He
llegit el llibre «Neurociència per educadors», de David Bueno, editat per Rosa Sensat.
Un llibre molt interessant per a docents, però en el fons per a
qualsevol persona interessada en el món de l’educació en general.
Avui no parlaré del seu contingut, alguna referència hi faré en
algun nou article. Avui sols volia comentar com el llibre és un
exemple en si mateix de didàctica. Hi ha un esforç, a vegades que
pot semblar excessiu, per fer un llibre clar, fent servir molts dels
principis que dins de l’aula ens ajuden a fer una bona tasca.
Llegir el llibre m’ha permès (a part de la riquesa de continguts)
reflexionar sobre com explicar bé alguna cosa.
En
principi ha estructurat molt bé el llibre. A partir de dedicar cada
capítol a algun aspecte, amb preguntes com a excusa per començar a
parlar. Sempre comença dient de què parlarem. Això és un dels
aspectes intento anar millorant cada dia a les meves classes. Sovint
començava dient quina activitat anàvem a fer, però no ho emmarcava
dient què faríem ni que volia aconseguir. És fonamental per
fomentar una bona predisposició i motivació saber què fem i què
s’espera de nosaltres. David Bueno situa cada cop que comença un
capítol això.
Un
altre aspecte important és anar relacionant tots els nous conceptes
amb allò que ja hem treballat o que coneixem. No es tracta de donar
continguts aïllats que no sabrem on emmagatzemar, sinó que hem de
donar els nous conceptes afavorint connexions amb tot allò que hi té
relació i que ja coneixem. Un altre dels reptes que tinc sovint a
l’hora de fer classes, quan explico algun tema nou no sempre ho
relaciono prou amb altres continguts.
Un
aspecte fonamental, acabar els capítols (en el meu cas les classes),
repassant allò que hem treballat, destacar de nou alguna frase que
ens permeti fixar a la memòria el que hem estudiat, assegurar-nos
que s’ha entès el que volíem dir. I també un resum final, que
pren sentit si has anat seguint tot el que s’ha treballat. Un bon
resum ha de permetre fixar millor allò que hem seguit. Si el resum
d’un tema i d’un llibre permet entendre perfectament tot el que
és significatiu vol dir que hi havia massa coses sobreres.
I
el llibre també està ple de comparacions, d’anècdotes, de petits
detalls que ens fan seguir amb interès un tema que podria semblar
molt més eixut. Crec que el David Bueno aconsegueix una cosa que no
és fàcil. Des d’un gran respecte al professorat explica temes
molt interessants, no sempre senzills d’entendre i alhora sense
prepotència. Un llibre que ens ajuda més que a aprendre coses noves
a donar sentit a allò que estem fent a la majoria d’escoles.
Aviat
trobaré un moment per comentar temes dels que planteja al llibre,
però és una bona opció per llegir, ara que demà celebrem Sant
Jordi o si no us veieu amb forces, esperar a acabar el curs, que
aquest tercer trimestre serà molt accelerat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada