Veniu a l'homenatge a Salvador Allende

De tant en tant recomano l'assistència a algun acte. No sé si ho teniu en compte o no, però en el cas de l'homenatge a Salvador Allende crec que val la pena que si mai heu vingut ho feu. Feu l'esforç, crec que us pot emocionar.

Primer explico, per si algú encara no ho sap, la meva vinculació a aquest acte. El dia 1 de setembre del 2003 vaig incorporar-me com a conseller tècnic a Horta-Guinardó. La meva primera activitat concreta va ser aquest acte. Aquell any l'acte ja estava organitzat, no es podia esperar l'arribada del nou conseller tècnic i per tant el cap de comunicació del districte, el Joan Carles havia preparat, com sempre de forma excel·lent, l'acte d'homenatge de forma consensuada amb les dues entitats xilenes que participaven, el Centro Salvador Allende i ASOPXI. Ben aviat vaig conèixer a dues persones fonamentals per mantenir viva la memòria del president Allende, l'Eulogio Dávalos (amb qui mantinc una profunda amistat) i amb l'Alejandro Erazo (a qui trobo a faltar sempre però sobretot l'onze de setembre, igual que també trobaré a faltar al Gregori o al Salvador Goya). Des del 2004 al 2011 vaig tenir un paper professional en l'organització de l'homenatge. Amb l'arribada de CIU al govern de la ciutat l'acte va deixar de ser institucional. Sembla ser que el govern de Trias no considerava prou de ciutat el record a la figura d'un president que ho va donar tot per la justícia i la democràcia. Llavors vaig decidir que tot allò que havia pogut aportar com a càrrec municipal també ho podia aportar com a ciutadà compromès i per això em vaig implicar a fons en el comitè, integrat per entitats i partits (AVV Horta, AVV Carmel, AVV Coll-Vallcarca., Sense Traves, PSC, ERC, ICV, EuiA...) però sobretot persones insubstituïbles, no escriuré els noms de la gent per no oblidar-me de ningú. Un equip que ha sabut mantenir viu un acte molt emotiu i participatiu malgrat la desídia de l'anterior equip de govern. Ara segur que recuperarem el caràcter institucional de l'acte. Les entitats, la ciutadania i l'Ajuntament es sumen per recordar a Salvador Allende, la ciutat el recorda.

L'acte ja està molt pautat, fem pocs canvis. En aquest cas, però, la repetició dóna caràcter i emotivitat. Escoltar les darreres paraules del president Allende segueix emocionant, fer les ofrenes florals és gairebé necessari, escoltar els trabucaires i la gent de FOC espantant a la gent amb les seves salves forma part ja dels 30 anys d'història de la plaça Salvador Allende. I sobretot el moment més emotiu és el cant del Venceremos. La pell de gallina cantar aquest himne, escoltar a la gent com el canta, veure les llàgrimes de xilens i xilenes que viuen a casa nostra o de persones lluitadores que tenen a Allende com a referent. I aquest any, a més, tindrem les paraules de Joan Manuel Serrat, un autèntic referent cultural i ètic amb forts vincles amb Xile. I permeteu-me donar-vos un altre motiu, val la pena desplaçar-se al Carmel, un barri amb encant però segur que massa desconegut per a la majoria de la gent de Barcelona i després de l'homenatge sempre hi ha l'ocasió de fer unes braves seguint la pista del pijoaparte de Marsé al Delicias o qualsevol dels bars del barri.

I és cert, és onze de setembre i molta gent volem estar també a altres llocs. Però en el fons a mi la coincidència m'agrada. Que la diada nacional de Catalunya, que un dia de defensa dels drets nacionals i la sobirania sigui també el dia que recordem la mort d'un referent tan potent com Allende em dóna molt més sentit a la diada. Animeu-vos, l'onze de setembre a les 10.30 a la plaça Salvador Allende del Carmel m'agradaria trobar-nos cantant el Venceremos, deixant un clavell al bust d'Allende i compartint una estona amb molta gent lluitadora que segueix somniant que el llegat de Salvador Allende segueix ben viu.