diumenge, 2 de febrer de 2014

Ara és demà




S’ha celebrat l’assemblea oberta “Ara és demà”, un espai de debat i proposta política impulsat per ICV i EUiA per tal d’avançar de forma clara i descarada en la construcció d’una alternativa política i social que vagi molt més enllà dels partits d’esquerres amb representació parlamentària, dels moviments socials més tradicionals i de les nous moviments socials emergents. El plantejament és clar, cal passar de la resistència a la construcció de l’alternativa. D’això ja parlava en el meu darrer article, que de fet era la intervenció que vaig fer presentant el llibre del Joan Herrera al Poblenou.

L’Assembla ha estat un èxit, tot i els clars riscos que tenia. En alguns aspectes menors encara hem d’aprendre a expressar-nos amb formes diferents, com en general l’assemblea oberta representa un canvi molt gran i que obre moltes esperances. L’èxit ha començat per l’assistència de 1.500 persones que han desbordat una mica a l’organització, però que sobretot han desbordat d’idees a tothom. Hi havia molta gent militant activa de les dues organitzacions convocants, però també gent dels sindicats, de les AVV i de nous moviments que són referents com la PAH. No hi era tothom que hi podia ser, per motius personals, per motius de desconfiança, perquè encara no és el moment...però sí que es demostra que la proposta ha despertat interès i il·lusió.

Valorar una activitat d’aquesta mena per les xifres és massa parcial. I jo li dono més importància a l’ambient. Ens hem dividit en grups treballant quines són les línies prioritàries d’actuació i com hem de construir l’alternativa. Grups d’unes 10 persones que han permès expressar moltes idees i que han afavorit que tothom pogués intervenir, una de les grans mancances d ela majoria d’activitats polítiques amb tanta assistència. M’han demanat que fos relator, i per tant he hagut de fer la feina de recollir les propostes d’uns quants d’aquests grups. Feina difícil, sobretot quan hem mirat de posar en comú i sobretot sintetitzar totes les propostes entre els diferents relators. La feina ha estat intensa però també m’ha permès estar molt atent a les propostes de la gent. I per tant surto amb idees fresques.

A nivell de prioritats crec que es pot aglutinar una gran part de les idees a l’entorn de la cohesió socials i la garantia dels drets fonamentals a partir dels serveis públics. No m’atreveixo a fer un resum però els temes de renda mínima garantida, pobresa, educació, sanitat, habitatge, dret al propi cos, cultura... han anat apareixent sempre com reptes a assolir i sobretot a garantir que es cobreixin des d’un serveis públics potents. Aquesta és una garantia democràtica.

A nivell de projecte es van evidenciar les ganes d’impulsar un projecte polític que permetés sumar al màxim nombre de persones, amb generositat des de les sigles pe`ro amb reconeixement a la necessitat de treball institucional. Poques vegades havia vist a tanta gent militant d’ICV i d’EUiA amb la convicció que cal formar part d’un nou espai d’esquerres que realment pugui disputar l’hegemonia al actuals governs. I aquí és on l’exigència de l’assemblea d’ahir ha de ser més gran. Cal construir aquest espai i començar a fer-ho ara mateix. Cal saber trobar l’equilibri en no menystenir a les organitzacions polítiques però alhora fer recaure el pes del procés en les persones. Cal impulsar estructures territorials d’aquest nou espai per garantir que no sigui un tema que sols es discuteixi a les direccions. Cal tenir clar que aquests espai sols tindrà futur si garanteix que inclou a amplíssims sectors de l’esquerra, tant a les organitzacions que ahir van fer la crida com a tot allò que representa la CUP, sense oblidar a persones d’esquerres que ara militen a altres formacions.

El moment és complicat i el repte de fer un projecte d’unitat i radicalitat no és gens senzill. Pel pes de la història, per les diferències reals que existeixen, per determinats protagonismes, per la por a fer un pas endavant... però el que sí que em va semblar molt positiu és veure que ahir vam fer un pas endavant i que vaig veure a la gent molt ben predisposada. Quina feinada!