dimarts, 27 de setembre de 2022

Intent de diari d'un fals pratenc 1 (Festa Major)

 


Com ja vaig explicar, el passat 1 de juliol em vaig incorporar com a nou Director d’Educació i Cultura a l’Ajuntament del Prat de Llobregat. Aquest nou repte professional és també un bon motiu per començar a escriure sobre coses que em passen i que observo. Evidentment tot està escrit amb clau exclusivament personal. La idea és compartir, si us ve de gust, una mirada amb carinyo sobre el Prat i la vida municipal.

I començo parlant de la Festa Major que hem celebrat del 22 al 26 de setembre. D’entrada la Festa Major forma part d’aquesta àrea i per tant, tot i no haver viscut gairebé la preparació, volia conèixer a fons com funcionava i per tant he mirat d’anar a uns quants actes i sobretot veure activitats diverses a espais diferents de la ciutat. I us faig spoiler, m’ha encantat com es programa, organitza i es du a terme la Festa Major del Prat de Llobregat.

La programació és diversa en tots els sentits. Diferents estils, adreçat a diferents edats, a diferents llocs de la ciutat... i això no és tan obvi com sembla. Cal capacitat tècnica i voluntat política clara per fer que la festa major sigui no tan sols un espai festiu a la ciutat que permeti la gresca (fet fonamental), sinó que també la Festa Major formi part del model de ciutat que es vol construir. Igual que el treball a educació, l’acció de serveis socials o l’actuació del urbanisme configuren un model de ciutat, com es planteja la festa major també. I per fer això cal un molt bon equip que garanteixi aquest model de festa diversa ajustant-se als pressupostos previstos. I a sobre una programació compartint dates amb les festes de la Mercè i després d’una etapa de saturació de festivals i concerts.

Una programació que sobretot permeti gaudir de la festa (s’ha demostrat la importància d’aquest fet especialment després de la pandèmia) amb propostes de qualitat i per a tothom. Una programació tan diversa que aposta per la cultura popular (correfocs, ball de bastons, gegants...) i per una programació de circ d’una qualitat extraordinària. Uns concerts que ens permeten passar de Azúcar Moreno a Ladilla Rusa, de los Diablos a Javiera Mena, de los hermanos Cubero al tribut a Raffaella Carrá. Una aposta per música de molta qualitat de gent del Prat com, entre d’altres, Elena Grueso, Chivo Chivato, Poncelam o Pigmy (una descoberta musical que m’ha agradat molt).

I és fonamental que passin coses bones i diverses a la Plaça de la Vila o a Fons d’en Peixo, però també a Sant Jordi o a Sant Cosme. La diversitat ha de ser clau a la nostra societat. I això sols es pot fer amb propostes molt diferents i alhora creuades. El Prat té aquest punt de mestís, de crear identitat i orgull pratenc a partir del que és, un delta, un espai d’arribada de vivències diverses, algunes de més lluny i d’altres més properes. Seguiré amb aquest “diari” i parlaré més de la Festa Major, però de moment per ara ja hi ha prou.