MÚSICA EN VIU 2021

 

Cada any m'agrada compartir amb vosaltres la meva vida cultural al llarg de l'any. A les xarxes vaig publicant cada cop que vaig al teatre, a un concert o llegeixo un llibre, però ara m'agrada fer-ne resum per si algú té ganes de llegir-ho o de comentar-ho. Ha estat un any especialment atípic. No cal dir que la merda de pandèmia ha seguit marcant la nostra vida i també la nostra activitat social i cultural. I ha fet més complicada la feina a les escoles i per tant m'ha suposat més tensió laboral. Però a més aquest any, a principis de novembre, va morir la meva mare. Però tampoc puc oblidar que ha estat un any amb molt bons moments. Complicitats, moments especials, enamorament, nous reptes...

Començo pels concerts. Tot i que encara no hem acabat l'any crec que ja no en veuré més. No em puc queixar, he anat a veure 41 concerts. Altres que hagués volgut no he pogut per confinaments, anul·lacions...i els darrers mesos no he pogut anar tan sovint pels motius que ja he explicat. Però com sempre dic no és una competició, sinó intentar viure el màxim de moments màgics a la meva vida i molt sovint als concerts m'ho passo molt bé. Aquesta seria la tria d'alguns dels millors i començo amb 4 gires que estava esperant.

1 Maika Mavoski. A la sala petita del TNC. Un dels concerts terapèutics. Havent acabat el trimestre, enmig de la bogeria de la COVID, amb dubtes de tota mena...Un concert a més que van haver de modificar pel positiu d'un dels músics i del tècnic de so. Però quan una artista és tan bèstia com al Maika aconsegueix que l'energia es desbordi des del primer minut. Qualitat vocal, cançons bones i molt ben treballades, ganes de gaudir i la música per guarir-ho tot. I a sobre amb la participació d'un convidat de luxe, Ovidi Tormo guitarrista de Zigarros.

2 Clara Peya. Dos cops l'he pogut veure amb la gira Perifèria. El primer cop al Casino l'Aliança del Poblenou i el segon al concert de la Mercè al Grec amb els concerts previs de Toti Soler i Judit Nedderman. Clara Peya és, al meu entendre, l'artista més creativa que tenim a casa nostra. Si l'art és compromís ella està al davant. Si l'art t'ha de sacsejar, ella ho fa constantment. Quina qualitat, sensibilitat i missatge. La seva producció és tan gran que no és difícil veure-la actuar. Si podeu no us la perdeu.

3 Travis Birds. Vaig descobrir-la durant el confinament i em va agradar. Vaig escoltar cançons seves, vaig veure actuacions online des de casa seva i em va anar agradant cada cop més. Quan va venir al Coliseum no vaig dubtar i vaig anar-hi. I em va confirmar que és una gran artista. Que darrera la seva timidesa hi ha molt a explicar, que sap fer cançons íntimes i que sap transmetre en els directes. I no sols canta les seves cançons, no us perdeu la versió de “Ya no me acuerdo” dels Estopa.

4 Coque Malla. No podia faltar a la llista. Un artista que he anat descobrint. Cançons magnífiques, directes molt treballats i ganes de fer música.

I aquest any també he anat a molts concerts de jazz i blues. Perquè m'agrada i perquè a més hi ha tres programacions on em sento com a casa. El cicle de jazz a Montbau, el dels Lluïsos d'Horta i el Festival de Blues de Barcelona a Nou Barris. I això em permet anar coneixent més aquest món i anar a altres concerts. Aquests són alguns dels més destacats:

5 Tail Dragger. Un clàssic i veterà bluesman de Chicago a la sala Bóveda. Molt bo. I poder seguir a la gent del Rocksound.

6 Marian Barahona. Ja ho sabeu una de les meves artistes especials per la seva qualitat musical i la seva sensibilitat personal. Molt bo el seu disc “Big Little Dream”.

7 Ignasi Terraza Trio. Un dels pianistes més extraordinaris del jazz de casa nostra. Aquest cop al Jamboree.

8 Txell Sust i August Tharrats. Feia molt temps que no veia en viu a aquesta magnífica cantant. Un bon concert.

9 Rambalaya Pura energia. Aneu als seus concerts, alt voltatge. Dos cops aquest any, al Festival de Blues de Barcelona i a la sala Upload.

10 Balkan Paradise Orquestra. Festa, festa i festa. Bona música i teràpia col·lectiva.

I vull acabar amb dos festivals. El Cruïlla sempre em permet descobrir alguns artistes i començar l'estiu amb molta música. Aquest any per culpa de la COVID sols vaig poder estar un dia però vaig gaudir sobretot amb l'energia i el compromís de Ana Tijoux i al festival Blues&Ritmes de Badalona vaig descobrir a Ian Siegal i vaig tornar a veure un dels artistes que més m'agraden en viu, Luke Winslow-King.

Però altres concerts també els recordaré per molts motius, com el de la cantautora Lidia Uve, els 50 anys de la Locomotora Negra o el de Spencer Evoy.

Visca la música en viu !!!