diumenge, 26 de juny del 2022

Tot crema, i no perquè sigui Sant Joan

 


El solstici d'estiu representa el moment de cremar-ho tot per reviure, de començar de nou, de fer esclatar la vida. Però la realitat és molt més crua que això.

La massacre a la gent que volia entrar a Melilla és una notícia d'extrema gravetat. Ho és perquè el nombre de persones mortes ens hauria de fer caure la cara de vergonya, ens hauria de fer canvi com a societat. Però també és una notícia d'extrema gravetat per la justificació per part del govern espanyol. Quin és el límit de morts que podem tolerar per acceptar que les solucions no passen per la repressió brutal de la gent que seguirà intentant trobar un futur millor?

Però també hi sumem altres notícies. Hi hagut nous atacs a Ucraïna, agressions a persones sense llar, atacs homòfobs a casa nostra i a Oslo...O la greu decisió als Estats Units que pot representar una pèrdua del dret a l'avortament.

Cal la valentia d'expressar amb claredat que el canvi de model que necessitem és d'una gran radicalitat. No serveixen les fórmules per seguir inflant una bombolla econòmica de creixement il·limitat que és impossible i injust. Es preveu una crisi econòmica de gran abast per la propera tardor, comencem a plantejar com ho farem per garantir un model basat en el decreixement econòmic de les societats més “desenvolupades” i en mesures reals de redistribució de la riquesa i equitat.

L'extrema dreta creix sense límits. I les esquerres no saben respondre davant la situació actual, és cert. Però que les esquerres no en sàpiguen o no puguin més no és el seu problema, és el meu. Però jo tampoc sé del tot què cal fer.