Com ja vaig explicar, el passat 1
de juliol em vaig incorporar com a nou Director d’Educació i Cultura a
l’Ajuntament del Prat de Llobregat. Aquest nou repte professional és també un
bon motiu per començar a escriure sobre coses que em passen i que observo.
Evidentment tot està escrit amb clau exclusivament personal. La idea és
compartir, si us ve de gust, una mirada amb carinyo sobre el Prat i la vida
municipal.
I començo parlant de la Festa
Major que hem celebrat del 22 al 26 de setembre. D’entrada la Festa Major forma
part d’aquesta àrea i per tant, tot i no haver viscut gairebé la preparació,
volia conèixer a fons com funcionava i per tant he mirat d’anar a uns quants
actes i sobretot veure activitats diverses a espais diferents de la ciutat. I
us faig spoiler, m’ha encantat com es programa, organitza i es du a terme la
Festa Major del Prat de Llobregat.
La programació és diversa en tots
els sentits. Diferents estils, adreçat a diferents edats, a diferents llocs de
la ciutat... i això no és tan obvi com sembla. Cal capacitat tècnica i voluntat
política clara per fer que la festa major sigui no tan sols un espai festiu a
la ciutat que permeti la gresca (fet fonamental), sinó que també la Festa Major
formi part del model de ciutat que es vol construir. Igual que el treball a
educació, l’acció de serveis socials o l’actuació del urbanisme configuren un
model de ciutat, com es planteja la festa major també. I per fer això cal un
molt bon equip que garanteixi aquest model de festa diversa ajustant-se als
pressupostos previstos. I a sobre una programació compartint dates amb les
festes de la Mercè i després d’una etapa de saturació de festivals i concerts.
Una programació que sobretot
permeti gaudir de la festa (s’ha demostrat la importància d’aquest fet
especialment després de la pandèmia) amb propostes de qualitat i per a tothom.
Una programació tan diversa que aposta per la cultura popular (correfocs, ball
de bastons, gegants...) i per una programació de circ d’una qualitat
extraordinària. Uns concerts que ens permeten passar de Azúcar Moreno a Ladilla
Rusa, de los Diablos a Javiera Mena, de los hermanos Cubero al tribut a
Raffaella Carrá. Una aposta per música de molta qualitat de gent del Prat com,
entre d’altres, Elena Grueso, Chivo Chivato, Poncelam o Pigmy (una descoberta
musical que m’ha agradat molt).
I és fonamental que passin coses
bones i diverses a la Plaça de la Vila o a Fons d’en Peixo, però també a Sant
Jordi o a Sant Cosme. La diversitat ha de ser clau a la nostra societat. I això
sols es pot fer amb propostes molt diferents i alhora creuades. El Prat té
aquest punt de mestís, de crear identitat i orgull pratenc a partir del que és,
un delta, un espai d’arribada de vivències diverses, algunes de més lluny i
d’altres més properes. Seguiré amb aquest “diari” i parlaré més de la Festa
Major, però de moment per ara ja hi ha prou.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada