Comença a créixer la il·lusió pel que pot
representar la proposta de Guanyem Barcelona per aconseguir canviar el govern
de la ciutat a les properes eleccions municipals, aglutinant a bona part de l’esquerra
política i de la ciutadania que vol transformar la societat. Però també, cada
cop que parlem de fer confluir moviments i partits comença el debat sobre quins
són els límits. Hi ha gent que planteja que ICV no pot formar part d’aquest nou
projecte polític entre d’altres coses perquè forma part de la política
institucional que es denuncia i és responsable del model de ciutat actual que
es vol combatre. Es planteja que el model de ciutat és herència dels nostres governs, que la política a la Conselleria d'Interior ens impedeix representar noves formes o que les prestacions econòmiques dels nostres càrrecs municipals demostren que estem igual d'implicats. Tothom té dret a defensar el model que vulgui, sols faltaria,
però em sembla que hi ha coses que caldria aclarir.
És evident, per qui conegui la realitat de la nostra
ciutat, que no es pot impulsar un moviment polític que representi a les principals
mobilitzacions ciutadanes sense comptar amb molta gent d’ICV o EUiA. En molts
dels conflictes urbans hi ha gent que milita a ICV que està fent una feina si
més no equiparable a la resta d’activistes socials. Ho veig al Poblenou però
també a barris com Horta, Can Baró o Guinardó que conec prou bé. Ho veig també en
els moviments de memòria històrica, en les plataformes veïnals diverses, en el
Comitè Allende o en la defensa de l’escola pública. Un projecte polític
realment transformador passa per excloure a aquesta gent o per obligar-los a
escollir? Quan es defensa de forma radical la idea de la societat del 99% ens
podem permetre el luxe de ser tan puristes?
La resposta per alguns és que no estem parlant de la
militància d’ICV o d’EUiA, sinó de les polítiques que han dut a terme i de les
persones que han tingut visibilitat política. Però tampoc ho puc acceptar. Sols
cal haver seguit els meus escrits per veure que miro de ser crític amb la meva
organització, però una cosa és ser autocrític i una altra molt diferent és ser
idiota. Clar que hem comès errors i hem tingut mancances. Però no ha comès errors qui no ha aconseguit aglutinar a les forces
transformadores de la ciutat fins ara? I més enllà dels errors i les mancances
de veritat, algú creu que totes les polítiques dutes a terme a Barcelona han
estat iguals? Fa poc llegia una intervenció d’un representant de l’AVV de Sant
Genís que exigia a l’actual govern de CIU l’actitud de la darrera etapa de
govern que vam liderar a Horta-Guinardó, o m’agradaria que preguntéssim a la
gent del moviment de Vida Independent si les polítiques del Ricard Gomà van ser
les de tota la resta de polítics, o que miréssim si la inversió en educació
pública sempre ha estat igual. Ho sento no accepto que algunes de les mesures que
per exemple vaig viure com a Conseller Tècnic a Horta-Guinardó les hagués fet
igual qualsevol govern. Ni la relació amb el moviment associatiu, ni posar
sobre el mapa de la ciutat el Turó de la Rovira, ni la gestió humana de l’esvoranc
del Carmel, o l’enderroc històric del viaducte de la Ronda del Guinardó o la
complicitat de gestió compartida a Can Baró.
El paper d’ICV-EUiA a Barcelona ha estat fonamental en
molts camps. I no comprenc que segons qui ens critiqui de manera brutal sense
assumir cap autocrítica. O és que la ciutat no seria diferent amb uns altres
resultats electorals? O és que no seria més fàcil haver transformat la ciutat
si altres moviments polítics haguessin tingut representació municipal? O és que
Barcelona no seria encara més solidària i popular si els moviments socials
haguéssim tingut sempre més força?
Hi ha qui pot dedicar més energies a passar la prova del
cotó a la gent que hem tingut responsabilitats a la ciutat, però segur que hi
ha més gent que vol dedicar més energies a construir l’alternativa necessària a
Barcelona i a Catalunya. Jo ho tinc clar, Guanyem Barcelona em genera il·lusió,
em dóna confiança. Sé que personalment em podré implicar i que m’obligarà a
repensar moltes coses, a buscar maneres diferents de treballar, a debatre-ho
tot, i això és un gran repte. Sé que com a organització ens obliga a canviar la
manera de fer. Hi ha gent que ens voldria veure enrocats en la defensa de les
sigles, els programa, la manera de funcionar o el lideratge de la possible
candidatura. Però el nostre compromís ha de ser radical en la defensa d’allò
nou que representa Guanyem Barcelona. Igual, tot s’ha de dir, que radical ha de
ser l’esforç d’altra gent per garantir que aquest nou moviment es basi en la
capacitat d’implicar a amplis sectors polítics i socials.
El que realment cal exigir-nos és acceptar un funcionament obert, debatre sense quotes de partit i treballar per fer possible l'alternativa.
El que realment cal exigir-nos és acceptar un funcionament obert, debatre sense quotes de partit i treballar per fer possible l'alternativa.
I com no, us animo a signar en suport de Guanyem
Barcelona !
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada