dissabte, 30 de juliol de 2022

BUROCRÀCIA

 


Ara fa un mes que em vaig incorporar a l'Ajuntament del Prat de Llobregat. Com ja deveu saber vaig tenir una altra etapa professional al districte d'Horta-Guinardó entre els anys 2003 i 2011. En totes dues etapes he vist algunes coincidències.

Per una banda m'he trobat amb un alt nivell i un fort compromís de la majoria del personal que treballa a l'Ajuntament. No tan sols són persones capacitades per dur a terme la seva feina, sinó que segueixen plantejant com a objectiu el servei públic, la millora per la ciutadania. Això en una àrea com la meva, Educació i Cultura, té una importància cabdal. És evident que aquesta no és una realitat plenament homogènia entre tot el personal, però us asseguro que és molt compartit. També va ser una realitat que em va sorprendre agradablement quan vaig estar a Horta-Guinardó.

Però per altra banda també he pogut constatar una realitat que em preocupa i que no tan sols he viscut des de la perspectiva de càrrec a l'Ajuntament sinó també com a persona vinculada als moviments socials i veïnals, en aquest cas com a president de l'AVV del Poblenou. Hi ha un nivell de burocratització i control que dificulta els objectius fonamentals d'una administració que vulgui ser propera i transformadora. És evident que cal que s'estableixin les màximes garanties que assegurar la transparència de l'administració pública, és fonamental. Però el control no és l'objectiu. Una administració té com a principal objectiu l'acció pública per donar resposta als reptes de la ciutadania. I aquesta acció ha d'anar acompanyada del rigor en el respecte a la legalitat i el bon ús dels fons públics. Però estem arribant a situacions en les que el control dificulten o impossibiliten bona part de les accions que cal dur a terme. I en el cas de les entitats o petites empreses socials exactament el mateix. L'exigència burocràtica està posant en risc, constantment, projectes socials i fins i tot la pervivència d'algunes entitats.

Sempre he tingut la sensació que les persones, empreses o institucions que fan corrupció, tenen alhora unes eines molt potents per tal de garantir saltar-se aquests controls. Per tant a vegades veig amb impotència com les eines que es creen per garantir la transparència al final són trampes per aquells que actuen de forma ètica i compromesa. Per tant cal pensar en com es pot canviar això.

No sé quines propostes es podrien fer. Possiblement incrementar molt més la inspecció abans que condicions prèvies que paralitzen molta activitat. Potser caldria establir més eines de suport al personal de les institucions i a les entitats per tal de poder fer front a aquests mecanismes de control. I segur que també ajudaria a que tots plegats tinguéssim una actitud molt més exigent amb qui hagi comès delictes de corrupció i que a més les conseqüències fossin legalment més dures.

Ja veieu, començo vacances i li vaig donant voltes a allò que cada dia em vaig trobant al meu nou projecte laboral.

dimecres, 29 de juny de 2022

Un nou repte, ara al Prat de Llobregat.

 


Divendres 1 de juliol començo un nou repte. M'han nomenat Director d'Educació i Cultura a l'Ajuntament del Prat de Llobregat. Substituiré a la Fina Rifà que es jubila i sé que no serà senzill perquè és una gran professional. L'he conegut ara preparant el traspàs, però crec que ha deixat una gran empremta al Prat.

El primer que vull dir que és que em fa molta il·lusió. L'altre dia explicava que sóc mestre, que ho seré sempre i que tornaré a exercir. Però ara em ve molt de gust fer aquest canvi. D'entrada he de reconèixer que és un luxe que quan estic a punt de complir els 55 anys encara em pugui plantejar què seré quan seré gran. Poder engegar un nou repte em dona vida, fa que em senti afortunat de veritat. I espero estar a l'alçada.

Vull agrair la confiança del Ricard per pensar en mi. I vull donar també les gràcies a tota la família dels Comuns del Prat que em fan confiança, amb l'Alcalde Lluís Mijoler al capdavant i amb tot l'equip de govern, però sobretot amb la Pilar Eslava amb qui em fa molta il·lusió tota la feina que tenim per compartir.

I de moment els pocs dies que m'he acostat al Prat per situar-me han estat molt bonics. Per exemple dimecres vaig poder viure una escola d'estiu del projecte Interseccions extraordinària. Gent del món de l'educació i del món de la cultura compartint un espai de qualitat, de voluntat de compartir i de debat profund. No ha estat el típic espai institucional, ha estat una aposta de complicitat amb tothom que treballa al Prat per l'educació i la cultura. Hem vist la representació de “El mar: una visió d'uns nens que no l'han vist mai” de Xavier Bobés i Alberto Conejero. Un emotiu i magnífic espectacle que ens recorda la figura del mestre republicà Antoni Benaiges. I després un debat breu però molt profund entre Moisés Esteban-Guitart, Xavier Fina i Albert Lladó. I del debat ja en parlaré més en dies propers.

I la jornada m'ha servit per dues coses més. Comprovar que l'equip humà d'Educació i Cultura (que també inclou joventut i memòria) és molt potent i compromès. I també comprovar que també al Prat em vaig trobant gent amb la que he compartit moltes altres etapes de la meva vida i que em ve de gust retrobar.

No és el primer cop que tinc un càrrec de confiança a l'administració. Vaig ser Conseller Tècnic d'Horta-Guinardó entre el 2003 i el 2011. D'aquella època tinc el record d'haver après moltes coses, d'haver-me divertit molt i de treballar molt intensament. La veritat és que espero que ara ho pugui repetir. Potser serà un any, potser serà més temps, no ho sé, però és genial poder engegar ara mateix un repte tan apassionant com aquest, ja us aniré explicant.

diumenge, 26 de juny de 2022

Tot crema, i no perquè sigui Sant Joan

 


El solstici d'estiu representa el moment de cremar-ho tot per reviure, de començar de nou, de fer esclatar la vida. Però la realitat és molt més crua que això.

La massacre a la gent que volia entrar a Melilla és una notícia d'extrema gravetat. Ho és perquè el nombre de persones mortes ens hauria de fer caure la cara de vergonya, ens hauria de fer canvi com a societat. Però també és una notícia d'extrema gravetat per la justificació per part del govern espanyol. Quin és el límit de morts que podem tolerar per acceptar que les solucions no passen per la repressió brutal de la gent que seguirà intentant trobar un futur millor?

Però també hi sumem altres notícies. Hi hagut nous atacs a Ucraïna, agressions a persones sense llar, atacs homòfobs a casa nostra i a Oslo...O la greu decisió als Estats Units que pot representar una pèrdua del dret a l'avortament.

Cal la valentia d'expressar amb claredat que el canvi de model que necessitem és d'una gran radicalitat. No serveixen les fórmules per seguir inflant una bombolla econòmica de creixement il·limitat que és impossible i injust. Es preveu una crisi econòmica de gran abast per la propera tardor, comencem a plantejar com ho farem per garantir un model basat en el decreixement econòmic de les societats més “desenvolupades” i en mesures reals de redistribució de la riquesa i equitat.

L'extrema dreta creix sense límits. I les esquerres no saben respondre davant la situació actual, és cert. Però que les esquerres no en sàpiguen o no puguin més no és el seu problema, és el meu. Però jo tampoc sé del tot què cal fer.

divendres, 24 de juny de 2022

I ara, a descansar una mica de la Gravi.


Ja hem acabat un nou curs escolar, i aquest final per a mi té un sabor especial. El dia 1 de juliol començo una excedència de l'escola Gravi per iniciar un nou projecte laboral. Pot ser que estigui un any fora de l'escola o més temps, però tornaré. La setmana vinent ja explicaré quin és aquest nou projecte, però avui volia parlar de la sensació de deixar temporalment, un cop més, la docència.

Acabo amb sensacions contradictòries. Per una banda acabo amb una sensació de cansament molt gran. La pandèmia ha suposat viure tant a nivell laboral com personal una sensació permanent de pèrdua. Segur que alguna cosa bona ens ha deixat, però sóc radicalment contrari a l'enganyifa del tot anirà bé o en sortirem més forts. La pandèmia ens ha obligat a canviar massa coses a les escoles, a deixar de ser tan lliures i a haver d'estar adaptant-nos constantment. I quan el teu paper és el de Cap d'Estudis aquesta adaptació permanent és un esforç considerable. No em fa por la feina, m'agrada engegar projectes i canviar, però mai havia d'haver estat permanent canviant coses no per millorar sinó tan sols per adaptar-nos a protocols i situacions extraordinàries. I a més l'administració no ha ajudat. Cal tenir comprensió en els moments de pandèmia, però el menyspreu i les decisions unilaterals i equivocades que està prenent el conseller creen molta més crispació a les escoles. Per tant una època tensa a les escoles que també fa emergir totes les nostres mancances. No vull tampoc ignorar que ha estat un curs complicat a nivell personal on per exemple m'han operat de despreniment de retina i sobretot s'ha mort la meva mare.

Però us deia que tenia sensacions contraposades. Per una banda un terrible cansament que em fa tenir ganes de poder descansar un temps del món escolar. Però per altra banda un curs on m'ho he passat molt bé fent classes. He fet classes de llengua castellana a 4rt, 5è i 6è i la veritat és que m'ho he seguit passant molt bé. Ja he consolidat una metodologia de treball on no hi ha llibre, quadern d'ortografia, deures o exàmens. I crec que em funciona. Em permet gaudir de les classes, estar sempre obert a veure què passarà a les classes i a no deixar-me portar per la monotonia. I la resposta dels alumnes ha estat genial, a 6è, sobretot, entrava a classe conscient que aquell seria un bon moment del dia. Una mare l'altre dia em va dir que a casa em deien “el mago” perquè de qualsevol cosa en podia fer una classe interessant. És una de les coses més maques que m'han dit a nivell professional. Fer classes, programar, preparar activitats, corregir, avaluar...sens dubte és cansat i més quan ho sumes a fer de Cap d'Estudis i a una vida personal prou intensa. Però ser mestre és un luxe. I, no us ho perdeu, fins i tot tinc un record global de la meva relació amb les famílies. Tot i ... m'he sentit respectat i valorat.

Per tant vull tornar a Gravi. Ara m'anirà molt bé un descans, un nou repte i carregar piles. Però ser mestre, malgrat tot, em fa sentir molt bé.

dimecres, 11 de maig de 2022

Sèries i pelis per passar una baixa.

 


He estat prop de dos mesos de baixa per un despreniment de retina. Demà em reincorporo a la feina. Mai havia estat 52 dies sense anar a treballar des de que vaig sortir de la universitat. Els primers dies van ser dur, repòs absolut i boca abaix. Vaig complir molt bé i m'he anat recuperant segons el previst. Això ha fet que tot i no poder fer esforços i descansar molt, podia llegir, mirar la tele o anar al teatre. Sí, és així, he fet cas del metge, no de segons qui que creu que en sap més sobre què podia fer i que no durant la baixa. Però és igual, us parlaré de sèries i pel·lícules que he vist.

És curiós, d'entrada el valor de la realitat. Hi ha 3 pel·lícules que m'han agradat molt. Dues al cinema (Sis dies corrents de Neus Ballús i Alcarràs de Carla Simon) i una a Filmin (Jane by Charlotte). “Sis dies corrents” i “Alcarràs” coincideixen en retratar la vida a partir d'experiències molt reals. En el primer cas tres lampistes, en el segon cas gent del camp. Però a partir de les seves experiències ens sentim reflectits. Pel·lícules plenes de tendresa, amb una mirada intel·ligent, plenes de detalls...dues joies. I “Jane By Charlotte” m'ha encantat. Un retrat nu de la Jane Birkin per la seva filla. Molt bonic i sobretot intens. Hi ha reflexions sobre la maduresa, el sexe, les relacions, la vida, la família...molt recomanable.

I he vist sèries i pel·lícules de diferents plataformes. Però la que més m'ha impactat possiblement és “In my skin” a Filmin. Una minisèrie sobre una jove anglesa que viu un drama a casa i inventa una vida al institut. Crua, brillant, commovedora. Retrat social de joves que lluiten i que no sempre entenem. Brillant. I una interpretació protagonista extraordinària.Però hi ha altres sèries que també m'han agradat com per exemple “Someone, somewhere” a HBO amb el retrat de gent molt peculiar i adorable a Kansas, o el món de la justícia i els abusos a “Anatomía de un escándalo” a Netflix, o la distòpia shakespereana de Estación Once” a HBO, o la reflexió sobre la fama, l'economia i les xarxes de “Quien es Anna” a Netflix, la sèrie negra a Almería de “Mar de plástico” a Netflix, o la boja recerca sobre l'assassinat d'Olof Palme a “Una conspiración sueca” a Filmin.

I de pel·lícules a les plataformes també he vist unes quantes, algunes estranyes, altres interessants, algunes prescindibles. Però recomano dues d'actualitat a Filmin “Drive my car”, pel·lícula japonesa sensual i interessant i “El poder del perro” un western diferent.

I no poso tot el que he vist, perquè és molt i potser no cal. Però si voleu parlar-ne, ja sabeu.


dimecres, 29 de desembre de 2021

ELS MEUS LLIBRES 2021

 


Hi ha gent que em pregunta com és possible que llegeixi tant. Suposo que llegeixo ràpid i que aprofito els moments que puc, començant pels viatges diaris en bus. Però us asseguro que conec gent que llegeix més, però són més discrets. Aquest any a més us explico una anècdota. Un amic em va parlar de la diferència que encara hi havia entre nombre llibres publicats per homes i dones i les dificultats d'aquests darrers per tenir difusió. I no ho tenia clar a nivell personal, dubtava. Com que m'ho apunto tot va ser fàcil. Vaig mirar els 10 darrers llibres llegits i estava clar, 7 homes i 3 dones. Vaig mirar els 20 darrers per si de cas i passava a ser 6 a 4, però igualment em va quedar clar. I per això he potenciat molt més la lectura de llibres escrits per dones, i m'ha anat molt bé.

No és senzill triar llibres que m'han agradat d'aquest any, n'he llegit 47 i la immensa majoria m'han agradat. Però vinga fem una doble selecció. 8 impactes que he tingut i després unes recomanacions més. I ho sento per si no us agraden. Són la majoria obres dures o molt dures, és així!

1 No diguis res. Patrick Radden Keefe. Impressionat. Novel·la que ens explica el conflicte d'Irlanda amb cruesa i una narració magistral. Sense apriorismes, amb contundència. Atrapa i a vegades pensa que és trist que no sigui ficció.

2 Claus i Lucas. Agota Kristof. Increïble. Molt ben narrat. Dur. De fet a vegades cal apartar el llibre i deixar-lo una estona. La mentira, la guerra, el dolor. Intens.

3 Lluvia fina. Luis Landero. És un gran escriptor i aquí crea una història de relacions familiars molt dures i complexes. Segur que reconeixereu actituds. També impactant.

4 Hamnet. Maggie O'Farrell. Gran novel·la d'època. La família de Shakespeare però sobretot un retrat d'una època amb el paper de les dones, la pobresa, els drames.

5 Jo que no he conegut els homes. Jaqueline Harpan. Brutal. Una distòpia molt interessant. Una reflexió sobre relacions humanes i sobre la nostra societat.

6 Els dics. Irene Solà. De fet va ser el primer llibre que vaig llegir aquest any. Poesia pura. Un llibre tendre, màgic que ens parla de la vida.

7 La loca de la puerta del lado. Alda Merini. Potser no és objectivament dels que més m'han agradat. Però em va impactar molt per com es pot escriure a partir de la manca de salut mental duna manera tan nua i apssionada.

8 Benedicció. Ken Maruf. He posat el darrer de la trilogia però és igual. Quina bellesa tots els seus llibres. Com ens sacseja sempre, com ens emociona i ens fa reflexionar.

Us deia que és difícil seleccionar i per tant us deixo altres recomanacions del que he llegit aquest 2021:

Impossible. Enri da Luca. La lluita política i el compromís.

Las doce tribus de Hattie. Ayana Mathis. Històries de dones a Amèrica.

Terres mortes. Núria Bendicho. Drama rural, històries de dones.

No vine a ser carne. Gata Cattana. Creativitat i reflexió d'una artista especial.

Mi hermano. Daniel Pennac. No havia llegit res d'ell, però ho canviaré.

L'anomalia. Hervé Le Tellier. Molt interessant plantejament però després irregular.

Napalm al cor. Pol Guasch. Inquietant, poètic, suggerent.

El olvido que seremos. Héctor Abad. La necessitat de la memòria.

Els records perfectes. Susanna Batalla. Llibre de contes molt bons entorn dones.

Panza de burro. Andrea Abreu. Llibre diferent, a un poble de Tenerife. Sorprenent.

El càstig. Guillem Sala. Llenguatge oral, intens. Bon llibre.

La madrina. Hannelore Cayre. Novel·la negra. Salut mental.


dimarts, 28 de desembre de 2021

LES MEVES SÈRIES 2021

 


L'any passat vaig comentar que havia consolidat la meva afició a les sèries. Aquest 2021 ha estat encara una consolidació més gran, no direm addicció encara, però els confinaments i la situació que vivim m'hi convida. I perquè no dir-ho la qualitat d'algunes de les sèries que he vist. Per cert, podeu fer-me recomanacions, de fet la majoria que estan aquí me les heu recomanat gent del meu entorn. M'agraden sobretot sèries breus, diferents, amb intensitat, humor negre i al límit. Però veig sèries força diferents. Us poso les que més destaco, com sempre no m'atreveixo a fer-ho per ordre de preferència, ho faré per ordre invers a que les he vist. Evidentment no han de ser sèries d'aquest any, són sèries que jo he vist aquest 2021. I començo per una que ara he acabat.

1 Goliat. Amazon Prime. 4 temporades i 4 casos diferents per aquest advocat peculiar, que lluita contra els grans poders amb mètodes peculiars. Ambient cada cop més surrealista i oníric. Personatges molt aconseguits. Diferent però mol potent.

2 El juego del calamar. Netflix. Polèmic que la posi, oi que sí? És una sèrie interessant que parla dels dubtes morals amb els que ens podem trobar, res original, però crec que la sèrie té bons moments. Per infància o adolescència? En cap cas, però gens malament.

3 Katla. Netflix. Una de les grans sorpreses. Islàndia i un volcà on passen coses. Estètica gris i paisatges desolats. Interessant, bon guió.

4 Unbelievable. Netflix. Una gran sèrie sobre la violència sexual i les violacions. I una reflexió sobre com les dones ho viuen i com els homes ho vivim. Dura i necessària.

5 Fragile. Filmin. Meravella. Tendre i punyent alhora. Relacions complicades i vides difícils. Molt rec

6 State of the union. HBO. Stephen Frears crea una sèrie molt interessant. Capítols de 10 minuts que passen quan una parella cada setmana fa una copa a un bar abans d'entrar a sessió de teràpia de parella. Es poden fer coses diferents.

7 Mare of Easttown. HBO. Molt bona. Gran interpretació. Sèrie sempre al límit que ens fa entrar dins d'un personatge femení molt complex i ric.

8 This country. Filmin. Un fals reportatge d ela BBC gamberro i divertit però que alhora ens fa pensar sobre moltes coses de la nostra societat. Molt divertit i irreverent.

També vull destacar sèries que he seguit veient. He acabat La Casa de Papel (Netflix) i a veritat és que m'ha agradat més el final que temporades del mig, igual que You (Netflix) que millora la tercera temporada, tenint en compte que la segona no em va agradar gens. Igual que acaba amb qualitat El cuento de la criada (HBO). També destaco dues sèries de Movistar+ que han fet una molt bona 2a temporada Hierro amb Candela Peña i Vida Perfecta de Leticia Dolera. No m'ha agradat en canvi continuació de Bonding o Sex Education de Netflix.

I no les he posat entre les 8 destacades però podria afegir Hipòcrates, El pequeño Quinquin, Young and promising o Vernon Subutex de Filmin. O Shtisel i Los asesinatos de Valhalla de Netflix.

I no és una sèrie, però acabo de veure a Netflix Don't look up No us la perdeu! I tampoc les dues escenes després dels crèdits.

Segur que teniu coses a dir !!!!