No està malament. Eleccions andaluses i asturianes.

Miro d’escriure una crònica breu de les meves primeres impressions coneixent els resultats electorals d’Andalucía i Asturias. En primer lloc queda clar que qui perd són les empreses d’enquestes i sondejos.

Seriosament no podem obviar que hi ha un important increment de l’abstenció en tots dos casos. Un increment que evidencia, més enllà de claus territorials, un rebuig clar a la política tradicional. Un rebuig que esdevé passiu. És significatiu que a totes dues comunitats el vot en blanc i el vot nul baixen. Tampoc creixen forces extraparlamentàries de caràcter alternatiu. Creix l’abstenció com a rebuig a una forma de fer la política.

Els resultats evidencien clarament un fre important a la voluntat expansiva del PP. No obté els resultats que esperava i contràriament al que s’esperava també és castigat per l’abstenció. Les polítiques ultradretanes del govern del PP sembla que poden passar factura i dijous tindrem una nova oportunitat per veure si aquesta alternativa necessària es pot anar construint. Cal un gran èxit de la Vaga General.

El PSOE aconsegueix resistir. Possiblement més per la frenada del PP que per mèrits propis, però sí que sembla evidenciar un punt d’inflexió necessari. En canvi IU sí que pot parlar de millora significativa de resultats. Me n’alegro. A Andalucia el que permet que no governi la dreta és clarament l’increment d’IU. Cap partit pot ser l’alternativa necessària al model actual, però és fonamental que tots els partits que poden contribuir a aquesta alternativa (que no tan sols construiran partits) obtinguin bons resultats.

Destacar que UPyD va fent forat. A mi em sorprèn, la veritat. No treuen un resultat espectacular, però es van consolidant. A Asturias han entrat al Parlament, però a Andalucia, on no han entrat, han quedat per davant del Partido Andalucista. I permeteu-me que acabi amb una anècdota que m’ha semblat curiosa. A Asturias el partit Família y Vida ha obtingut 5 vots o Partido da Terra 13. Què motiva a algú a presentar una candidatura amb aquest suport que significa que no s’han votat ni els candidats?

No estic plenament satisfet pels resultats d’aquest diumenge, però tal com van les coses veure que la tendència del PP ja no és ascendent i que les esquerres alternatives es van consolidant em dóna esperances.

Darrera crida a la Vaga

Alguns aclariments personals abans de la Vaga General d’aquest dijous. En primer lloc em sembla molt bonic el tòpic de que cal garantir el dret a la vaga i el dret al treball. Però això no passa de ser una frase feta. El més important és saber on es posa la prioritat. Jo poso per damunt el dret a la Vaga. Em sembla evident. Una Vaga General és una excepcionalitat i per tant és el que cal garantir. Certament treballar, i sobretot fer-ho en condicions, comença a ser una excepcionalitat, però el que haurien de garantir alguns és que la resta de dies la gent tingués dret real a treballar. Per tant cal prendre totes les mesures que permetin exercir la jornada de vaga General comuna jornada de lluita en contra de les múltiples injustícies que estem vivint.

Aquests dies també em toca escoltar a molta gent que em diu que la Vaga no és una bona eina de lluita avui dia. Perfecte, totalment d’acord. I quina proposeu? No parlo de les persones que ho expressen amb total llibertat o que consideren que els sindicats no el representen però que tot i així faran Vaga, parlo de les persones que necessiten trobar una excusa ideològica per anar tranquil·lament a treballar aquest dijous. Cada cop em costa més acceptar la gent que no creu en els partits, en els sindicats, en les Vagues, en les manifestacions, en les entitats, en el 15M ... però que en canvi no fan res alternatiu. El dia que trobem una millor manera de lluitar com a gent treballadora estaré encantat de no fer Vaga. El dia que trobem una manera molt millor de respondre políticament em donaré de baixa del partit. Però no és el cas. Sota l’aparença de gent reflexiva s’amaguen massa covards o conformistes.

Si algú no entén que vivim un moment de greu retrocés social i laboral que vagi a treballar, sens dubte. Però si algú creu que la situació que vivim és inacceptable i que no podem cedir més que no em busqui excuses. Quan la situació que vivim no entén de matisos cal triar en quin costat volem viure i com reaccionem davant d’allò que veiem al nostre entorn. Dijous no serà fàcil, ho sé, però jo vull deixar clar, sense fissures, amb qui estic.

Alumnes, jo faré Vaga

No sé si llegiràs aquest article, però si ho fas, m’agradaria explicar-te perquè el proper dijous 27 de març no farem classe. No vindré a l’escola perquè participaré de la vaga General que s’ha convocat.

Segur que hauràs escoltat notícies aquests dies a l’entorn de la convocatòria d’aquesta Vaga. Sabràs que respon a una reforma laboral que molts sectors socials considerem que és un greu atac als nostres drets com a treballadors i treballadores, que confirma la injustícia de fer pagar la crisi sols a uns quants i que generarà una major distància entre uns sectors poderosos i una població que patirà cada dia més. La reforma laboral és, però, un element greu més d’una cadena de fets que marquen una tendència realment preocupant. Les retallades en sectors com l’educació o la sanitat, l’augment de la pobresa a casa nostra, la corrupció, la pèrdua de la casa per part de moltes famílies, la manca de respostes per part de la política majoritària, el poder cada cop més mafiós de la banca ... són elements que ens aboquen a una societat que no m’agrada. I davant d’aquesta situació que considero tan greu bàsicament puc tenir dues actituds. Resistir i construir alternatives. La Vaga General del proper 29 de març forma part de la meva possibilitat de resistir, de dir que no prendran aquestes decisions sense la meva protesta activa, que no resto indiferent davant de la injustícia, que la dignitat personal em fa prioritzar la Vaga tot i perdre una dia de salari en una situació de retallada salarial com la que vivim. Però també faig coses no tan sols per resistir, també busco construir alternatives. I ho faig apostant pel cooperativisme en diferents àmbits de la meva vida, i ho faig participant de la política posant-hi els meus valors i ho miro de fer opinant i creant espais de debat.

I per tant la Vaga la faig a títol personal i com a treballador. Però també la faig com a mestre. Cada dia vinc a l’escola amb la voluntat de contribuir a formar part del vostre projecte de futur. Tinc il·lusió per mirar d’oferir-vos eines per afrontar la vostra vida i aconseguir que construïu un projecte personal coherent i engrescador. No em preocupa que no feu faltes d’ortografia, us apreneu els verbs o redacteu millor perquè sí. Em preocupa que apreneu això i moltes més coses, les més importants menys avaluables, perquè us sigui més senzill fer aquest camí. Crec que l’escola forma part, i a vegades ho fem bé i a vegades no tant, de les eines que teniu per créixer madurar i sobretot per ser persones felices, lliures i compromeses. I la societat que ens volen fer viure no va en aquest sentit. No trobo coherent fer la meva feina en el dia a dia per oferir-vos un futur i no reaccionar en canvi quan crec, honestament, que us el volen robar. Fer Vaga forma part de la meva manera d’entendre l’educació. No penso restar indiferent davant d’uns interessos econòmics que volen posar-vos encara més difícil el vostre projecte personal. Dijous que ve no farem classe però no dubtis que el dia següent seguiré compromès perquè el curs ens surti el millor possible, perquè aprenguis moltes coses que et puguin ser útils el dia de demà i perquè treballis molt a classe (i això potser no et farà tanta gràcia). I m’agradaria molt que m’entenguessis. 

Moltes gràcies.

Vaga, vaga, vaga general

El proper 29 de març està convocada ja la Vaga General en protesta per la darrera Reforma Laboral del govern. Personalment la secundaré perquè considero que les mesures laborals que s’aproven suposen un greu endarreriment per la nostra societat, perquè crec que es fa més vulnerable a la gent, perquè crec que segueix fent pagar la crisi sols a les classes treballadores. Hi ha molts motius i molt ben argumentats per compartir la necessitat de la Vaga General.

Però la Vaga no serà senzilla. Tot i produir-se en un moment en que els arguments són més potents que mai, hi ha importants dificultats que haurem de resoldre. Qualsevol Vaga General necessita un gran esforç organitzatiu. Cal lluitar contra moltes coses. En primer lloc la greu situació econòmica fa que molta gent que li sigui gens fàcil perdre un dia de salari. Les retallades salarials estan sent molt importants i això fa que el descompte és un sacrifici. I això en el cas de les persones que tenim la sort de poder-nos-ho plantejar. Molta gent sap que anar a la Vaga li pot representar l’acomiadament. Les pressions per no fer Vaga són molt grans i per tant exercir el dret de Vaga és ja un repte per a molts treballadors i treballadores. Però a més vivim un moment de força desmotivació per allò públic. Costa fer entendre que cal prendre mesures de pressió que permetin expressar clarament el descontentament en contra de les polítiques econòmiques i laborals. La immensa majoria de la gent no té clar que valgui la pena mobilitzar-se i una Vaga General sols pot tenir repercussions si aconseguim mobilitzar a aquesta majoria.

I a més aquesta Vaga General comptarà amb una novetat, un major descrèdit dels sindicats que en edicions anteriors. Un descrèdit que prové de moltes bandes. Un descrèdit que prové dels sectors més conservadors, però també d’altres sectors que, al meu entendre, confonen la crítica amb el descrèdit. No dubto que hi ha molts motius per posar en dubte la feina feta pels sindicats. Una visió crítica del nostre entorn ens permet qüestionar quin paper han tingut en la situació actual de la nostra societat. Com podem posar sota una mirada bona part de la feina dels partits polítics, de les ONG, de les AVV, de les assemblees socials, del 15M, dels mitjans de comunicació ... i de cadascú de nosaltres a nivell personal. Confondre aquesta visió crítica que permet replantejar totes les nostres eines de lluita social amb un descrèdit total que porta a equiparar als sindicats amb la patronal, la banca o les polítiques corruptes, no només em sembla un error sinó que és injust i patètic. No m’agraden els plantejaments que parteixen de la capacitat d’establir qui és pur i qui no. Perquè no és real però també per pragmatisme.

Jo el 29 de març participaré d’una jornada de Vaga General i de lluita en contra d’unes polítiques econòmiques i laborals injustes i que portaran encara més diferències socials a casa nostra. Hi participaré mirant de mantenir el meu compromís d’estar al costat d’aquella gent que vol transformar la societat, de tota la gent que vol una societat més justa, lliure i solidària. I espero trobar-me a tota la gent que amb major o menor simpatia pels convocants també s’ho creu. És molt més important l’èxit de la convocatòria que la satisfacció de determinats sectors de veure que no existeixen espais comuns d’alternativa a l’onada conservadora actual.

Sense rumb de CIU

Xavier Trias ha convocat un plenari extraordinari per parlar de l’estat de la ciutat i les línies de treball. Això, com era de preveure, no ha significat un debat més enllà del saló de plens. L’Alcalde Xavier Trias ha tornat a fer un nou brindis al sol. Quan es compleixen 8 mesos de la seva presa de possessió encara escoltem quines són les seves intencions generals i no sabem què vol fer concretament a la ciutat. Cada mandat s’iniciava amb el debat del que havia de ser el Pla d’Actuació Municipal (PAM) per aquell mandat, és a dir les actuacions que l’equip de govern es comprometia impulsar al llarg dels quatre anys de mandat. Ara, de forma absolutament insòlita, encara no hem pogut conèixer quina és la proposta de l’equip de govern pel mandat 2011-2015. Si a això hi afegim que l’elaboració del PAM s’hauria de fer a partir d’un procés participatiu intens, això vol dir que perdrem una part significativa del mandat sense decidir cap a on anem. De fet el govern pretén aprocvar-ho just al cap d’un any d’haver estat nomenats.

A nivell urbanístic què està proposant l’equip de govern del PP amb el suport de CIU? (perdó em sembla que és al revés). A part del projecte de les portes de Collserola que ha rebut de moment una resposta crítica de bona part del moviment veïnal i ecologista, sols hem vist dubtes sobre com fer les coses a Glòries, respostes dubtoses sobre Can Batlló i poca cosa més. Com pot ser que encara no s’hagi parlat de com s’afrontarà definitivament la MPGM del Carmel o el futur Parc dels Tres Turons per citar dos exemple d’Horta-Guinardó? Algú sap quins són els equipaments que hi ha previst construir al seu barri? O coneixem quan es posaran en marxa equipaments acabats però que estan sense funcionar?

L’Alcalde Xavier Trias ha aconseguit viure fins ara de frases fetes. Per exemple parla d’estar al costat dels ciutadans i liderar els problemes de la ciutat, però algú l’ha vist al Poblenou quan més de 15.000 persones no tenien gas? Parla de defensar els interessos de la ciutat sense tenir en compte les sigles del govern de la Generalitat, però algú ha vist que el Govern hagi canviat alguna retallada a la ciutat? L’Alcalde parla de complicitat amb la societat civil, de veritat hi ha moviments socials que creuen que avui hi ha més complicitat que per exemple fa un any? És un alcalde de frases fetes. En política té clar a qui vol acontentar i no sap com respondre davant de la resta de la ciutat, la majoria. Això sí, sembla que ja ens estigui bé.