BUROCRÀCIA

 

Ara fa un mes que em vaig incorporar a l'Ajuntament del Prat de Llobregat. Com ja deveu saber vaig tenir una altra etapa professional al districte d'Horta-Guinardó entre els anys 2003 i 2011. En totes dues etapes he vist algunes coincidències.

Per una banda m'he trobat amb un alt nivell i un fort compromís de la majoria del personal que treballa a l'Ajuntament. No tan sols són persones capacitades per dur a terme la seva feina, sinó que segueixen plantejant com a objectiu el servei públic, la millora per la ciutadania. Això en una àrea com la meva, Educació i Cultura, té una importància cabdal. És evident que aquesta no és una realitat plenament homogènia entre tot el personal, però us asseguro que és molt compartit. També va ser una realitat que em va sorprendre agradablement quan vaig estar a Horta-Guinardó.

Però per altra banda també he pogut constatar una realitat que em preocupa i que no tan sols he viscut des de la perspectiva de càrrec a l'Ajuntament sinó també com a persona vinculada als moviments socials i veïnals, en aquest cas com a president de l'AVV del Poblenou. Hi ha un nivell de burocratització i control que dificulta els objectius fonamentals d'una administració que vulgui ser propera i transformadora. És evident que cal que s'estableixin les màximes garanties que assegurar la transparència de l'administració pública, és fonamental. Però el control no és l'objectiu. Una administració té com a principal objectiu l'acció pública per donar resposta als reptes de la ciutadania. I aquesta acció ha d'anar acompanyada del rigor en el respecte a la legalitat i el bon ús dels fons públics. Però estem arribant a situacions en les que el control dificulten o impossibiliten bona part de les accions que cal dur a terme. I en el cas de les entitats o petites empreses socials exactament el mateix. L'exigència burocràtica està posant en risc, constantment, projectes socials i fins i tot la pervivència d'algunes entitats.

Sempre he tingut la sensació que les persones, empreses o institucions que fan corrupció, tenen alhora unes eines molt potents per tal de garantir saltar-se aquests controls. Per tant a vegades veig amb impotència com les eines que es creen per garantir la transparència al final són trampes per aquells que actuen de forma ètica i compromesa. Per tant cal pensar en com es pot canviar això.

No sé quines propostes es podrien fer. Possiblement incrementar molt més la inspecció abans que condicions prèvies que paralitzen molta activitat. Potser caldria establir més eines de suport al personal de les institucions i a les entitats per tal de poder fer front a aquests mecanismes de control. I segur que també ajudaria a que tots plegats tinguéssim una actitud molt més exigent amb qui hagi comès delictes de corrupció i que a més les conseqüències fossin legalment més dures.

Ja veieu, començo vacances i li vaig donant voltes a allò que cada dia em vaig trobant al meu nou projecte laboral.