 em permeti molt més teatre.