Ja hem acabat un nou curs escolar, i aquest final per a mi té un sabor especial. El dia 1 de juliol començo una excedència de l'escola Gravi per iniciar un nou projecte laboral. Pot ser que estigui un any fora de l'escola o més temps, però tornaré. La setmana vinent ja explicaré quin és aquest nou projecte, però avui volia parlar de la sensació de deixar temporalment, un cop més, la docència.
Acabo amb sensacions contradictòries. Per una banda acabo amb una sensació de cansament molt gran. La pandèmia ha suposat viure tant a nivell laboral com personal una sensació permanent de pèrdua. Segur que alguna cosa bona ens ha deixat, però sóc radicalment contrari a l'enganyifa del tot anirà bé o en sortirem més forts. La pandèmia ens ha obligat a canviar massa coses a les escoles, a deixar de ser tan lliures i a haver d'estar adaptant-nos constantment. I quan el teu paper és el de Cap d'Estudis aquesta adaptació permanent és un esforç considerable. No em fa por la feina, m'agrada engegar projectes i canviar, però mai havia d'haver estat permanent canviant coses no per millorar sinó tan sols per adaptar-nos a protocols i situacions extraordinàries. I a més l'administració no ha ajudat. Cal tenir comprensió en els moments de pandèmia, però el menyspreu i les decisions unilaterals i equivocades que està prenent el conseller creen molta més crispació a les escoles. Per tant una època tensa a les escoles que també fa emergir totes les nostres mancances. No vull tampoc ignorar que ha estat un curs complicat a nivell personal on per exemple m'han operat de despreniment de retina i sobretot s'ha mort la meva mare.
Però us deia que tenia sensacions contraposades. Per una banda un terrible cansament que em fa tenir ganes de poder descansar un temps del món escolar. Però per altra banda un curs on m'ho he passat molt bé fent classes. He fet classes de llengua castellana a 4rt, 5è i 6è i la veritat és que m'ho he seguit passant molt bé. Ja he consolidat una metodologia de treball on no hi ha llibre, quadern d'ortografia, deures o exàmens. I crec que em funciona. Em permet gaudir de les classes, estar sempre obert a veure què passarà a les classes i a no deixar-me portar per la monotonia. I la resposta dels alumnes ha estat genial, a 6è, sobretot, entrava a classe conscient que aquell seria un bon moment del dia. Una mare l'altre dia em va dir que a casa em deien “el mago” perquè de qualsevol cosa en podia fer una classe interessant. És una de les coses més maques que m'han dit a nivell professional. Fer classes, programar, preparar activitats, corregir, avaluar...sens dubte és cansat i més quan ho sumes a fer de Cap d'Estudis i a una vida personal prou intensa. Però ser mestre és un luxe. I, no us ho perdeu, fins i tot tinc un record global de la meva relació amb les famílies. Tot i ... m'he sentit respectat i valorat.
Per tant vull tornar a Gravi. Ara m'anirà molt bé un descans, un nou repte i carregar piles. Però ser mestre, malgrat tot, em fa sentir molt bé.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada