Un Turó de la Rovira de postal ?

El Turó de la Rovira torna a ser actualitat. L’espai s’ha convertit en un referent per a molta gent de la gent de la ciutat, sobretot molta gent jove que puja a gaudir de les vistes, a tocar la guitarra i beure cervesa, a sentir-se lliure dins la ciutat. I també, cada cop més, el Turó s’omple de turistes que seguint les recomanacions de les darreres guies comencen a descobrir l’espai com l’únic mirador de la ciutat que permet tenir una visió de la ciutat amb 360 graus. El Turó de la Rovira s’ha convertit en un punt singular de Barcelona per les seves vistes i el seu entorn, ara cal recuperar, també, la memòria històrica, sobretot la de la bateria antiaèria de la Guerra Civil i la de les posteriors barraques.

Però cal recordar que aquest espai no ha estat sempre igual, que cal recordar de tant en tant qui va estar al darrera d’aquesta recuperació. Quan l’any 2003 em vaig incorporar al Districte d’Horta-Guinardó, el primer lloc al que em van portar va ser al Turó de la Rovira per tal de tenir una visió clara de com eren els barris del Districte. Aquell mateix dia, del juliol de 2003, la regidora ja em va expressar la voluntat de recuperar l’espai. I des de llavors un procés que ha permès donar a conèixer el Turó a molta més gent. Un procés liderat pels moviments veïnals de Can Baró i on, amb plena complicitat ens hi vam sumar el Districte, la Fundació Josep Carol, el Museu d’Història de la Ciutat, Parcs i Jardins, l’Agència del Carmel, Memorial Democràtic...Sempre ho he dit i ho repetiré tantes vegades com calgui. La recuperació del Turó de la Rovira és el fruit de l’esforç de molta gent. I no vull recordar noms perquè segur que me’n deixaria i seria injust. Però sense la constància de la gent de Can Baró, la capacitat de molts tècnics i la voluntat política d’ICV-EUiA això no hauria estat possible.

I ara sembla que l’objectiu és posar el Turó de la Rovira en l’agenda dels turistes que visiten la ciutat. I ho sento però no hi estic d’acord. Una cosa és que gent que visita la nostra ciutat vulgui conèixer el Turó de la Rovira, sols faltaria. Hi ha gent que ho valorarà i ho entendrà, però no podem pretendre “massificar” la pujada al Turó per vendre una ciutat de postal. El Turó de la Rovira no són sobretot les vistes (impressionant per cert). El Turó de la Rovira ens ha de permetre explicar la ciutat, però sobretot la ciutat que sempre ha lluitat per la dignitat. La ciutat de la gent que va lluitar contra el feixisme a la Guerra Civil, la ciutat de la gent que va arribar i va construir Barcelona des de les seves barraques, la ciutat dels barris que avui segueixen reivindicant millores socials i urbanístiques a Can Baró, al Carmel, a la Teixonera...

No hem de fer obres per garantir que la gent que baixi del bus turístic es faci una foto des d’una balconada buida de contingut, hem de garantir que qui pugi al Turó entengui que hi ha al darrera de tot això. Hi ha dues prioritats que per a mi són fonamentals. La primera és haver guanyat un espai públic per a la gent de la ciutat. Igual que va ser fonamental recuperar el litoral cal també guanyar els Tres Turons com a espai per a la gent. I el segon objectiu és disposar d’espais que ens permetin interpretar la història de la ciutat. Sobretot algunes històries que sembla que no es vulguin posar en valor. I ho sento si cal escollir entre el Turó d ela Rovira de “postal” o el Turó d ela Rovira de la “dignitat”, jo ho tinc clar.