VOTARÉ ADA COLAU

El proper 28 de maig votaré Barcelona en Comú a les eleccions municipals. Suposo que la majoria de gent que em coneix no es sorprendrà per aquest posicionament, però igualment tenia ganes de compartir algunes idees sobre aquest vot.

Després de 8 anys de govern d’Ada Colau he vist llums i ombres, però sobretot he vist, i la campanya electoral ho està demostrant, una onada conservadora per tal de frenar i revertir aquells aspectes que jo valoro més positivament de la gestió del govern actual. Votaré a Ada Colau per garantir que hi hagi un urbanisme que posi en el centre a les persones, que afavoreixi la mobilitat sostenible, que redueixi el turisme a la ciutat, que impulsi habitatge públic especialment de lloguer, que limiti l’espai de terrasses a l’espai públic, que afavoreixi la participació ciutadana...

I tot això ho ha fet el govern municipal com jo voldria? La veritat és que no prou. Crec que ha faltat contundència. En alguns casos és evident que la responsabilitat socialista s’ha notat, en negatiu. Com a veí i activista de Sant Martí m’he sentit molt decebut. El PSC a Barcelona està fent una regressió realment preocupant. S’ha notat durant el mandat però encara més durant la campanya. I això em preocupa molt.

Votaré Barcelona en Comú perquè crec que sols des d’una nova alcaldia d’Ada Colau es pot avançar en el model de Barcelona que jo defenso. Podria optar per un vot més ideològic i menys pragmàtic, que garantís una veu crítica permanent en contra de totes les decisions que no ens fan avançar prou. Però decideixo votar per l’opció que ens pot fer avançar i a més seguir treballant des dels moviments socials per construir una Barcelona més justa, sostenible i solidària.

 

PORRA ELECTORAL

 Recupero la tradició de la porra electoral per les eleccions municipals de Barcelona. Sols recordar dues coses. En primer lloc, la faig però no en tinc ni idea, mai he encertat. Segona, no és el resultat que vull, sinó una aposta que en aquests moments em surt.

Cada moment canviarira la porra. Em condicionen molt els resultats de les formacions que estan a la franja d'entrar o no a l'Ajuntament. I això sí, el tema no sols serà veure les regidories que obté cada formació sinó qui pot assolir formar govern i com.

Us animo a participar, a deixar la vostra porra i després del 28M ja ho comentem. Recordeu, 41 regidories.

Barcelona en Comú    10

Trias per Barcelona    9

PSC                            8

ERC                            7

PP                                3

CUP                            2

VOX                            2

S'apropen les municipals

 

En primer lloc comentar que tinc intenció de recuperar la meva porra electoral al blog. Durant molts anys les vaig fer i fins i tot després feia convocatòria per comentar els resultats i prendre alguna cosa, però aquesta segona part no la tinc clara. La faré sobre els resultats de regidors i regidores a Barcelona. Encara no tinc prou confiança ni prou gent que pugui participar d’una porra al meu blog sobre el Prat de Llobregat, però tampoc ho descarto.

Però de moment no la publico. Les eleccions municipals a Barcelona realment han agafat una força brutal i ja fa temps que es segueix amb molt interès polític com evolucionen totes les noticies relacionades. D’entrada hi ha un aspecte que és més rellevant que en altres ocasions que és el de tothom contra la Colau. Però aquest pot ser un factor que els Comuns puguin girar a favor seu. A vegades aquestes campanyes desmesurades de focalitzar tots els problemes en una persona o una formació política generen l’efecte contrari, la gent que acaba pensant que no és per tant i que si tothom ho critica d’una manera tan contundent potser és que alguna cosa s’està fent. Crec que Barcelona en Comú arriba a la campanya electoral desgastada per aquesta soledat i per un acord amb el PSC que ha generat força moments de tensió en aspectes bàsics per a la formació de Colau (turisme, terrasses, grans esdeveniments...). Tampoc crec que es pugui posar molt en valor la feina de proximitat a la majoria de districtes. Però també crec que la gent comuna pot exhibir múscul en temes com la mobilitat, la pacificació dels entorns escolars o la defensa de drets bàsics (salut, educació, llibertats...). I a més crec que fer una campanya posant en valor l’alegria pot anar a favor.

Però aquest cop, més que mai, no sols serà important qui guanyarà les municipals a Barcelona, sinó que serà fonamental veure qui podrà governar. Dubto que es pugui repetir alguna operació sorpresa i poc clara com el darrer cop. Avui no parlaré de què votaré jo i perquè, però no amago que la meva opció preferida d'acord de govern crec que és totalment impossible. Jo voldria un govern de Comuns, ERC i CUP. Però crec que això és impossible per diferents motius. El primer és la dificultat de sumar prou regidors i regidores, tenint en compte les dificultats objectives que la CUP tindrà per superar el 5% i la tendència a la baixa d'ERC. I per altra banda no sé si fos possible si hi hauria possibilitat d'acord. Comuns i CUP tenen una frontera de votants i força punts que podrien compartir però també és evident que la convivència no és gens fàcil. En política ja fa temps que vaig descobrir que allò que jo desitjo sovint pot estar lluny de la realitat.

Però és que la possibilitat d'un acord de govern entre Comuns i PSC em fa realment por. Aquest darrer mandat i sobretot en els darrers temps crec que el gir del PSC de Barcelona cap a la dreta ha estat molt exagerat. El seu posicionament en temes com el turisme, les terrasses, el comerç, els grans esdeveniments, el lloguer de pisos...no tan sols marca un perfil propi molt més conservador de l'habitual sinó que implica un fre clar a moltes polítiques que en principi volen desenvolupar els Comuns. Ja no es tracta d'un govern de coalició amb sensibilitats diferents sinó cada cop més oposades.

La campanya està sent dura, intensa. Es parlarà molt de les municipals a Barcelona. Jo intentaré també dir alguna cosa i, com deia al principi, proposar-vos jugar a la porra electoral.

URGÈNCIES PRECÀRIES

Fa molt temps que defenso la importància dels serveis públics i la necessitat de dotar-los del recursos necessaris. En aquest cas parlo de Salut perquè ho he viscut directament, però evidentment podria parlar d'Educació o Serveis Socials. Parteixo de la meva situació personal i ho escric la setmana on hi ha previstes mobilitzacions professionals del món sanitari. I ho escric havent presentat queixa a l'Hospital del Mar.

El passat 16 de desembre vaig anar a Urgències de l'Hospital del Mar derivat pel meu metge del CAP per una icterícia. Resumeixo al màxim la meva vivència. Vaig entrar a un petit espai i em vaig veure rodejat totalment per gent asseguda en cadires i que feia hores (en alguns casos unes 8) que esperaven ser ateses. Tothom acumulat en un espai molt petit, persones amb problemes respiratoris, sense una mínima comoditat si has d'estar hores... a mi em van atendre enseguida per la previsió de gravetat del cas, però són indignes aquestes esperes. Sé que la solució no passa només per més recursos a Urgències sinó per un model que tingui en compte altres serveis i també que cal una millor organització del servei, però és indignant.

Un cop al box d'urgències la situació és molt dura. Vaig estar 4 dies a urgències (2 a box i 2 a sala de tractaments). Gent per tots els passadissos, crits i sorolls constants, manca de capacitat del personal d'atendre a tothom, manca de material (els dos dies a box no tenia ni cadira, ni taula i havia de menjar amb la safata sobre el llit). Un espai on és impossible descansar i on em van tenir 4 dies perquè els caps de setmana no es fan TAC i per tant el meu diagnòstic no es podia confirmar fins el dilluns que em fessin prova. Realment ens podem permetre un sistema en que proves tan importants no es facin durant els caps de setmana?

Em van comunicar el diagnòstic (tumor a vesícula biliar) a sala de tractaments. Un espai on no es veu la llum natural, on estava rodejat de gent, on no podia tenir ni una certa intimitat per assumir la situació. Podria seguir, però també vull destacar la qualitat de tot el personal sanitari i auxiliar que fa que com a mínim hi hagi humanitat en un servei que no està a l'alçada de la nostra societat. Per a mi és molt important destacar que vetllar per unes bones condicions laborals del personal sanitari no és tan sols una qüestió de justícia davant d'uns professionals que durant la pandèmia vam tractar
d'herois i vam aplaudir. La necessitat de garantir unes bones condicions salarials ha de ser una exigència per tots els col·lectius laborals. Però en aquest cas disposar del personal necessari i en bones condicions garanteix un millor servei als pacients. Quan les infermeres van saturades de feina no tan sols s'ho passen malament sinó que augmentem, per exemple, el risc de que hi hagi errors.

Avui sols parlo de les urgències perquè la meva experiència va ser molt bèstia i em va afectar psicològicament. Ara encara hi ha la negociació pel tancament del pressupost del govern de la Generalitat. Fa molt temps que reivindico més recursos per la salut pública d'aquest país, però ara he viscut la pel·lícula des de dins i encara estic més convençut. No ens podem permetre seguir desmuntant un sistema públic de salut que és una de les claus principals d'una societat justa, democràtica i solidària. Tenim molta feina a fer.

4 ANYS DE PRESIDENT DE L'AVV DEL POBLENOU

 

Dimecres vam celebrar l’assemblea de l’AVV del Poblenou. Un dels punts que tocava era la renovació de la junta de l’entitat. Després de 4 anys, vaig deixar de ser president de l’AVV del Poblenou per passar a ser...vicepresident. Ja ho veieu, dient això ja veieu que en cap cas es tracta d’una marxa de l’entitat, al revés, és el compromís de seguir aportant coses a un projecte que enguany celebra el seu 50è aniversari. Plego perquè he acabat un mandat i hi ha dos motius que són importants. El primer és que crec que és bo afavorir renovacions i buscar models diferents de lideratge i el segon motiu és que la meva vida és intensa en tots els àmbits i baixar una mica el ritme en un dels meus àmbits no és cap mala decisió.

Parlava de noves maneres de fer i nous lideratges. I en aquest sentit confesso que estic molt content que la Teresa Nuñez hagi assumit la responsabilitat de ser la nova presidenta de l’entitat. Pel que em sembla la segona presidenta després de la Marta Continente ara ja fa uns quants anys. La Teresa és veïna del barri, però no fa molts anys que hi viu, mestra i per sona molt inquieta social i culturalment. Estic convençut que farà una molt bona feina i que aportarà una visió diferent a l’entitat.

Tot i que com deia la meva vida personal i social és força intensa vull continuar compromès amb l’AVV del Poblenou. No puc entendre una vida sense prendre partit per intentar millorar la nostra societat. I en aquest sentit crec que l’AVV, amb totes les seves limitacions, ha estat al llarg d’aquests 50 anys un referent per construir un barri millor. Dimecres vam escollir una junta amb 14 membres i amb algunes persones col·laboradores que afrontarà projectes tan importants com el pla comunitari Apropem-nos, el seguiment de projectes urbanístics tan importants com el 22@ o Glòries, comissions de dones, salut o medi ambient, l’edició de la revista que acaba de guanyar un Premi Sant Martí, el treball dins la Taula d’Equipaments, l’organització d’activitats culturals, xerrades... Al Poblenou l’AVV no ho fa tot, ni fa res sols, però sí que és una peça fonamental en la construcció d’un barri molt ric en moviments associatius i reivindicacions. Aquesta diversitat d’experiències és fonamental, perquè tothom trobi l’espai on es sent més còmode lluitant pel Poblenou, i també és important aconseguir consensos per poder tirar endavant projectes que podem compartir.

Demà dissabte compartirem el sopar de celebració dels 50 anys de l’AVV i després seguiré intentant aportar una mica de feina a aquest projecte que crec necessari. I per cert si us animeu a participar, ja ho sabeu, us esperem.

Intent de diari d'un fals pratenc (4). Espais naturals i aeroport.

 

Després d'unes quantes setmanes trepitjant ciutat del Prat, avui, aprofitant el dia de festa, he anat a passejar per una part dels espais naturals del Delta. El darrer cop que hi havia anat va ser en plena pandèmia, llavors ni tan sols hi havia avions creuant cada dos per tres el cel. Avui hi he tornat i a més ben guiat i m'ha agradat molt.

Per una ciutat com el Prat que ha de conviure amb l'Aeroport, el Port, una zona industrial destacada i infraestructures viàries importants, poder tenir espais naturals on poder caminar, córrer, anar en bicicleta i gaudir de la natura és fonamental. He passejat per camins tranquils, he vist ocells i ocellots (aquí podeu intuir la meva preparació com a ornitòleg), he gaudit d'un primer dia de novembre primaveral per no dir gairebé estiuenc. I encara em queda per descobrir més a fons la platja i altres espais naturals i patrimonials com per exemple l'entorn de la caserna dels carrabiners.

Una cosa que m'ha semblat força a clara al Prat és que la immensa majoria de la gent està en contra de la possible ampliació de l'aeroport. I no m'estranya. Tot i que una bona part de la població treballa a l'aeroport o en serveis relacionats, la gent és conscient de la barbaritat ecològica que suposa la pèrdua d'espais naturals. I ningú es creu que l'ampliació pot ser compatible amb la preservació natural. I defensar aquests espais naturals és defensar la qualitat de vida, la necessitat d'espais naturals al nostre entorn, la importància de la biodiversitat.

I a més l'ampliació de l'aeroport sols es basa en una lògica decreixement il·limitat que tothom sap que ja ha quedat obsoleta. No és tan sols que és bo canviar la dinàmica econòmica de la nostra societat, és que ara ja és imprescindible fer-ho. La defensa de l'ampliació de l'aeroport és com arribar a la festa d'algú amb una ampolla de vi a la ma i descobrir que la festa ha acabat fa hores i tothom ja està a casa. El futur de Catalunya no es pot basar en criteris econòmics expansionistes. La sostenibilitat no ha estat un valor que la societat ha incorporat com un aspecte positiu, la sostenibilitat ha esdevingut una necessitat de pervivència.

I al Prat de Llobregat ho tenen clar, ni un pam més. I jo encantat de la vida de donar-hi suport i de passejar més sovint per aquests espais tan necessaris.

Intent de diari d'un fals pratenc (3) Identitat i diversitat.

 

Ara ja he fet 4 mesos de treball al Prat de Llobregat i com heu vist si em seguiu a les xarxes amb una vida intensa coneixent la realitat especialment cultural i educativa de la ciutat. I és cert que el Prat té alguns elements que són curiosos. En primer lloc la seva configuració. És una ciutat enmig de la metròpoli urbana de Barcelona i de la densitat del Baix Llobregat, però en canvi és una localitat sense continuïtat amb la trama urbana d'altres ciutats. És a dir no passa com a la resta de ciutats que la frontera amb els municipis de l'entorn es dilueix, estan separades per un mateix carrer. En el cas del Prat la platja, els equipaments, els espais naturals...configuren un espai més aïllat, i us asseguro que això marca caràcter. I també està configurat per grans infraestructures com són sobretot l'aeroport i el port.

Un altre element que m'ha sorprès del Prat és la seva marcada identitat. El “pratiotisme” és profund. Crec que ha estat una defensa davant de la tendència a no conèixer el Prat des de fora, al fet d'estar estigmatitzat en molts casos per una imatge de conflictivitat especialment vinculada a Sant Cosme. Ara però la gent del Prat sent orgull de ser d'aquí, són pota blava. I això es nota quan aconsegueixen estendre la idea de la carxofa del Prat, comuna a altres localitats de la comarca o quan posen en valor el pollastre pota blava com a marca de la ciutat. Aquest sentit de pertinença al Prat és fonamental per impulsar projectes, per millorar la vida del barri. I aquí, sens dubte, la gent ha tingut un paper molt important, però també un Ajuntament que s'ha caracteritzat per la seva estabilitat i per apostar realment per la transformació de la ciutat i de la vida de les persones, amb tots els “però” que vulguem parlar.

I en aquest article deixeu-me que us parli d'una altra de les característiques que m'estan seduint del Prat. La seva profunda diversitat i com es posa en valor. Començant pel fet que ha estat una ciutat agrícola i industrial alhora, o que posa en valor les seves arrels i en canvi té una història molt recent. Però també hi ha diversitat cultural però viscuda de forma natural. Les activitats de la Festa Major comencen amb la sardana del Prat (en versions molt diferents), però alhora les activitats de les entitats i les municipals són molt diverses. Conviuen les festes tradicionals catalanes i el flamenc, les jotes pel dia del Pilar i les sardanes. I aquesta és la realitat que a mi m'agrada. La barreja, la diversitat i la convivència em donen molta vida. I al Prat veig que aniré ben servit.