dijous, 1 de gener del 2015

Part de la meva música del 2014

I acabaré aquest repàs cultural-personal del 2014 amb la música. Reconec que cada cop escolto més música. Escolto música molt diversa i al final no sé si escullo la música en funció del meu estat d’ànim o és la música la que m’influeix en com estic. No vaig a molts concerts en directe, bé, vaig a menys dels que m’agradaria, però en destacaré alguns. També és cert que aquest any en vaig acumular uns quants amb el festival Cruïlla (alguns no els he destacat però em van agradar Orquestra Fireluche, Band of Horses, Calle 13, Jack Johnson, Imelda May...), que repetiré aquest any.

Alguns dels concerts que m’han agradat del 2014.

“Marlango” a la sala Barts. Cada cop la Leonor Watling m’agrada més, ho confesso, és una de les meves debilitats. I per cert molt bé Ismael Clark com a teloner.

“Judit Nedderman” a Montbau. Una descoberta d’aquest any. Tendre i propera, un directe molt agradable. Però també el reconeixement al cicle de Jazz al Gimnàs a Montbau, una autèntica delícia.

“Quique González i Lapido” a la sala Barts. A Quique González l’admiro fa anys a Lapido no el coneixia. Gran directe. Rock i poesia. Una aposta sempre segura.

“Manu Chao” al Poblenou. Una sorpresa de la Festa Major, veure a Manu Chao tocant amb amics a la plaça de Can Saladrigas. Espontaneïtat i bon ambient.

“Zaz” al festival Cruïlla. M’encanta aquesta cantant francesa. Em transmet allò que li demano a la vida: passió i tendresa en la justa mesura.

“Vetusta Morla” al festival Cruïlla. M’havien recomanat el seu directe i no em van defraudar gens. Una banda molt sòlida.

“Willy Tornado”. Ho reconec, el conec i és tot un personatge. Música rock, directe sense artificis, natural com ell sol i moltes ganes de compartir una estona divertida.

Però permeteu-me que també un destaqui algunes cançons que m’han acomapnyat aquest any. Repeteixo que no vull destacar ni la qualitat, ni la novetat, sinó coses que a mi m’han arribat aquest 2014, per tant criteris estrictament personals. Sols així podeu entendre algunes de les cançons escollides. Aquí us enllaço vídeo.

“Sun is on my side” de Gogol Bordello (una cançó trista que em va acomapnyar possiblement en el pitjor moment d’aquest any).

“Nina de Miraguano” L’orquestra fireluche amb Pau Riba (una cançó que trobo d’una màgica bellesa).

“Al borde del abismo” de Marlango (una lletra magnífica i una veu que m’encanta).

“Que no” de Las Taradas. (una descoberta. Cançó políticament incorrecta i una posada en escena divertida).

“La vida es dulce” de Kiko Veneno (hi ha cançons que em donen bon rotllo i que qual les escolto em sento bé. Aquesta és una d’elles).

“Como yo te amo” Niños mutantes (versió del clàssic de Raphael, m’agrada el vídeo i perquè sempre tinc estones més freakies).

“Para escribir otro final” d’Ariel Rot (un dels cantants amb millor trajectòria. Una cançó que m’arriba).

"Em sento bé" de Xavi Maureta, un amic de fa anys. Gran compositor, excel·lent bateria de jazz, peculiar cantant de clàssics i ara amb un projecte molt personal. I quin vídeo!

Que es fonguin els ploms" de Pau Vallvé. Vaig comprar per anticipat el disc, confiant en la gran capacitat d'aquest músic. Un CD íntim i molt personal per escoltar tranquil. 




I sobretot a seguir escoltant música aquest 2015 !