Mirant per la finestra. Impressions d'un confinament. 1

Quan començo a escriure aquest text és 1 d’abril, dimecres. Teòricament ara estaria a punt d’entrar a classe de 4rt. Faria alguna broma amb la tutora i saludaria als nens i nenes. Començaríem classe i sortiria content, és un grup molt maco. I seguiria fent classe tot el dia, i acabaria cansat però amb ganes de seguir fent la meva feina. I tindria reunió de junta de l’AVV del Poblenou i parlaríem del pla comunitari Apropem-nos, i de Palo Alto i del 22@ i de les xerrades que estem organitzant. I m’escaparia ràpid per anar al Rocksound on veuria el concert de la Ben Miller Band. Però no faré res d’això. El dijous 12 de març ens van comunicar que l’escola havia de tancar el dia següent. Aquell vespre encara vaig sortir a sopar, una estona molt agradable, per cert. El dia següent, divendres 13 de març, ja em quedava a casa. Avui, per tant, és el 20^è dia que estic a casa, sortint sols per allò que és imprescindible.

No penso fer un diari del meu confinament, però intentaré anar escrivint i publicant algunes reflexions. No tinc clar si és per ordenar les meves idees, si és per compartir amb vosaltres el que penso i sento o si és per poder-ho recordar d’aquí a uns anys, però és igual, aquí anireu trobant algunes de les meves idees.

De moment he de reconèixer que aquests dies els porto molt millor del que em pensava. En temps de «suposada normalitat» jo tinc «dues vides». Per una banda tinc molta feina com a Cap d’Estudis a l’Escola Gravi, president de l’AVV del Poblenou...i també m’agrada molt llegir, escoltar música, veure sèries de Netflix...per tant sóc una persona amb molts motius per passar hores fent coses sense haver de sortir. Però l’altra vida meva és totalment social. M’agrada molt sortir (anar al teatre, a sopar, a concerts...) i m’encanta cada cop més caminar. Per exemple durant el que portàvem de 2020 (uns 70 dies), havia vist 5 obres de teatre i havia anat a 15 concerts. O havia baixat de l’escola a casa caminant (més o menys una hora i mitja) una mitjana de tres dies a la setmana. I havia quedat amb molta gent. Havia fet sopars molt especials, copes de vi plenes de complicitat o passejades terapèutiques vora el mar. Molts riures, converses fantàstiques i a més a amb molta gent diferent que per a mi és imprescindible. Per tant preveia que em costaria molt més no trobar-me amb aquesta gent, quedar-me sense concerts, no anar al teatre, no poder fer abraçades, passejar...però és evident que tenim una gran capacitat d’adaptar-nos a les circumstàncies.

Què vaig fent? En primer lloc he marcat força rutines, seguint totes les recomanacions. Em llevo molt aviat, aquí sí que noto que m’he fet molt gran. Màxim a les 7 ja estic despert, sigui dia «feiner» o «festiu». És un plaer no tenir connectat el despertador, però no té conseqüències a nivell pràctic. Em llevo aviat. Llegeixo una bona estona, faig exercici, em dutxo i esmorzo. A les 9 em poso a treballar fins el migdia. Després de dinar descanso una mica i segueixo amb la feina fins que ja no em ve de gust i llavors passo a llegir una mica més, a endreçar coses, a escoltar música, fent vídeotrucades...després de sopar normalment alguna sèrie. Una cosa que sí que he fet és minimitzar al màxim les notícies i m’ha anat molt bé. Us confessaré una cosa, no tinc criteri sobre com s’està gestionant la crisi. Necessito distància, no deixar-me absorbir per l’actualitat, per la informació, perquè crec que això em portaria a una certa obsessió. D’aquest tema ja en parlaré més endavant.

També és cert que estic vivint el meu confinament de forma diferent quan està la meva filla amb mi o quan no hi és. Canvien moltes coses del ritme diari, de les sensacions que visc, de com funcionen les rutines a casa. Ho dic perquè durant aquest temps estic passant dies de «soledat» i dies ben acompanyat.