Ara ja he fet 4 mesos de treball al Prat de Llobregat i com heu vist si em seguiu a les xarxes amb una vida intensa coneixent la realitat especialment cultural i educativa de la ciutat. I és cert que el Prat té alguns elements que són curiosos. En primer lloc la seva configuració. És una ciutat enmig de la metròpoli urbana de Barcelona i de la densitat del Baix Llobregat, però en canvi és una localitat sense continuïtat amb la trama urbana d'altres ciutats. És a dir no passa com a la resta de ciutats que la frontera amb els municipis de l'entorn es dilueix, estan separades per un mateix carrer. En el cas del Prat la platja, els equipaments, els espais naturals...configuren un espai més aïllat, i us asseguro que això marca caràcter. I també està configurat per grans infraestructures com són sobretot l'aeroport i el port.
Un altre element que m'ha sorprès del Prat és la seva marcada identitat. El “pratiotisme” és profund. Crec que ha estat una defensa davant de la tendència a no conèixer el Prat des de fora, al fet d'estar estigmatitzat en molts casos per una imatge de conflictivitat especialment vinculada a Sant Cosme. Ara però la gent del Prat sent orgull de ser d'aquí, són pota blava. I això es nota quan aconsegueixen estendre la idea de la carxofa del Prat, comuna a altres localitats de la comarca o quan posen en valor el pollastre pota blava com a marca de la ciutat. Aquest sentit de pertinença al Prat és fonamental per impulsar projectes, per millorar la vida del barri. I aquí, sens dubte, la gent ha tingut un paper molt important, però també un Ajuntament que s'ha caracteritzat per la seva estabilitat i per apostar realment per la transformació de la ciutat i de la vida de les persones, amb tots els “però” que vulguem parlar.
I en aquest article deixeu-me que us parli d'una altra de les característiques que m'estan seduint del Prat. La seva profunda diversitat i com es posa en valor. Començant pel fet que ha estat una ciutat agrícola i industrial alhora, o que posa en valor les seves arrels i en canvi té una història molt recent. Però també hi ha diversitat cultural però viscuda de forma natural. Les activitats de la Festa Major comencen amb la sardana del Prat (en versions molt diferents), però alhora les activitats de les entitats i les municipals són molt diverses. Conviuen les festes tradicionals catalanes i el flamenc, les jotes pel dia del Pilar i les sardanes. I aquesta és la realitat que a mi m'agrada. La barreja, la diversitat i la convivència em donen molta vida. I al Prat veig que aniré ben servit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada