Fa
temps que em costa escriure sobre política aquí al blog. Podria
atribuir-ho a la mandra de seure davant de l'ordinador i intentar
expressar idees, però aquesta mandra és històrica i moltes altres
vegades l'he vençut amb més facilitat. Possiblement els dos motius
que més influeixen en que em costi escriure sobre política nacional
són la complexitat del moment polític i l'excés d'agressivitat del
debat.
Que
vivim un moment de gran complexitat és obvi. A Catalunya vivim un
moment de canvi profund. Canvi en el model de relació amb l'estat i
amb Europa (perquè quedi més clar debat sobre la independència) i
canvi en el model social on apareixen noves prioritats polítiques i
nova exigència de resposta des de les esquerres (l'exemple de
Barcelona en Comú em serveix). La gent que seguim de prop la
política i que sempre hem estat implicats, hem de viure aquest
moment amb il·lusió. Mai hagués previst fa tan sols 5 o 6 anys que
la política a casa nostra seria tan viva, que els resultats
electorals serien tan imprevisibles o que determinades
transformacions es veurien tan properes. La sensació que les coses
evolucionen molt ràpid i que és possible assolir objectius fa poc
temps inversemblants és per a mi molt interessant. Aquesta situació
és un estímul per implicar-me, per contribuir a aquestes
transformacions de forma personal. Però a la vegada l'extrema
complexitat del moment fa que em senti més dubtós. Davant de les
properes eleccions catalanes, per exemple, l'escenari és diferent al
que mai s'havia produït. Una percepció que s'ha volgut estendre
d'eleccions plebiscitàries, una presència molt gran de
personalitats socials i culturals a les llistes, un qüestionament de
la presència de polítics a segons quines candidatures, una coalició
de CIU i ERC que ha reforçat a Artur Mas, una coalició de Catalunya
sí que es pot amb una presència de Podemos que segons les enquestes
va a la baixa, una candidatura de Junts pel Sí amb un cap de llista
provinent d'ICV i que no és candidat a la presidència...podria
seguir molta estona donant elements que fan que el moment sigui
excepcional. I més complex serà encara veure què passarà després
de les eleccions del 27 de setembre. I davant de tot això jo sols
sé respondre amb més dubtes que certeses. Com a persona que sempre
m'he posicionat com d'esquerres i independentista em plantejo, molt
seriosament, què he de fer, i no tan sols el proper 27 de setembre.
Tinc clar que no votaré a cap formació que no respecti el dret de
Catalunya a decidir el seu futur de forma radical. I també dic que
no votaré a una candidatura de Junts pel Sí que acull als
representants de les polítiques que jo he estat denunciant durant
tants anys. No em preocupa dubtar, al revés, i menys en un moment
tan complex com aquest. Però sí que és cert que la complexitat del
moment em fa més difícil posicionar-me en molts temes.
Però
a part de la situació actual em preocupa la tensió del debat. I
vull deixar clar que no ho atribueixo al tema nacional. Em molesta
qui diu que segons quins debats trenquen “les famílies”, el que
crispa el debat no és el tema, sinó les actituds. No és democràtic
no voler afrontar un tema perquè és difícil o pot incomodar. Però
no m'agrada el debat que s'ha instal·lat a les xarxes socials. Hi ha
un excés de veritats absolutes. Hi ha massa debats entre bons i
traïdors. Hi ha poca comprensió del posicionament dels altres. Jo
puc ser bel·ligerant amb les decisions polítiques que es prenen,
però no puc ser-ho igual amb les idees de les altres persones o amb
les estratègies que consideren més oportunes per arribar als seus
objectius. I aquesta actituds maximalistes, tancades i agressives no
són exclusivitat de cap opció ideològica, al contrari. Em costa
veure posicionaments de gent que estimo o respecto que a mi em
fereixen, perquè cada cop més es substitueix la possibilitat
d'argumentar pels atacs. I no tan sols crec que és una mala
estratègia perquè no m'agrada viure en una societat crispada, crec
que a més és poc eficaç. Jo per exemple ho confesso, com a
militant de tota la vida d'ICV, molts dels atacs constants i
sistemàtics a aquesta formació o als seus dirigents el que em fan
és tancar files i recordar tot allò que hem aportat a aquesta
Catalunya complexa i apassionant que vull construir.
5 comentaris:
Feia molt que no et feia un comentari! Però, no m'he pogut estar.
El fet, es que jo veig el present com una repetició de la historia. Els catalans sempre ens dividim davant els reptes d'assolir un objectiu comú. Davant la guerra civil, ja es vam dividir a Catalunya en tres fronts que, mentre es lluitava al front davant l'enemic comú, a Pl Catalunya de BCN els tres bàndols d'esquerres es mataven entre ells. L'objectiu de guanyar la guerra i després solucionar les diferencies, es va deixar de banda. Sense cap mena de dubte, va ser un dels motius (entre d'altres clar) per a la derrota final. Primer la victoria? O primer instal·lar la revolució?
Ara, als meus ulls, més o menys passa el mateix. Davant l'objectiu comú de la independencia, hi ha gent que no pot votar una llista per que té algú que ha fet polítiques contraries al seu pensament. Per tant, divisió davant un objectiu que, teóricament, és comú.
Per a mí, com a ciutadà de peu, sense vinculació directe amb cap partit, l'objectiu es la independencia. Un cop aconseguida, ja votarem quí volem de president i si volem esquerres, dretes, centre o fer el pi. He de creure, i crec, que en Romeva, i la seva candidatura, cumpliran el que diuen de que si guanyen, només seran un govern de transició, per a fer realitat la independencia de Catalunya i que, després, deixaran el govern i es faran eleccions on, no crec que en Romeva torni a compartir llista amb Mas, ni Oriol Junqueres, etc. Però ja tindrem el tema, que per a mí es el principal, resolt: la independencia.
Després, com sempre, a Catalunya ens fixem amb els matissos, no donem a tórcer el braç per tal d'assolir un fi superior.
No se, potser m'equivoco però, per a mí, això serà el que eliminarà, una vegada més, qualsevol opció de guanyar el nostre futur com a pais. Això si, podrem continuar somiant, que algun dia arribarem a Ítaca però, per lo que es veu, haurem d'arribar cadascú a la seva propia barca.
Jordi, el fi superior per a mi no és la Catalunya independent, és una Catalunya justa i lliure. Jo a ningú li plantejo que renunciem a tot per aconseguir una Catalunya més social i quan ja estigui assolida comencem a parlar de si la volem autònoma, federada, independent...No és un matís. I el que reivindico sobretot és que cadascú defensi, argumenti i miri de convèncer de quina és la millor manera d'assolir els seus objectius.
Però això, jo considero que ja s'està fent no? Junts per el si i la CUP la volen independent / PSC + Catalunya si pot vol federalisme (tot i que part de ICV vol independent) / La resta volen continuar igual.
Després d'escoltar l'Herrera, la Camats i el de Catalunya Si pot a la TV, sembla que l'unic motiu per no votar a Junts per el Si es en Mas. Es la impressió que em dona, ja que només parlen que mai donarien suport al Mas per les polítiques que ha aplicat.
Com deia al primer comentari, jo també vull una Catalunya justa i lliure però, crec que no la podrem aconseguir dins Espanya. Abans ho creia però fa anys que ja no hi crec en aconseguir res de l'estat central. Per això deia, que si de veritat es vol la independencia, anem a per ella, i cop tinguem plena sobirania, podrem esdevenir justos amb el repartiment dels nostres recursos de la manera més justa.
No soc de dretes ni mai ho he estat, com en Romeva però, en aquest cas, i per els motius que deia abans, donaré suport a Junts per el Si, confiant en la seva paraula que només seran un pont cap a la independencia i que, per tant, son una unitat per un objectiu, no pas un partit de dretes, com volen fer veure desde Catalunya si pot. ERC i molts més que hi formen part de forma personal, no son suspitosos de ser de dretes però, tota la campanya que es fa en contra seva, es centra en el Mas. Jo ho veig com quan es parla desde Madrid de que el procés es Mas i no la societat civil qui ho impulsa.
Jordi, en primer lloc m'encanta poder debatre en aquests termes, és el que demano. No faig un atac a ningú, al revés. No accepto que se'm consideri "traïdor" per no donar suport a una candidatura plenament independentista (tot i els meus dubtes encara), igual que no accepto que tothom que està a Junt pel Sí o els hi donen suport són de dretes. El que jo plantejo és que votaré una llista on hi ha gent fonamental (començant per qui és el presidenciable) que tenen un model que no comparteixo. La progressiva privatització de la sanitat, per exemple, no és sols un problema de recursos, és una voluntat política expressada ja des del moment de posar al conseller. No podria votar a una llista on no es respecti el dret a decidir i no puc votar a una llista que no planteja de forma clara altres aspectes per a mi fonamentals. La CUP per exemple sí que em permetria aglutinar més temes, però encara em genera altres dubtes.
Tothom que s'ha ficat una mica en el tema sap que haurà d'haver-hi negociació i referèndum i estic convençut que llavors ens trobarem molta gent. Encara no he decidit del tot què faré però el que tinc clar (qüestió de prioritats personals) que no votaré una llista que no sigui nítidament d'esquerres.
Se que moltes vegades, la meva forma d'expressar-me pot semblar autoritaria però, no es la meva intenció repartir carnets de catalanitat, dir traïdor ni atacar ningú.
Et dono la raó en tot l'analisi que fas sobre les polítiques aplicades. El que jo dic (per que ho diuen ells) es que no aplicaran aquests tipus de polítiques durant aquest període i que només serien una transició que creï les eines necessaries d'estat i negociï la independencia amb Espanya.
El tema del referendum, jo també creia que era l'eina que calia però: de veritat encara creus que es possible, sigui quin sigui el resultat del 27S, aconseguir que l'estat autoritzi un referendum per opinar? De veritat encara es confia en poder posar d'acord a 2/3 de parlament espanyol per modificar la constitució en aquest sentit (necessari el PP) quan PP i PSOE s'estan posant d'acord per centralitzar més encara l'actual text?
Be, tampoc no vull convéncer ningú però, m'agradaria que quan es diu desde Catalunya Si Pot (no dic tu personalment sino Herrera, Camats, el candidat), es diu que no s'ha de votar Junts pel Si per que està el Mas, es doni alguna explicació més, com dir clarament que no es creu en la paraula donada que només faran les estructures d'estat i després marxaran convocant eleccions per a Catalunya país.
L'únic que jo no veig clar, es que en Romeva &Cia no diguin que faran si no treuen la majoria que demanen (directament o amb pactes). Diuen que només acceptarà formar part d'un govern amb legitimitat per fer les estructures d'estat però, no explica qué faran si no ho aconsegueixen. Aquest, es l'únic punt que no entenc. De la resta, parteixo de la bona fe i que no m'enguanyin i certament, que ho digui en Romeva es el que em convenç però em falta el que deia al final.
Tot i així, dono més importancia al que asseguren (partint de la bona fe com deia) que al que no diuen (partint que confio en gent com el Romeva que no faran res de "dretes").
També tinc en compte que, el vot dividit no compta igual que el vot aglutinat en un únic partit a l'hora d'aconseguir guanyar unes eleccions.
Publica un comentari a l'entrada