Aquest any he recuperat una mica de teatre, però com ja vaig explicar a l'article sobre música, el darrer trimestre he baixat molt el ritme per diferents circumstàncies. 27 obres de teatre, com sempre amb preferència per la Beckett o amb seguiment intens al festival Escena Poblenou o el Pàrquing Shakespeare. He de dir que he tingut poques sorpreses. M'han agradat espectacles que tenien una bona crítica ien canvi no he tingut gaire sorpreses.
Breument aquest és el meu recull. Recordeu que no és per ordre que m'hagin agradat, seria massa difícil.
1 Canto jo i la muntanya balla. Extraordinària. Molt rica en tots els sentits. Interpretacions, escenografia, música,ambient...brillant a Biblioteca Catalunya.
2 De què parlem mentre no parlem d'aquesta merda. La Calòrica com sempre ens fa riure i ens fa pensar. Quin fart de riure a partir d'un vàter. Poliorama.
3 Heisenberg. A mi em va agradar el text, em va sorprendre tot i que sé que no és unànime. Sílvia Bel em va agradar molt. Beckett.
4 Sandra. De Daniela Feixas, amb Josep Julien i Elena Tarrats. He vist unes quantes sobre violència, violència masclista...i aquesta és de les que més m'ha impactat. Beckett.
5 Mare de sucre. Poques coses més a dir d'un dels gran èxits de la temporada. La diversitat funcional damunt escenari. Tendresa. TNC.
6 Malditas plumas. Potser seria la que m'ha agradat més sense tenir referències prèvies. Sol Picó barreja autobiografia i ficció però demostra la seva gran qualitat. Beckett.
7 Las canciones. Un espectacle diferent que posa en evidència la capacitat que té la música d'emocionar-nos, de fer-nos sentir. Molt bona i la mitja part millor que he vist mai. Teatre Lliure.
8 Història d'un senglar. La interpretació de Joan Carreras és inoblidable. Teatre pur, quina capacitat de transmetre. Teatre Lliure.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada