dimarts, 1 de novembre de 2022

Intent de diari d'un fals pratenc (4). Espais naturals i aeroport.

 


Després d'unes quantes setmanes trepitjant ciutat del Prat, avui, aprofitant el dia de festa, he anat a passejar per una part dels espais naturals del Delta. El darrer cop que hi havia anat va ser en plena pandèmia, llavors ni tan sols hi havia avions creuant cada dos per tres el cel. Avui hi he tornat i a més ben guiat i m'ha agradat molt.

Per una ciutat com el Prat que ha de conviure amb l'Aeroport, el Port, una zona industrial destacada i infraestructures viàries importants, poder tenir espais naturals on poder caminar, córrer, anar en bicicleta i gaudir de la natura és fonamental. He passejat per camins tranquils, he vist ocells i ocellots (aquí podeu intuir la meva preparació com a ornitòleg), he gaudit d'un primer dia de novembre primaveral per no dir gairebé estiuenc. I encara em queda per descobrir més a fons la platja i altres espais naturals i patrimonials com per exemple l'entorn de la caserna dels carrabiners.

Una cosa que m'ha semblat força a clara al Prat és que la immensa majoria de la gent està en contra de la possible ampliació de l'aeroport. I no m'estranya. Tot i que una bona part de la població treballa a l'aeroport o en serveis relacionats, la gent és conscient de la barbaritat ecològica que suposa la pèrdua d'espais naturals. I ningú es creu que l'ampliació pot ser compatible amb la preservació natural. I defensar aquests espais naturals és defensar la qualitat de vida, la necessitat d'espais naturals al nostre entorn, la importància de la biodiversitat.

I a més l'ampliació de l'aeroport sols es basa en una lògica decreixement il·limitat que tothom sap que ja ha quedat obsoleta. No és tan sols que és bo canviar la dinàmica econòmica de la nostra societat, és que ara ja és imprescindible fer-ho. La defensa de l'ampliació de l'aeroport és com arribar a la festa d'algú amb una ampolla de vi a la ma i descobrir que la festa ha acabat fa hores i tothom ja està a casa. El futur de Catalunya no es pot basar en criteris econòmics expansionistes. La sostenibilitat no ha estat un valor que la societat ha incorporat com un aspecte positiu, la sostenibilitat ha esdevingut una necessitat de pervivència.

I al Prat de Llobregat ho tenen clar, ni un pam més. I jo encantat de la vida de donar-hi suport i de passejar més sovint per aquests espais tan necessaris.