Com està el pati !

La situació política està arribant a uns nivells d'inestabilitat que fa poc temps no haguéssim intuït. Fa pocs anys la política era molt més previsible, potser menys crispada, però alhora menys autèntica. M'agradaria parlar d'alguns dels elements que han contribuït a aquesta situació actual, però necessitaria molt temps. Sols enumero elements com la greu crisi econòmica que hem viscut, l'explosió del independentisme, les aportacions del 15M o la sensació de la gent que pot prendre part més activa de la vida política. La situació a Catalunya té algunes característiques pròpies, sens dubte, però no està tan lluny de la situació imprevisible que s'està començant a viure a la política espanyola.

Faig una breu reflexió sobre la decisió que ahir va confirmar la CUP. D'aquest procés sols discrepo en una cosa de la CUP. Un aspecte que havia estat central en la seva campanya electoral no pot ser motiu de decisió de l'assemblea ni de cap altre òrgan de l'organització. O es van equivocar quan van plantejar aquest tema de forma tan meridiana a la campanya o s'han equivocat ara acceptant entrar en el debat. Per la resta de temes comparteixo força el plantejament de la CUP. La democràcia interna i la participació de la gent són eines absolutament necessàries en la política i en tots els àmbits socials. Exercir-la no tan sols requereix de voluntat, requereix també de bones eines. I això no és senzill. El procés de decisió de la CUP posa sobre la taula la dificultat de prendre aquestes decisions de forma compartida i realment democràtica. Però en cap cas possibles errades i dificultats han de qüestionar el treball que fa la CUP de donar veu a tota la seva gent. No comparteixo totes les seves maneres de fer però poso molt en valor allò que estan aportant de trencador a les formes de fer política.

Menció a part mereix la valoració a les crítiques a la CUP. No tan sols és lamentable, també és molt perillós. Els missatges masclistes que darrerament hem anat escoltant són realment preocupants. No tan sols per la manca de respecte a dones concretes que exerceixen el seu dret a ser actives a la vida política, sinó sobretot per tot allò que hi ha darrera d'aquests insults, la pervivència d'una visió social encara massa majoritària que sols admet el paper de les dones vinculades a una determinada imatge i a la submissió. És greu i no podem restar impassibles davant d'aquestes actituds.

Però també hi ha un atac duríssim i salvatge a la CUP per la seva “manca de puresa”. Se'ls acusa de traïdors, mals catalans, espanyolistes...Em fan molt mal aquestes acusacions. I el problema és que no són noves aquestes actituds. Ja fa temps que ho estic dient. Hi ha gent que ha decidit donar carnets de puresa i que va expulsant de forma lenta però impecable a tothom que no forma part del seu cercle. El suport al procés no és tan sols una opció ideològica o estratègica que la gent defensa. El suport al seu procés és la única opció. I el combat no és tan sols des del punt de vista de la confrontació política, és en el terreny personal i social. Qui no accepta una forma concreta de procés és un traïdor, es algú a qui es pot atacar a nivell personal. Primer es va fer amb les persones que no accepten un nou model de relacions de Catalunya amb Espanya, després amb les persones que defensaven canvis no substancials, després amb qui plantejava noves realitats federalistes, després amb qui defensava sols el dret a decidir, ara amb qui vol donar suport al procés però sense el lideratge de Mas i més endavant...sempre he desconfiat de qui considera que té la raó i per tant ara estic molt preocupat. I que quedi clar que quan plantejo aquesta estratègia de determinats sectors de Catalunya per convertir en traïdors a bona part de la nostra societat, no vull amagar actituds intolerants, agressives i perilloses per part de gent de tots els sectors polítics i socials.

Possiblement anirem a noves eleccions aquest mes de març. No em fa especial il·lusió, ho confesso. Segurament passaran moltes coses abans del dia de les eleccions. Amb certes pors, amb molts dubtes i també amb esperances espero que serveixin per avançar cap a una Catalunya que pugui decidir lliurement el seu futur. I que, pel que a mi respecte, vull que sigui un futur d'una país independent, molt més just, molt més solidari, molt més respectuós, molt més ecològic, molt més revolucionari. Ara cal seguir parlant de com ho fem.