divendres, 4 de novembre de 2022

4 ANYS DE PRESIDENT DE L'AVV DEL POBLENOU

 


Dimecres vam celebrar l’assemblea de l’AVV del Poblenou. Un dels punts que tocava era la renovació de la junta de l’entitat. Després de 4 anys, vaig deixar de ser president de l’AVV del Poblenou per passar a ser...vicepresident. Ja ho veieu, dient això ja veieu que en cap cas es tracta d’una marxa de l’entitat, al revés, és el compromís de seguir aportant coses a un projecte que enguany celebra el seu 50è aniversari. Plego perquè he acabat un mandat i hi ha dos motius que són importants. El primer és que crec que és bo afavorir renovacions i buscar models diferents de lideratge i el segon motiu és que la meva vida és intensa en tots els àmbits i baixar una mica el ritme en un dels meus àmbits no és cap mala decisió.

Parlava de noves maneres de fer i nous lideratges. I en aquest sentit confesso que estic molt content que la Teresa Nuñez hagi assumit la responsabilitat de ser la nova presidenta de l’entitat. Pel que em sembla la segona presidenta després de la Marta Continente ara ja fa uns quants anys. La Teresa és veïna del barri, però no fa molts anys que hi viu, mestra i per sona molt inquieta social i culturalment. Estic convençut que farà una molt bona feina i que aportarà una visió diferent a l’entitat.

Tot i que com deia la meva vida personal i social és força intensa vull continuar compromès amb l’AVV del Poblenou. No puc entendre una vida sense prendre partit per intentar millorar la nostra societat. I en aquest sentit crec que l’AVV, amb totes les seves limitacions, ha estat al llarg d’aquests 50 anys un referent per construir un barri millor. Dimecres vam escollir una junta amb 14 membres i amb algunes persones col·laboradores que afrontarà projectes tan importants com el pla comunitari Apropem-nos, el seguiment de projectes urbanístics tan importants com el 22@ o Glòries, comissions de dones, salut o medi ambient, l’edició de la revista que acaba de guanyar un Premi Sant Martí, el treball dins la Taula d’Equipaments, l’organització d’activitats culturals, xerrades... Al Poblenou l’AVV no ho fa tot, ni fa res sols, però sí que és una peça fonamental en la construcció d’un barri molt ric en moviments associatius i reivindicacions. Aquesta diversitat d’experiències és fonamental, perquè tothom trobi l’espai on es sent més còmode lluitant pel Poblenou, i també és important aconseguir consensos per poder tirar endavant projectes que podem compartir.

Demà dissabte compartirem el sopar de celebració dels 50 anys de l’AVV i després seguiré intentant aportar una mica de feina a aquest projecte que crec necessari. I per cert si us animeu a participar, ja ho sabeu, us esperem.

dimarts, 1 de novembre de 2022

Intent de diari d'un fals pratenc (4). Espais naturals i aeroport.

 


Després d'unes quantes setmanes trepitjant ciutat del Prat, avui, aprofitant el dia de festa, he anat a passejar per una part dels espais naturals del Delta. El darrer cop que hi havia anat va ser en plena pandèmia, llavors ni tan sols hi havia avions creuant cada dos per tres el cel. Avui hi he tornat i a més ben guiat i m'ha agradat molt.

Per una ciutat com el Prat que ha de conviure amb l'Aeroport, el Port, una zona industrial destacada i infraestructures viàries importants, poder tenir espais naturals on poder caminar, córrer, anar en bicicleta i gaudir de la natura és fonamental. He passejat per camins tranquils, he vist ocells i ocellots (aquí podeu intuir la meva preparació com a ornitòleg), he gaudit d'un primer dia de novembre primaveral per no dir gairebé estiuenc. I encara em queda per descobrir més a fons la platja i altres espais naturals i patrimonials com per exemple l'entorn de la caserna dels carrabiners.

Una cosa que m'ha semblat força a clara al Prat és que la immensa majoria de la gent està en contra de la possible ampliació de l'aeroport. I no m'estranya. Tot i que una bona part de la població treballa a l'aeroport o en serveis relacionats, la gent és conscient de la barbaritat ecològica que suposa la pèrdua d'espais naturals. I ningú es creu que l'ampliació pot ser compatible amb la preservació natural. I defensar aquests espais naturals és defensar la qualitat de vida, la necessitat d'espais naturals al nostre entorn, la importància de la biodiversitat.

I a més l'ampliació de l'aeroport sols es basa en una lògica decreixement il·limitat que tothom sap que ja ha quedat obsoleta. No és tan sols que és bo canviar la dinàmica econòmica de la nostra societat, és que ara ja és imprescindible fer-ho. La defensa de l'ampliació de l'aeroport és com arribar a la festa d'algú amb una ampolla de vi a la ma i descobrir que la festa ha acabat fa hores i tothom ja està a casa. El futur de Catalunya no es pot basar en criteris econòmics expansionistes. La sostenibilitat no ha estat un valor que la societat ha incorporat com un aspecte positiu, la sostenibilitat ha esdevingut una necessitat de pervivència.

I al Prat de Llobregat ho tenen clar, ni un pam més. I jo encantat de la vida de donar-hi suport i de passejar més sovint per aquests espais tan necessaris.

diumenge, 30 d’octubre de 2022

Intent de diari d'un fals pratenc (3) Identitat i diversitat.

 


Ara ja he fet 4 mesos de treball al Prat de Llobregat i com heu vist si em seguiu a les xarxes amb una vida intensa coneixent la realitat especialment cultural i educativa de la ciutat. I és cert que el Prat té alguns elements que són curiosos. En primer lloc la seva configuració. És una ciutat enmig de la metròpoli urbana de Barcelona i de la densitat del Baix Llobregat, però en canvi és una localitat sense continuïtat amb la trama urbana d'altres ciutats. És a dir no passa com a la resta de ciutats que la frontera amb els municipis de l'entorn es dilueix, estan separades per un mateix carrer. En el cas del Prat la platja, els equipaments, els espais naturals...configuren un espai més aïllat, i us asseguro que això marca caràcter. I també està configurat per grans infraestructures com són sobretot l'aeroport i el port.


Un altre element que m'ha sorprès del Prat és la seva marcada identitat. El “pratiotisme” és profund. Crec que ha estat una defensa davant de la tendència a no conèixer el Prat des de fora, al fet d'estar estigmatitzat en molts casos per una imatge de conflictivitat especialment vinculada a Sant Cosme. Ara però la gent del Prat sent orgull de ser d'aquí, són pota blava. I això es nota quan aconsegueixen estendre la idea de la carxofa del Prat, comuna a altres localitats de la comarca o quan posen en valor el pollastre pota blava com a marca de la ciutat. Aquest sentit de pertinença al Prat és fonamental per impulsar projectes, per millorar la vida del barri. I aquí, sens dubte, la gent ha tingut un paper molt important, però també un Ajuntament que s'ha caracteritzat per la seva estabilitat i per apostar realment per la transformació de la ciutat i de la vida de les persones, amb tots els “però” que vulguem parlar.


I en aquest article deixeu-me que us parli d'una altra de les característiques que m'estan seduint del Prat. La seva profunda diversitat i com es posa en valor. Començant pel fet que ha estat una ciutat agrícola i industrial alhora, o que posa en valor les seves arrels i en canvi té una història molt recent. Però també hi ha diversitat cultural però viscuda de forma natural. Les activitats de la Festa Major comencen amb la sardana del Prat (en versions molt diferents), però alhora les activitats de les entitats i les municipals són molt diverses. Conviuen les festes tradicionals catalanes i el flamenc, les jotes pel dia del Pilar i les sardanes. I aquesta és la realitat que a mi m'agrada. La barreja, la diversitat i la convivència em donen molta vida. I al Prat veig que aniré ben servit.


dijous, 29 de setembre de 2022

Intent de diari d'un fals pratenc (2) Los Diablos.

 


Cada any vaig a uns 40 concerts, molt diferents (a l’aire lliure, a recintes grans, a sales petites, de rock, jazz, blues...) però mai hagués pensat que un dels concerts més especials que he viscut seria el de Los Diablos a la Festa Major del Prat. Vaig arribar a la plaça una estona abans de que hagués de començar el concert, però plovia, i estava convençut que es suspendria. Però arribant a la plaça ja vaig veure que alguna cosa fallava. Hi havia força gent esperant pel concert, gent de mitjana d’edat alta, força alta, siguem clars. Vaig entrar a l’espai de backstage (és a dir a la zona on es troben artistes i tècnics) per veure com estava el tema. I allà tampoc em va quadrar tot. L’equip de cultura, que havia de prendre la decisió, estava tranquil, intentant tenir-ho tot a punt i garantint que si s’actuava fos segur. I un tercer element que també em va sorprendre, els músics comentaven que calia actuar, que no es podia deixar al públic sense la música. Ja ho veieu, un públic entusiasta, un equip molt capacitat i uns músics motivats. I seguia plovent. Però això és el Prat.

Finalment l’actuació va començar. La gent gran del públic cantava totes les cançons, ballava sota els paraigües i gaudia molt. Els músics durant els 45 minuts que van poder actuar van demostrar qualitat però sobretot ganes de seguir sent músics 50 anys després de començar. I l’equip de cultura, també sota la pluja, feia que allò fos possible, traient, per exemple, amb escombres l’aigua que queia a la part de davant de l’escenari. I el concert va acabar amb el cantant fent la conga amb el públic, també sota la pluja i fent que aquella tarda la plaça Louis Braille es convertís en una festa.

Vaig descobrir la importància de la Festa Major al Prat, les ganes que té la gent de divertir-se, la gran capacitat professional de l’equip de cultura. Però vaig recordar perquè ens vam inventar la música en viu. La necessitat d’expressar sentiments, de sentir-nos vius, de compartir emocions. No tinc previst seguir la carrera musical de los Diablos, però em trec el barret. Gaudeixen de tocar, però sobretot tenen clar quina importància té el públic. Hi ha moments que no t’ho esperes i acaben sent màgics.

dimarts, 27 de setembre de 2022

Intent de diari d'un fals pratenc 1 (Festa Major)

 


Com ja vaig explicar, el passat 1 de juliol em vaig incorporar com a nou Director d’Educació i Cultura a l’Ajuntament del Prat de Llobregat. Aquest nou repte professional és també un bon motiu per començar a escriure sobre coses que em passen i que observo. Evidentment tot està escrit amb clau exclusivament personal. La idea és compartir, si us ve de gust, una mirada amb carinyo sobre el Prat i la vida municipal.

I començo parlant de la Festa Major que hem celebrat del 22 al 26 de setembre. D’entrada la Festa Major forma part d’aquesta àrea i per tant, tot i no haver viscut gairebé la preparació, volia conèixer a fons com funcionava i per tant he mirat d’anar a uns quants actes i sobretot veure activitats diverses a espais diferents de la ciutat. I us faig spoiler, m’ha encantat com es programa, organitza i es du a terme la Festa Major del Prat de Llobregat.

La programació és diversa en tots els sentits. Diferents estils, adreçat a diferents edats, a diferents llocs de la ciutat... i això no és tan obvi com sembla. Cal capacitat tècnica i voluntat política clara per fer que la festa major sigui no tan sols un espai festiu a la ciutat que permeti la gresca (fet fonamental), sinó que també la Festa Major formi part del model de ciutat que es vol construir. Igual que el treball a educació, l’acció de serveis socials o l’actuació del urbanisme configuren un model de ciutat, com es planteja la festa major també. I per fer això cal un molt bon equip que garanteixi aquest model de festa diversa ajustant-se als pressupostos previstos. I a sobre una programació compartint dates amb les festes de la Mercè i després d’una etapa de saturació de festivals i concerts.

Una programació que sobretot permeti gaudir de la festa (s’ha demostrat la importància d’aquest fet especialment després de la pandèmia) amb propostes de qualitat i per a tothom. Una programació tan diversa que aposta per la cultura popular (correfocs, ball de bastons, gegants...) i per una programació de circ d’una qualitat extraordinària. Uns concerts que ens permeten passar de Azúcar Moreno a Ladilla Rusa, de los Diablos a Javiera Mena, de los hermanos Cubero al tribut a Raffaella Carrá. Una aposta per música de molta qualitat de gent del Prat com, entre d’altres, Elena Grueso, Chivo Chivato, Poncelam o Pigmy (una descoberta musical que m’ha agradat molt).

I és fonamental que passin coses bones i diverses a la Plaça de la Vila o a Fons d’en Peixo, però també a Sant Jordi o a Sant Cosme. La diversitat ha de ser clau a la nostra societat. I això sols es pot fer amb propostes molt diferents i alhora creuades. El Prat té aquest punt de mestís, de crear identitat i orgull pratenc a partir del que és, un delta, un espai d’arribada de vivències diverses, algunes de més lluny i d’altres més properes. Seguiré amb aquest “diari” i parlaré més de la Festa Major, però de moment per ara ja hi ha prou.

dissabte, 30 de juliol de 2022

BUROCRÀCIA

 


Ara fa un mes que em vaig incorporar a l'Ajuntament del Prat de Llobregat. Com ja deveu saber vaig tenir una altra etapa professional al districte d'Horta-Guinardó entre els anys 2003 i 2011. En totes dues etapes he vist algunes coincidències.

Per una banda m'he trobat amb un alt nivell i un fort compromís de la majoria del personal que treballa a l'Ajuntament. No tan sols són persones capacitades per dur a terme la seva feina, sinó que segueixen plantejant com a objectiu el servei públic, la millora per la ciutadania. Això en una àrea com la meva, Educació i Cultura, té una importància cabdal. És evident que aquesta no és una realitat plenament homogènia entre tot el personal, però us asseguro que és molt compartit. També va ser una realitat que em va sorprendre agradablement quan vaig estar a Horta-Guinardó.

Però per altra banda també he pogut constatar una realitat que em preocupa i que no tan sols he viscut des de la perspectiva de càrrec a l'Ajuntament sinó també com a persona vinculada als moviments socials i veïnals, en aquest cas com a president de l'AVV del Poblenou. Hi ha un nivell de burocratització i control que dificulta els objectius fonamentals d'una administració que vulgui ser propera i transformadora. És evident que cal que s'estableixin les màximes garanties que assegurar la transparència de l'administració pública, és fonamental. Però el control no és l'objectiu. Una administració té com a principal objectiu l'acció pública per donar resposta als reptes de la ciutadania. I aquesta acció ha d'anar acompanyada del rigor en el respecte a la legalitat i el bon ús dels fons públics. Però estem arribant a situacions en les que el control dificulten o impossibiliten bona part de les accions que cal dur a terme. I en el cas de les entitats o petites empreses socials exactament el mateix. L'exigència burocràtica està posant en risc, constantment, projectes socials i fins i tot la pervivència d'algunes entitats.

Sempre he tingut la sensació que les persones, empreses o institucions que fan corrupció, tenen alhora unes eines molt potents per tal de garantir saltar-se aquests controls. Per tant a vegades veig amb impotència com les eines que es creen per garantir la transparència al final són trampes per aquells que actuen de forma ètica i compromesa. Per tant cal pensar en com es pot canviar això.

No sé quines propostes es podrien fer. Possiblement incrementar molt més la inspecció abans que condicions prèvies que paralitzen molta activitat. Potser caldria establir més eines de suport al personal de les institucions i a les entitats per tal de poder fer front a aquests mecanismes de control. I segur que també ajudaria a que tots plegats tinguéssim una actitud molt més exigent amb qui hagi comès delictes de corrupció i que a més les conseqüències fossin legalment més dures.

Ja veieu, començo vacances i li vaig donant voltes a allò que cada dia em vaig trobant al meu nou projecte laboral.

dimecres, 29 de juny de 2022

Un nou repte, ara al Prat de Llobregat.

 


Divendres 1 de juliol començo un nou repte. M'han nomenat Director d'Educació i Cultura a l'Ajuntament del Prat de Llobregat. Substituiré a la Fina Rifà que es jubila i sé que no serà senzill perquè és una gran professional. L'he conegut ara preparant el traspàs, però crec que ha deixat una gran empremta al Prat.

El primer que vull dir que és que em fa molta il·lusió. L'altre dia explicava que sóc mestre, que ho seré sempre i que tornaré a exercir. Però ara em ve molt de gust fer aquest canvi. D'entrada he de reconèixer que és un luxe que quan estic a punt de complir els 55 anys encara em pugui plantejar què seré quan seré gran. Poder engegar un nou repte em dona vida, fa que em senti afortunat de veritat. I espero estar a l'alçada.

Vull agrair la confiança del Ricard per pensar en mi. I vull donar també les gràcies a tota la família dels Comuns del Prat que em fan confiança, amb l'Alcalde Lluís Mijoler al capdavant i amb tot l'equip de govern, però sobretot amb la Pilar Eslava amb qui em fa molta il·lusió tota la feina que tenim per compartir.

I de moment els pocs dies que m'he acostat al Prat per situar-me han estat molt bonics. Per exemple dimecres vaig poder viure una escola d'estiu del projecte Interseccions extraordinària. Gent del món de l'educació i del món de la cultura compartint un espai de qualitat, de voluntat de compartir i de debat profund. No ha estat el típic espai institucional, ha estat una aposta de complicitat amb tothom que treballa al Prat per l'educació i la cultura. Hem vist la representació de “El mar: una visió d'uns nens que no l'han vist mai” de Xavier Bobés i Alberto Conejero. Un emotiu i magnífic espectacle que ens recorda la figura del mestre republicà Antoni Benaiges. I després un debat breu però molt profund entre Moisés Esteban-Guitart, Xavier Fina i Albert Lladó. I del debat ja en parlaré més en dies propers.

I la jornada m'ha servit per dues coses més. Comprovar que l'equip humà d'Educació i Cultura (que també inclou joventut i memòria) és molt potent i compromès. I també comprovar que també al Prat em vaig trobant gent amb la que he compartit moltes altres etapes de la meva vida i que em ve de gust retrobar.

No és el primer cop que tinc un càrrec de confiança a l'administració. Vaig ser Conseller Tècnic d'Horta-Guinardó entre el 2003 i el 2011. D'aquella època tinc el record d'haver après moltes coses, d'haver-me divertit molt i de treballar molt intensament. La veritat és que espero que ara ho pugui repetir. Potser serà un any, potser serà més temps, no ho sé, però és genial poder engegar ara mateix un repte tan apassionant com aquest, ja us aniré explicant.