dimecres, 29 de desembre del 2021

ELS MEUS LLIBRES 2021

 


Hi ha gent que em pregunta com és possible que llegeixi tant. Suposo que llegeixo ràpid i que aprofito els moments que puc, començant pels viatges diaris en bus. Però us asseguro que conec gent que llegeix més, però són més discrets. Aquest any a més us explico una anècdota. Un amic em va parlar de la diferència que encara hi havia entre nombre llibres publicats per homes i dones i les dificultats d'aquests darrers per tenir difusió. I no ho tenia clar a nivell personal, dubtava. Com que m'ho apunto tot va ser fàcil. Vaig mirar els 10 darrers llibres llegits i estava clar, 7 homes i 3 dones. Vaig mirar els 20 darrers per si de cas i passava a ser 6 a 4, però igualment em va quedar clar. I per això he potenciat molt més la lectura de llibres escrits per dones, i m'ha anat molt bé.

No és senzill triar llibres que m'han agradat d'aquest any, n'he llegit 47 i la immensa majoria m'han agradat. Però vinga fem una doble selecció. 8 impactes que he tingut i després unes recomanacions més. I ho sento per si no us agraden. Són la majoria obres dures o molt dures, és així!

1 No diguis res. Patrick Radden Keefe. Impressionat. Novel·la que ens explica el conflicte d'Irlanda amb cruesa i una narració magistral. Sense apriorismes, amb contundència. Atrapa i a vegades pensa que és trist que no sigui ficció.

2 Claus i Lucas. Agota Kristof. Increïble. Molt ben narrat. Dur. De fet a vegades cal apartar el llibre i deixar-lo una estona. La mentira, la guerra, el dolor. Intens.

3 Lluvia fina. Luis Landero. És un gran escriptor i aquí crea una història de relacions familiars molt dures i complexes. Segur que reconeixereu actituds. També impactant.

4 Hamnet. Maggie O'Farrell. Gran novel·la d'època. La família de Shakespeare però sobretot un retrat d'una època amb el paper de les dones, la pobresa, els drames.

5 Jo que no he conegut els homes. Jaqueline Harpan. Brutal. Una distòpia molt interessant. Una reflexió sobre relacions humanes i sobre la nostra societat.

6 Els dics. Irene Solà. De fet va ser el primer llibre que vaig llegir aquest any. Poesia pura. Un llibre tendre, màgic que ens parla de la vida.

7 La loca de la puerta del lado. Alda Merini. Potser no és objectivament dels que més m'han agradat. Però em va impactar molt per com es pot escriure a partir de la manca de salut mental duna manera tan nua i apssionada.

8 Benedicció. Ken Maruf. He posat el darrer de la trilogia però és igual. Quina bellesa tots els seus llibres. Com ens sacseja sempre, com ens emociona i ens fa reflexionar.

Us deia que és difícil seleccionar i per tant us deixo altres recomanacions del que he llegit aquest 2021:

Impossible. Enri da Luca. La lluita política i el compromís.

Las doce tribus de Hattie. Ayana Mathis. Històries de dones a Amèrica.

Terres mortes. Núria Bendicho. Drama rural, històries de dones.

No vine a ser carne. Gata Cattana. Creativitat i reflexió d'una artista especial.

Mi hermano. Daniel Pennac. No havia llegit res d'ell, però ho canviaré.

L'anomalia. Hervé Le Tellier. Molt interessant plantejament però després irregular.

Napalm al cor. Pol Guasch. Inquietant, poètic, suggerent.

El olvido que seremos. Héctor Abad. La necessitat de la memòria.

Els records perfectes. Susanna Batalla. Llibre de contes molt bons entorn dones.

Panza de burro. Andrea Abreu. Llibre diferent, a un poble de Tenerife. Sorprenent.

El càstig. Guillem Sala. Llenguatge oral, intens. Bon llibre.

La madrina. Hannelore Cayre. Novel·la negra. Salut mental.