Ahir divendres 13 de juny vaig tenir el gran plaer de fer el pregó de la Festa Major de Sant Genís. A continuació us adjunto el text que vaig llegir. I un cop més moltes gràcies a la gent de l'AVV de Sant Genís dels Agudells.
Quan l’AVV de Sant Genís se’m va adreçar per proposar-me
fer el pregó d’aquest any primer vaig sentir sorpresa i després emoció. Però a
mesura que passava l’estona començava a sentir intriga. Per què m’ho han
proposat a mi? Vaig mirar el programa i se’m presenta com a mestre de l’escola
Gravi i com a membre de l’AVV del Poblenou. Això tampoc em va donar prou
pistes. És cert dono classes a una escola del barri, una escola que per cert
demà ens mobilitzarem a favor de l’escola en català al costat de gent de l’escola
Montserrat i més gent del barri, i sóc membre d’una AVV. Però clar, mestres
d’escoles d’aquest barri en som uns quants i gent que participa a AVVs a
Barcelona també, tot i que menys dels que caldria. Per tant, sols em quedava
una raó, m’ho proposaven pels 8 anys que vaig ser Conseller Tècnic a
Horta-Guinardó. La raó per tant ja la tenia clara, però el misteri continuava.
Tan bé ho vam fer aquell equip de govern perquè al cap de 3 anys em proposin a
mi fer el pregó? Evidentment, no vam fer prou. Però sí que creia que m’acostava
a la resposta final. Em proposaven fer el pregó per dues coses, en primer lloc
per com ho havíem fet aquells vuit anys, per l'estil de treball i per les
relacions personals que vam travar, però també m’ho proposaven per fer del
pregó una certa provocació, una reivindicació. Ara crec que sí que resolia el
misteri. I què voleu que us digui, ja m’està bé. Jo també tinc molts lligams
amb el barri després de passar pel Districte i després de totes les “bronques”
que vam viure aquells anys ja em sembla bé no ser avui jo qui en rebi més.
Quan l’any 2003 vaig arribar al Districte de la mà de la
Regidora d’Iniciativa Elsa Blasco, teòricament coneixia Sant Genís perquè
treballava a l’escola Gravi, però ara tinc clar que no us coneixia. Ni a molts
dels carrers, ni a la gent. Ni el caràcter, ni la forma de vida. Poc després
vaig començar a veure que a Sant Genís em trobaria amb molta intensitat, un
barri que tot i ser petit es creixia. Com us deia, jo vinc del Poblenou. Ja ho
veieu, vinc d’un lloc que es caracteritza per ser pla, estar al costat de la platja,
tenir un passat industrial i que comença a desbordar-se pel turisme. I em trobo
a Sant Genís, un barri gens pla, enmig de la muntanya, amb un passat més
agrícola i que gairebé no coneix ningú. El barri és encantador és cert,
sobretot la seva gent, no ho nego, però conegut, el que es diu conegut, ja us
dic jo que no ho és. I potser per sort, ves a saber. No us ha passat mai dir
que viviu a Sant Genís dels Agudells i gent de Barcelona us pregunti a quina
comarca està? I per tant, aquí, gairebé al marge de la ciutat viviu amb
tranquil·litat, però potser no cal exagerar. No estaria malament millorar la
comunicació de Sant Genís amb la resta de la ciutat, no us sembla? Ser més
permeables amb els barris del voltant i millorar el transport públic són reptes
pendents que sembla que no avancen prou. Però permeteu-me que insisteixi en la
gràcia dels extrems, s’està molt bé vivint al costat de la muntanya i molt més
que s’hi viuria si d’una vegada per totes ens decidim a preservar Collserola i
posar-la en valor. Ara ningú truca a la porta de Collserola.
Treballar a un districte és la part de política de més
proximitat que conec, sempre deia que estàvem a la trinxera. Quan es parla de
trinxera no és tan sols una metàfora. Recordo poques vegades en els vuit anys,
que no em discutís amb la gent de Sant Genís. Recordo reunions i assemblees
d’una gran tensió. Recordo mobilitzacions dures. No les penso citar aquí perquè
una cosa és ser autocrític i una molt diferent és ser masoquista. Però igual
que recordo les discussions, no oblidaré mai les ganes de la gent de lluitar
pel seu barri, de voler garantir la convivència i de lluitar amb orgull pel seu
futur. I sobretot les ganes de compartir experiències i complicitats.
Ens discutíem perquè ens ho crèiem, perquè hi posàvem
passió. I d’aquestes discussions sortíem més forts. En el pregó d’avui no faré
altres mencions personals, entre d’altres coses perquè quan comences a citar
noms n’oblides alguns i ets injust, però no podria deixar de recordar al Pere
de la Fuente. Crec que mai m’he discutit tant amb una persona en tan poc temps i
ho feia perquè s’estimava el barri i tenia les idees molt clares.
No sempre arribarem a acords però cal lluitar per uns
barris on la gent pugui decidir. Perquè alguns volem decidir el nostre futur
nacional i el nostre futur republicà. Però també volem exercir el dret a
decidir com volem que siguin els nostres espais públics, els nostres
equipaments o els nostres projectes comuns. Necessitem gestionar la nostra
quotidianitat I per fer-ho cal una actitud de les institucions diferent. Uns
moviments socials forts i uns lideratges polítics transformats.
Però tornem al barri. En què penso quan em parlen de Sant
Genís? Primer de tot en menjar. És així. Seria difícil recordar alguna vegada
que hagués vingut pel barri i no acabés participant d'un sopar popular, d'una
sardinada al camp de futbol, d'una calçotada a Can Soler, o discutint sobre
temes del barri sense picar alguna cosa. No diré que la meva panxa sigui filla
de Sant Genís, però durant força temps no crec que el barri m'ajudés gaire a
aprimar-me.
També penso en aquesta plaça. Sempre he dit que aquesta
era la millor plaça de tot Horta-Guinardó. Si les places són el lloc de trobada
i vida pública aquesta guanya, sens dubte. Pocs llocs hi ha tant agradables a
l'estiu per passar un vespre prenent alguna cosa a la terrassa, xerrant sobre
tot allò que és humà i diví, amb els nens i nens jugant per la plaça o
disfrutant d'alguna de les activitats de centre cívic.
Avui comencem una nova Festa Major. La Festa és un moment
necessari de trobada social, de diversió, de desconnexió. Però desconnectem per
poder seguir amb forces. Sant Genís és un barri reivindicatiu i lluitador, la
Festa és, però, un moment clau per la vida del barri. Sabeu la feina que hi ha
al darrera de qualsevol activitat? Us imagineu la que hi ha al darrera d'una
Festa Major? No voldria deixar d'agrair molt sincerament l'esforç de la comissió
de festes, no tan sols de l'actual, sinó de totes les comissions que he
conegut.
Sant Genís és un barri de senglars que passegen, d'horts
urbans que s'enfilen ben amunt, del darrera de l'hospital, de la Fundación Toni
Manero, de la Casa Groga, de residències i residències de gent gran, de les
masies com Can Piteu o Can Soler, d'una església antiga com poques, de la font
del roure, del futur casal de gent gran que guanyareu, dels ecologistes del
col·lectiu Agudells, del mercat medieval, de la lluita de l'AVV, de la Ronda
que no es cobreix, del desplaça't, del museu Palmero, del millor paisatge de
Barcelona quan neva...però sobretot Sant Genís és la seva gent. I aquests dies
prendreu el carrer (i sobretot la plaça) per passar-ho bé i seguir creient que
sou privilegiats de viure on viviu i que podeu estar orgullosos de seguir
lluitant per fer un barri encara millor.
I potser que ho deixem aquí i donem pas a la Festa.
Gràcies, de tot cor, per deixar-me compartir aquesta estona. Visca Sant Genís
del Agudells i Visca la Festa Major!
1 comentari:
Felicidades Pere por el contenido del pregón que refleja sentimiento y sencillez como eres tu Pere.
Un abrazo.
Maribel AVV de Can Baró
Publica un comentari a l'entrada