Sóc mestre però no estic especialment implicat en aspectes pedagògics o docents més enllà de la meva escola. Sóc una persona curiosa i miro d'estar al dia de que està passant a l'entorn del món de l'educació. Ho faig a través de les xarxes socials, les xerrades a les que puc anar, els llibres, les trobades informals amb altres mestres... Per tant tinc algunes sensacions sobre allò que està passant però en cap cas sóc un especialista o tinc prou dades. Però no tan sols sóc curiós, també sóc descarat i opino de tot el que sembla.
Actualment crec que es parla més de l'escola que altres moments i potser hi ha una certa posada en valor social de la nostra feina, malgrat moltes dificultats. També crec que és un moment en que hi ha moltes experiències de debat, formació i impuls de noves experiències. Deixant a part els aspectes laborals i pedagògics, quins deuen ser els reptes que tenim com a col·lectiu de mestres ?
Jo n'assenyalaria un parell i que de fet van vinculats. Per una banda com tenim veu en el debat educatiu i per altra banda com articulem espais potents de debat i formació.
En el primer cas crec que és urgent generar espais per "parlar" com a mestres. Quan apareixen grans debats educatius no tenim clar qui pot parlar en representació nostre i això ens debilita. Un exemple quan apareixen els resultats PISA molts mitjans descobreixen que hi ha escoles. Sovint escoltem a polítics i "experts" opinar sobre aquests resultats. Per no parlar de lamentables tertulians sovint sense criteri. Però s'escolta la nostra opinió? Crec que en altres àmbits és més habitual, per exemple el sector sanitari. Quan hi ha temes de salut escoltem la veu de metges. Quan parlem d'escola crec que se'ns escolta poc.
Un segon tema que em preocupa és que sí que tinc la sensació que hi ha moltes iniciatives molt interessants de debat i formació. Internet ha permès crear múltiples eines en aquest sentit. La gent del món de l'ensenyament tenim tendència a voler participar i a implicar-nos. Però aquesta multiplicitat de propostes a vegades té el risc de la dispersió. Per exemple optimitzar recursos, prioritzar debats, afavorir que participi més gent...
Per tant crec que tenim el repte de projectar més la nostra veu i cohesionar més la nostra feina. Enfortir-nos més cap enfora i també a nivell intern. I potser poden haver-hi eines que serveixen per afrontar tots dos reptes.
He dit que era descarat per parlar de qualsevol tema sense saber-ne prou, però no en sóc tant com per fer propostes de solucions. En parlem?
2 comentaris:
Molt d'acord amb la teva reflexió. Aquest és el gran gruix de dubtes. Què fa el meu company a la classe del costat? Vull mostrar i compartir el que faig? Que fan altres mestres a altres escoles del meu entorn? Com ho podem compartir? Com ens podem enriquir mútuament?
Se que hi ha espais de debat però tinc prou temps i ganes quan la feina quotidiana ens engoleix? Aquest és el gran repte que han d'afrontar els mestres. Fer canvis no permesos sense demanar permís. Però no seria menys complicat si fóssim més? No seria necessari que alguna cosa es mogués en aquest sentit?
PD: Ja també estic reflexionant sobre el que ha passat al IES Joan Brossa però crec que el tema encara està calent i alguns mestres estan posicionant-se de forma massa passional al respecte. Cal calma per a fer una anàlisi serena i completa ja que el tema és complex i fa falta més informació. En qualsevol cas, ha estat un esdeveniment que ha deixat moltes víctimes en el camí, la primera i principal, el nostre company Abel Martínez
Ara per exemple al Poblenou hem obert un grup de trobada de mestres. La gràcia és que és un espai petit i relaxat. Però cal trobar espais més amplis de coordinació de totes les experiències. Tema Abel, divendres miraré de publicar una reflexió, precisament fugint de la immediatesa.
Publica un comentari a l'entrada