Sèries i pelis que m'han agradat el 2023

 

L’altre dia us recomanava llibres que he llegit durant el 2023. Feia una selecció de 10 de la cinquantena que he llegit. I us deia que les recomanacions de llibres són fàcils de recuperar, en canvi teatre i concerts no tant. I avui m’he decidit a fer alguna recomanació de sèries i pel·lícules que he vist a diferents plataformes. En aquest cas si que us demano que em feu recomanacions vosaltres.

M’acostumen a agradar sèries breus, diferents, que impactin. I no sempre és fàcil.

“La Mesías” Movistar + Una de les sorpreses reals. Interessant, intensa, arriscada i estèticament molt bonica. Grans interpretacions. Moments surrealistes...i a mi el final m’agrada.

“Somewhere Boy” Filmin. Boníssima. La història d’un noi aïllat que ha viscut una gran mentida.

“Alquila como puedas” Filmin. Per riure. Molt boja.

“Endeavou” Filmin. Detectiu Oxford anys 80. Estètica, bona música,guió treballat. Possiblement la més llarga que us poso.

“Cormoran Strike” HBO Detectiu diferent. Molt humana.

“Last of Us” HBO. Qui m’anava a dir que seguiria així una sèrie apocalíptica?

“We ara lady parts” Filmin. Tinc dubtes. Un grup punk musulmà femenins. Coses que em van agradar i coses que no tant.

“El otro lado” Movistar +. No és la millor però m’ha distret. Sense grans pretensions una sèrie distreta.

“El encargado” Disney Comèdia argentina sobre el porter d’una finca de luxe.

“Babylon Berlín” TV3 Carta. Sols he vist 2 temporades. He de seguir. Molt bona.

I també us recomano algunes pel·lícules vist per plataformes, vaig poc al cinema, ho confesso.

“As Bestas” Movistar+ Poca cosa a dir. Boníssima.

“20.000 especies de abejas” Movistar +. Transsexualitat infantil. Recomanable.

“8 montañas” Filmin. Bona. Història d’amistat dalt les muntanyes.

“La maravillosa historia de Henry Sugar” Filmin. Surrealista i molt interessant.

“Maixabel” Netflix. Seguim acostant-nos al dolor d’Euskadi.

“Agua” Filmin. Noia jove a Llevant, llegendes.

“Infiesto” Netflix. Thriller a Astúries durant pandèmia. Segur que eem va agradar?

“Érase una vez en Euskadi” Netflix. Més Euskadi, més visions obertes.

“Pacifiction” Filmin. Albert Serra em va fer entrar al seu món.

“Creatura” Filmin. Dolor de no poder afrontar el desig.

Llibres que he llegit el 2023 i us recomano

 

Habitualment quan arriba desembre faig un repàs de la meva “vida cultural” de l’any i aprofito per fer recomanacions. Enguany, com deveu saber per la meva situació de salut, he hagut de reduir una mica l’activitat de concerts, sobretot quan no podia garantir seure i no he pogut preveure amb tant temps si agafava entrades o no. Una llàstima, perquè la música en viu, sobretot rock, blues...em segueix omplint molt. Dic això i he comptat 16 concerts durant l’any, molt per sota de la meva mitjana però alhora sense perdre del tot aquest món. I alguns concerts tan bons com Elliot Murphy, Pokey Lafarge, Antònia Font, Kanka, Marah...

També he baixat el teatre una mica, prop de 25 obres, una xifra igualment prou destacable però sempre tinc la sensació que en vull més. Igualment obres tan destacades com “Una niña es una cosa a medio formar”, “Els encantats”, “Udul”, “Boja” “Romeu i Julieta” ...

Però la llista la faig de llibres. Primer perquè he llegit una mica més de 50 i en segon lloc perquè us pot servir de recomanació. De poc serveix que us digui que un concert o un teatre que ja no es fa està molt bé, però en canvi potser us ve de gust seguir alguna recomanació literària meva. He triat 10 per ser tòpic però no estan ordenats. I recordeu, no sempre són novetats, el criteri és que els he llegit aquest any. I per cert més autores que autors.

“La paret” Marlene Haushofer. Una sorpresa. Distopia relaxada, reflexiva. Natura i superació.

“Poeta chileno” Alejandro Zamba. Molt ben redactat. Un llibre ric, molt complet.

“Terra inestable” Claire Fuller. Pobresa rural al segle XXI. Impactant i ben escrit.

“El mar terra endins” Naridé Abgarian. Històries de dones armènies. Molt bonic.

“Demà, demà i demà” Gabrielle Zevin. Històries de videojocs i freakies. Un llibre molt diferent del que acostumo a llegir.

“Nuestra parte de la noche” Mariana Enríquez. Gran redacció. Novel·la dura, un estil que cada cop m’agrada més.

“El retrat de matrimoni” Maggie O’Farrell. Una nova mostra del gran talent d’aquesta autora.

“A dalt tot està tranquil” Gerbrand Bakker. Món rural americà. Renúncies. Trist i bo.

“Et vaig donar els ulls i vas mirar les tenebres” Irene Solà. Llegendes, mort, bruixeria. Quina gran autora.

“Laetitia o la fi dels homes” Ivan Jablonka. Molt dur. Basat en fets reals. Violència vers les dones.

 

VOTARÉ ADA COLAU

El proper 28 de maig votaré Barcelona en Comú a les eleccions municipals. Suposo que la majoria de gent que em coneix no es sorprendrà per aquest posicionament, però igualment tenia ganes de compartir algunes idees sobre aquest vot.

Després de 8 anys de govern d’Ada Colau he vist llums i ombres, però sobretot he vist, i la campanya electoral ho està demostrant, una onada conservadora per tal de frenar i revertir aquells aspectes que jo valoro més positivament de la gestió del govern actual. Votaré a Ada Colau per garantir que hi hagi un urbanisme que posi en el centre a les persones, que afavoreixi la mobilitat sostenible, que redueixi el turisme a la ciutat, que impulsi habitatge públic especialment de lloguer, que limiti l’espai de terrasses a l’espai públic, que afavoreixi la participació ciutadana...

I tot això ho ha fet el govern municipal com jo voldria? La veritat és que no prou. Crec que ha faltat contundència. En alguns casos és evident que la responsabilitat socialista s’ha notat, en negatiu. Com a veí i activista de Sant Martí m’he sentit molt decebut. El PSC a Barcelona està fent una regressió realment preocupant. S’ha notat durant el mandat però encara més durant la campanya. I això em preocupa molt.

Votaré Barcelona en Comú perquè crec que sols des d’una nova alcaldia d’Ada Colau es pot avançar en el model de Barcelona que jo defenso. Podria optar per un vot més ideològic i menys pragmàtic, que garantís una veu crítica permanent en contra de totes les decisions que no ens fan avançar prou. Però decideixo votar per l’opció que ens pot fer avançar i a més seguir treballant des dels moviments socials per construir una Barcelona més justa, sostenible i solidària.

 

PORRA ELECTORAL

 Recupero la tradició de la porra electoral per les eleccions municipals de Barcelona. Sols recordar dues coses. En primer lloc, la faig però no en tinc ni idea, mai he encertat. Segona, no és el resultat que vull, sinó una aposta que en aquests moments em surt.

Cada moment canviarira la porra. Em condicionen molt els resultats de les formacions que estan a la franja d'entrar o no a l'Ajuntament. I això sí, el tema no sols serà veure les regidories que obté cada formació sinó qui pot assolir formar govern i com.

Us animo a participar, a deixar la vostra porra i després del 28M ja ho comentem. Recordeu, 41 regidories.

Barcelona en Comú    10

Trias per Barcelona    9

PSC                            8

ERC                            7

PP                                3

CUP                            2

VOX                            2

S'apropen les municipals

 

En primer lloc comentar que tinc intenció de recuperar la meva porra electoral al blog. Durant molts anys les vaig fer i fins i tot després feia convocatòria per comentar els resultats i prendre alguna cosa, però aquesta segona part no la tinc clara. La faré sobre els resultats de regidors i regidores a Barcelona. Encara no tinc prou confiança ni prou gent que pugui participar d’una porra al meu blog sobre el Prat de Llobregat, però tampoc ho descarto.

Però de moment no la publico. Les eleccions municipals a Barcelona realment han agafat una força brutal i ja fa temps que es segueix amb molt interès polític com evolucionen totes les noticies relacionades. D’entrada hi ha un aspecte que és més rellevant que en altres ocasions que és el de tothom contra la Colau. Però aquest pot ser un factor que els Comuns puguin girar a favor seu. A vegades aquestes campanyes desmesurades de focalitzar tots els problemes en una persona o una formació política generen l’efecte contrari, la gent que acaba pensant que no és per tant i que si tothom ho critica d’una manera tan contundent potser és que alguna cosa s’està fent. Crec que Barcelona en Comú arriba a la campanya electoral desgastada per aquesta soledat i per un acord amb el PSC que ha generat força moments de tensió en aspectes bàsics per a la formació de Colau (turisme, terrasses, grans esdeveniments...). Tampoc crec que es pugui posar molt en valor la feina de proximitat a la majoria de districtes. Però també crec que la gent comuna pot exhibir múscul en temes com la mobilitat, la pacificació dels entorns escolars o la defensa de drets bàsics (salut, educació, llibertats...). I a més crec que fer una campanya posant en valor l’alegria pot anar a favor.

Però aquest cop, més que mai, no sols serà important qui guanyarà les municipals a Barcelona, sinó que serà fonamental veure qui podrà governar. Dubto que es pugui repetir alguna operació sorpresa i poc clara com el darrer cop. Avui no parlaré de què votaré jo i perquè, però no amago que la meva opció preferida d'acord de govern crec que és totalment impossible. Jo voldria un govern de Comuns, ERC i CUP. Però crec que això és impossible per diferents motius. El primer és la dificultat de sumar prou regidors i regidores, tenint en compte les dificultats objectives que la CUP tindrà per superar el 5% i la tendència a la baixa d'ERC. I per altra banda no sé si fos possible si hi hauria possibilitat d'acord. Comuns i CUP tenen una frontera de votants i força punts que podrien compartir però també és evident que la convivència no és gens fàcil. En política ja fa temps que vaig descobrir que allò que jo desitjo sovint pot estar lluny de la realitat.

Però és que la possibilitat d'un acord de govern entre Comuns i PSC em fa realment por. Aquest darrer mandat i sobretot en els darrers temps crec que el gir del PSC de Barcelona cap a la dreta ha estat molt exagerat. El seu posicionament en temes com el turisme, les terrasses, el comerç, els grans esdeveniments, el lloguer de pisos...no tan sols marca un perfil propi molt més conservador de l'habitual sinó que implica un fre clar a moltes polítiques que en principi volen desenvolupar els Comuns. Ja no es tracta d'un govern de coalició amb sensibilitats diferents sinó cada cop més oposades.

La campanya està sent dura, intensa. Es parlarà molt de les municipals a Barcelona. Jo intentaré també dir alguna cosa i, com deia al principi, proposar-vos jugar a la porra electoral.

URGÈNCIES PRECÀRIES

Fa molt temps que defenso la importància dels serveis públics i la necessitat de dotar-los del recursos necessaris. En aquest cas parlo de Salut perquè ho he viscut directament, però evidentment podria parlar d'Educació o Serveis Socials. Parteixo de la meva situació personal i ho escric la setmana on hi ha previstes mobilitzacions professionals del món sanitari. I ho escric havent presentat queixa a l'Hospital del Mar.

El passat 16 de desembre vaig anar a Urgències de l'Hospital del Mar derivat pel meu metge del CAP per una icterícia. Resumeixo al màxim la meva vivència. Vaig entrar a un petit espai i em vaig veure rodejat totalment per gent asseguda en cadires i que feia hores (en alguns casos unes 8) que esperaven ser ateses. Tothom acumulat en un espai molt petit, persones amb problemes respiratoris, sense una mínima comoditat si has d'estar hores... a mi em van atendre enseguida per la previsió de gravetat del cas, però són indignes aquestes esperes. Sé que la solució no passa només per més recursos a Urgències sinó per un model que tingui en compte altres serveis i també que cal una millor organització del servei, però és indignant.

Un cop al box d'urgències la situació és molt dura. Vaig estar 4 dies a urgències (2 a box i 2 a sala de tractaments). Gent per tots els passadissos, crits i sorolls constants, manca de capacitat del personal d'atendre a tothom, manca de material (els dos dies a box no tenia ni cadira, ni taula i havia de menjar amb la safata sobre el llit). Un espai on és impossible descansar i on em van tenir 4 dies perquè els caps de setmana no es fan TAC i per tant el meu diagnòstic no es podia confirmar fins el dilluns que em fessin prova. Realment ens podem permetre un sistema en que proves tan importants no es facin durant els caps de setmana?

Em van comunicar el diagnòstic (tumor a vesícula biliar) a sala de tractaments. Un espai on no es veu la llum natural, on estava rodejat de gent, on no podia tenir ni una certa intimitat per assumir la situació. Podria seguir, però també vull destacar la qualitat de tot el personal sanitari i auxiliar que fa que com a mínim hi hagi humanitat en un servei que no està a l'alçada de la nostra societat. Per a mi és molt important destacar que vetllar per unes bones condicions laborals del personal sanitari no és tan sols una qüestió de justícia davant d'uns professionals que durant la pandèmia vam tractar
d'herois i vam aplaudir. La necessitat de garantir unes bones condicions salarials ha de ser una exigència per tots els col·lectius laborals. Però en aquest cas disposar del personal necessari i en bones condicions garanteix un millor servei als pacients. Quan les infermeres van saturades de feina no tan sols s'ho passen malament sinó que augmentem, per exemple, el risc de que hi hagi errors.

Avui sols parlo de les urgències perquè la meva experiència va ser molt bèstia i em va afectar psicològicament. Ara encara hi ha la negociació pel tancament del pressupost del govern de la Generalitat. Fa molt temps que reivindico més recursos per la salut pública d'aquest país, però ara he viscut la pel·lícula des de dins i encara estic més convençut. No ens podem permetre seguir desmuntant un sistema públic de salut que és una de les claus principals d'una societat justa, democràtica i solidària. Tenim molta feina a fer.

4 ANYS DE PRESIDENT DE L'AVV DEL POBLENOU

 

Dimecres vam celebrar l’assemblea de l’AVV del Poblenou. Un dels punts que tocava era la renovació de la junta de l’entitat. Després de 4 anys, vaig deixar de ser president de l’AVV del Poblenou per passar a ser...vicepresident. Ja ho veieu, dient això ja veieu que en cap cas es tracta d’una marxa de l’entitat, al revés, és el compromís de seguir aportant coses a un projecte que enguany celebra el seu 50è aniversari. Plego perquè he acabat un mandat i hi ha dos motius que són importants. El primer és que crec que és bo afavorir renovacions i buscar models diferents de lideratge i el segon motiu és que la meva vida és intensa en tots els àmbits i baixar una mica el ritme en un dels meus àmbits no és cap mala decisió.

Parlava de noves maneres de fer i nous lideratges. I en aquest sentit confesso que estic molt content que la Teresa Nuñez hagi assumit la responsabilitat de ser la nova presidenta de l’entitat. Pel que em sembla la segona presidenta després de la Marta Continente ara ja fa uns quants anys. La Teresa és veïna del barri, però no fa molts anys que hi viu, mestra i per sona molt inquieta social i culturalment. Estic convençut que farà una molt bona feina i que aportarà una visió diferent a l’entitat.

Tot i que com deia la meva vida personal i social és força intensa vull continuar compromès amb l’AVV del Poblenou. No puc entendre una vida sense prendre partit per intentar millorar la nostra societat. I en aquest sentit crec que l’AVV, amb totes les seves limitacions, ha estat al llarg d’aquests 50 anys un referent per construir un barri millor. Dimecres vam escollir una junta amb 14 membres i amb algunes persones col·laboradores que afrontarà projectes tan importants com el pla comunitari Apropem-nos, el seguiment de projectes urbanístics tan importants com el 22@ o Glòries, comissions de dones, salut o medi ambient, l’edició de la revista que acaba de guanyar un Premi Sant Martí, el treball dins la Taula d’Equipaments, l’organització d’activitats culturals, xerrades... Al Poblenou l’AVV no ho fa tot, ni fa res sols, però sí que és una peça fonamental en la construcció d’un barri molt ric en moviments associatius i reivindicacions. Aquesta diversitat d’experiències és fonamental, perquè tothom trobi l’espai on es sent més còmode lluitant pel Poblenou, i també és important aconseguir consensos per poder tirar endavant projectes que podem compartir.

Demà dissabte compartirem el sopar de celebració dels 50 anys de l’AVV i després seguiré intentant aportar una mica de feina a aquest projecte que crec necessari. I per cert si us animeu a participar, ja ho sabeu, us esperem.