Un govern municipal perdut

Què fort! El govern de CIU d ela ciutat està tenint greus problemes de gestió de la convivència a la ciutat. L’esclat de mala llet veïnal a la Barceloneta és sols un exemple més de com el model de ciutat que expulsa a la seva ciutadania i reprimeix les actituds incíviques a partir de la normativa no funciona. Molta gent va creure que l’ordenança del civisme solucionaria tots els problemes de convivència (per cert com és possible que ICV-EUiA clars exemples del model més facha de Barcelona no la votessin!). Però lluny de resoldre els problemes l’ordenança ha demostrat que el problema és de model i de prioritats.

Barcelona no es pot convertir en una ciutat on sols compta allò que genera ingressos immediats. La proliferació d’apartaments no regulats, el creixement il·limitat de terrasses de bars, la crida desesperada al turisme massiu o la manca de suport a mantenir un comerç de proximitat real davant del souvenir i la restauració abusiva...són polítiques que generen manca de convivència real, és a dir dificulten la vida a la gent de la nostra ciutat.

CIU es veu atrapada en la seva pròpia política. Generar crides a generar el màxim benefici immediat porta a la destrucció del model de ciutat que volem construir. Pensar que el civisme es regula més amb normes limitadores que amb polítiques reals de cohesió és absurd. I un cop més l’Alcalde Xavier Trias desacredita als seus regidors de districte sortint a salvar-los, sense importar-li gaire què proposa, més aviat amb un únic objectiu d’acabar amb el conflicte a curt termini.

I així no es pot governar. Deixant tot el poder als poderosos perquè facin el que vulguin a la ciutat i sortint després a apagar els incendis que es generen sense coherència. La ciutat de Barcelona ha decidit que ja no vol més un model de ciutat en el que no se’l té en compte. I per tant seria absurd desaprofitar aquesta ocasió.