Objectius curs 2009-2010 a Horta-Guinardó

Potser per la meva formació com a professor encara tinc clara la programació per cursos escolars i no per anys. Així és que avui m’agradaria plantejar alguns dels objectius que jo crec que s’ha de plantejar per aquest curs 2009-2010 l’equip de govern del Districte d’Horta-Guinardó. No esmentaré per ordre aquests objectius, però evidentment m’agradaria que poguéssiu comentar quines són les vostres opinions en aquest sentit. Cal tenir en compte que hi ha nombrosos objectius menors que podríem desglossar sota d’aquests 10 objectius.
- Visualitzar de forma clara l’evolució de les obres de la UA2 i la UA3 del Guinardó i per tant transmetre la idea que el procés de remodelació del barri ja és imparable.
- Aprovar la MPGM dels Tres Turons, reforçant la necessitat d’un parc important a la ciutat amb caràcter forestal i d’ús cívic i posant fi a la incertesa de les afectacions.
- Revisar el Pla d’Equipaments aprovat el passat mandat per tal d’adequar-lo a les noves necessitats, incorporant allò aconseguit i preveient amb ambició el futur.
- Anar finalitzant algunes de les grans obres que s’estan duent a terme al Districte o si més no iniciar la seva fase final (Viaducte, Mare Déu Montserrat, Casal Font d’en Fargues, Mas Guinardó ...)
- Presentar el barri de Sant Genís dels Agudells a la convocatòria de la Llei de Barris, per tal de poder afrontar la seva plena remodelació.
- Desenvolupar la nova estructura de Consells de Barri i la figura de tècnics i tècniques de barri, afavorint una major implicació veïnal en el seguiment de la vida municipal.
- Seguir treballant en la renovació del casc antic d’Horta, vinculant-ho a un nou model de mobilitat sostenible i treballant un projecte de remodelació per la Plaça Eivissa.
- Consolidar el treball i els programes que es desenvolupen a Joventut, Dones, Nous Veïns i Veïnes, Gent Gran ... tot adaptant-los a la nova estructura municipal.
- Consolidar el nou Grup d’Estudis Patrimonials i aprofitar el seu impuls per tal de treballar aspectes de la història local i la preservació del patrimoni (Turó Rovira, Masies Horta, ruta de l’aigua ...)
- Seguir millorant el manteniment dels barris, garantint l’accessibilitat i la millora dels carrers i dels espais públics amb una priorització per a vianants.

El retorn !!!

Les vacances d’estiu s’acaben. De fet les meves les he acabat algun dia abans per anar-me incorporant a poc a poc a la feina. He valorat que era millor fer un procés progressiu abans del dia del retorn oficial i crec que això m’està anant bé. Incorporar-me directament el primer dia de setembre, quan ho he fet, m’ha suposat un stress considerable, la feina pendent s’acumula, tothom fa arribar noves qüestions i a més és necessari fer repàs de vacances amb companys i companyes.

Ha estat un estiu en el que hem estat esperant a la grip A, a la sentència sobre l’Estatut i a la recuperació econòmica. De moment dels tres temes n’hem parlat molt però en canvi no han acabat d’arribar. En el cas de la grip per sort, en el cas de la crisi per desgràcia i en el cas de la sentència, ja ho veurem. També ha estat un estiu en que els sectors pritans han guanyat força. S’ha aconseguit posar en els mitjans de comunicació la necessitat o no de regular el nudisme. Pensava que hi havia temes que els anàvem superant, però sembla que no. El conservadorisme guanya terreny però a més és un d’aquells debats que ja van bé a segons quins mitjans de comunicació.

Ara començar el nou curs, organitzar la feina, acabar de pintar el pis, tornar a anar més sovint al cinema, perdre pes, jugar de tant en tant a tennis i somniant molt agafar de tant en tant la bicicleta, i fer política, i recolzar a Joan Herrera, i estar molt amb la meva filla, fer tertúlies ... i coses més realistes com organitzar l’homenatge a Salvador Allende del dia 11 de setembre, passar per la Festa Major d’Horta i del Poblenou, participar en l’organització del 50è aniversari de Montbau, mantenir el meu blog actiu (em sap greu però com que tenia molt spam he hagut d’incorporar identificació de paraules a l’hora de fer comentaris) ...

I per començar ja una primera pregunta d’enquesta al meu blog, la gent del Facebook hauríeu d’entrar a votar al blog www.perenieto.blogspot.com . Un dels debats que s’ha fet aquestes darreres setmanes ha estat si cal manifestar-se abans de la sentència sobre l’Estatut. Sembla clar que no hi haurà una convocatòria específica pel dia 11 de setembre de la societat civil, però igualment el dia 11 de setembre hi haurà manifestacions i actes reivindicatius, com cada Diada Nacional. Hi participaràs?

Diari de vacances 8

Els incendis que estan castigant Grècia aquests dies tornen a posar de manifest un dels problemes ecològics més importants d’avui dia. Els incendis descontrolats alteren greument els ecosistemes per molts anys, afavoreixen l’especulació immobiliària, generen pèrdues econòmiques incalculables i posen en perill la vida de moltes persones, tal com desgraciadament vam poder viure a l’incendi d’Horta de Sant Joan. Per sort la polèmica a Catalunya ha estat de molt baixa intensitat, tenint en compte que hi havia vides humanes pel mig, de bombers que evidentment van fer la seva feina el millor possible. A Grècia tot sembla indicar que els mitjans són clarament insuficients, quan a més l’experiència de fa dos anys els hauria d’haver fet veure la necessitat d’una bona prevenció i la necessitat d’invertit en recursos.
Aquest any viatjant cap a Miravete de la Sierra vaig quedar totalment glaçat travessant la cerretera que passa per dins del bosc cremat a Aliaga un dels incendis més importants d’aquest estiu a l’estat espanyol. Realment va ser una bona estona de veure arbres carbonitzats però de peu. Un paisatge gairebé de ciència ficció qe entristeix moltíssim. La gent de la comarca en molts casos no havia anat ni tan sols a veure els efectes de l’incendi per no enfonsar-se, jo la veritat és que m’hi vaig trobar, però també em va afectar molt.
Pel que sembla els incendis per negligència han disminuït possiblement perquè la gent tenim més consciència, però en canvi es mantenen els incendis provocats per piròmans o per interessos econòmics.
I per acabar el meu diari de vacances d’internauta un comentari que no és científic però que em va semblar apreciar, a veure si em sabeu ajudar. A la Comunitat Valenciana (permeteu-me que ho digui així) posen immenses banderes espanyoles per celebrar les seves festes, de forma molt més ostentosa que a altres comunitats com per exemple a Aragó, on les banderes espanyoles apareixen de forma més discreta o “normal”. Això em va semblar sols de l’experiència de viatjar amb el cotxe, però no sé si acaba de ser del tot cert o no. Com ho veieu?

Municipalisme pobles petits. Diari de vacances 7

La meva estada de quatre dies a Miravete de la Sierra (Teruel), m’ha permès acostar-me una mica al món del municipalisme de petits pobles. Com ja vaig plantejar en un anterior article Miravete és un poble que té al voltant de 50 persones censades enmig del Maestrat i a una hora en cotxe de Teruel. Vaig conèixer en la meva estada al Ricard, una persona que viu a Barcelona on té parades al Mercat del Ninot, però que va néixer a Miravete i que participa de forma activa en l’equip de l’alcalde. La seva activitat el porta a anar molt sovint al poble. No és senzill en u poble tan petit gent que s’impliqui de forma tan directa i això suposa que en Ricard és una peça clau però viu a Barcelona i l’alcalde, al que també vam poder conèixer, viu a Saragossa. L’alcalde es va presentar per les llistes del PP i va obtenir un resultat important dels pocs vots emesos. En Ricard ens plantejava que evidentment la ideologia comptava, pe`ro que en un poble tan petit com aquest allò que et pot oferir el gran partit estatal també és important per decidir en quina llista s’hi va.
En Ricard ens va acompanyar pel poble, pe`ro sobretot ens va parlar de com funcionava el poble, cosa que va ser molt interessant. Passejar també va tenir la seva gràcia, ara amb l’estiu hi ha més gent al poble i vam poder trobar persones de Mataró, Sant Vicenç dels Horts, Les Corts o fins i tot del barri de la Vall d’Hebron.
Una cosa que sí que em va semblar curiosa és que tenien molt clars els objectius del poble. Sobretot es resumia en un objectiu, fer créixer la població. Segons ells el poble no era autosuficient, 50 persones i la majoria d’elles grans no permetien ingressos suficients per garantir les despeses mínimes estables que té l’Ajuntament. Funcionen a base de subvencions i d’aprofitar totes les oportunitats de finançament, per exemple fa gràcia veure el cartell dels Fons Estatals (Pla Zapatero) a l’entrada del poble. I per fer créixer el poble tenen clar que ho poden fer a través del turisme, aprofitant la fama que els hi ha reportat la web que ja vaig comentar en el meu darrer article. I volen que això creï llocs de treball al poble en les instal·lacions municipals que es destinen al turisme, així per exemple el centre multiserveis amb bar inclòs ho gestiona una parella catalana i la dona que gestiona la casa rural és de Gavà. També han fomentat la construcció d’una piscina municipal, per garantir atracció per a parelles joves de l’entorn. El plantejament que fan no és tenir molts turistes, sinó garantir a través del turisme un mínim de llocs de treball que permeti créixer la població estable. Fins i tot estan plantejant la possibilitat de construir apartaments, fet que ja no compartiria tant. Possiblement seria més lògic garantir a tot arreu que els pobles petits es puguin mantenir sense haver de créixer, perquè en el fons això pot comportar la desaparició d’alguns petits pobles o el seu creixement per evitar-ne la desaparició, fomentant fins i tot l’especulació i el poc respecte mediaoambiental.
Hi ha moltes altres coses en les que no era tan diferent un poble de 50 habitants o un districte de 170.000 habitants, com la necessitat de gestionar sabent que sempre hi haurà crítiques o com haver de lluitar en contra dels arquitectes que quan fan un projecte municipal sembla que sempre optin per voler aconseguir un premi més que atendre les demandes municipals. Ja ho sabeu si un dia us ve de gust passar-vos per Miravete us puc donar algunes recomanacions.

Miravete de la Sierra. Diari de vacances 6

He començat la meva tercera fase de les vacances d’aquest estiu. Viatge a Miravete de la Sierra. Vaig conèixer aquest poble quan una web turística d’aquesta localitat del Maestrat de Teruel va guanyar un premi del CET de Turisme a l’Hotel Alimara. Parlava d’un poble de 12 habitants i el títol era prou explícit, “El pueblo en el que nunca pasa nada”. I això és el que buscàvem amb la Feli. El poble no es correspon exactament amb la web, tot i que no m’ha decebut gens i la història de la web si més no és curiosa. De fet no hi ha censades 12 persones, sinó poc més de 40, que tampoc és massa. Resulta que una agència de publicitat tenia la idea de fer una web diferent d’un poble molt petit d’Espanya. Pel que sembla no tenien un especial interès en cap concret i es van dedicar a trucar a petits municipis una mica a l’atzar. Després de que uns quants pobles ni contestessin o no acceptessin van trucar a Miravete de la Sierra. El telèfon està a la plaça major i per allà passava una persona que va contestar i va dir que si volien explicar alguna cosa que cap problema i es van presentar al poble dues persones de l’agència. Quan van veure el poble i la seva gent els hi van proposar de fer la web de forma gratuïta a canvi de cedir els drets de la web i de tota les imatges, al poble van acceptar i així és com es va traslladar un equip de més de 20 persones a un poblet perdut al Maestrat de Teruel durant tres setmanes. El resultat és una magnífica web que també ha estat premiada a Cannes i que també va tenir repercussió en un anunci de televisió. UN poble petit i sense recursos turístics especials passa a estar en primera línia de difusió turística. Per què ho va fer l’empresa? Les persones amb les que he parlat tampoc ho tenen clar del tot però creuen que tenia una bona idea l’empresa la va voler dur a terme i així guanyar prestigi professional, tenir un producte potent per presentar a concursos, potencials clients ... no ho sé, però ho he trobat molt curiós. Com deia jo vaig caure en la trampa i no puc parlar de publicitat enganyosa, tot i que sols surten a ‘anunci les 12 persones més grans del poble. Miravete és un lloc agradable, tranquil des del que es poden fer bones excursions i sortides. M’agradaria conèixer més les motivacions de l’empresa per crear una web que evidentment estaria fora de l’abast econòmic del poble si l’haguessin volgut contractar. I això sí al poble estan encantats de la vida de la fama i dels reportatges que els hi ha fet mitjans de tota Europa, Argentina ...

Diari de vacances 5

Breu pausa a Barcelona. Dijous vespre torno del Bagís, ha acabat una fase de les vacances amb bons amics, passejades agradables i banda sonora de Manel (estic a punt de que ja no m’agradin). Sopar a casa de la meva mare amb els meus germans. La Rambla del Poblenou té una vida espectacular per ser mitjans d’agost. Hi ha gent per tot arreu. Divendres a la nit la mateixa sensació anant a sopar tapes al Timbal. Aquesta és una de les característiques del meu barri que m’agraden. L’Estiu no és una etapa deserta sense vida. Poder anar caminant en 10 minuts a la platja és un luxe i fer-ho en un barri amb la vida social i participativa del Poblenou un privilegi. Els anys que m’he hagut de quedar a Barcelona no ha estat tan dur si estava al Poblenou.
Per altra banda m’he infectat de virus, concretament un portàtil que he fet servir. La resposta de la gent ha estat unànime, això em passa per no fer servir el programari lliure. Potser és cert i com insisteix el Francesc Carmona potser és hora de fer un pas decisiu des de les pròpies institucions per acabar amb la dictadura de Bill Gates.
Després de 12 dies al Bagís sense tele he tingut la temptació de tenir-la encesa i la veritat és que m’he espantat. Els problemes del cor o de testimonis són sincerament asquerosos. De veritat que no es pot fer res? Sols posaré un parell d’exemples del poc que vaig veure com a màxim en mitja hora. Un programa d’estiu va fer un reportatge el dia anterior sobre els massatges orientals amb happy end a la les platges de Barcelona. Ho plantejaven com si la platja de Barcelona fos un immens prostíbul. El reportatge del dia era que posaven un esquer per veure si les noies accedien a final sexual del seu massatge. El resultat és que les noies deien que no. La conclusió del programa era que això era conseqüència de la denúncia que ells havien fet per televisió el dia anterior. Es pot ser més demagog? La segona cosa que volia comentar era l’anunci de que Coto Matamoros havia anunciat que es volia suïcidar i que estava a Bankog. En un programa farien una connexió i ell diria quina era la seva decisió final. De veritat que això és ètic i es pot fer per televisió sense restriccions? Igual que ja he dit altres vegades amb els Call TV, els concursos estafa que hi ha cada matinada a la majoria de cadenes.
Finalment d’aquests dies dir que vaig anar a buscar a la Feli a l’aeroport i que posar-se a la porta d’arribades és una distracció total, però potser un altre dia li dedicaré una estona. Ara acabo de tornar de Viladrau de passar el cap de setmana. Fa il·lusió també marxar un dia amb la meva mare, la meva filla i els meus germans Carles i Lourdes. L’estiu dóna per a molt.

Robert Capa ens va enganyar? Diari de vacances 4

Una investigació que encara està en marxa ha confirmat que la famosa fotografia amb una escena de la Guerra Civil de Robert Capa a Cerro Muriano i que es va convertit en una de les icones de suport al bàndol republicà, era un muntatge dut a terme a Espejos, on en aquelles dates encara no hi havia combats. Per tant aquesta fotografia no es pot qualificar en cap cas d’un corresponsal de guerra. Però això no fa que no tingui valor com a testimoni d’un moment clau de la nostra història o que el valor propagandísitc de la fotografia sigui tan eficaç i important com ho va ser el gran treball cartellístic o l’obra del Gernika.
Poso aquesta reflexió dins de l’apartat de diari de vacances perquè estic passant aquests dies amb el periodista que ha dirigit tota aquesta investigació i per tant he tingut ocasió de conèixer més a fons el tema, veure fotografies i comentar de prop aquest tema. Per exemple adjunto una foto de l’Ernest d’Espejos actual. Just al camp d’oliveres és on es va fer el “muntatge fotogràfic” de Robert Capa. Per què el famós fotògraf va fer aquest “engany”? És evident que la fotografia del milicià caient en combat té una gran força expressiva, però també hi ha moltes més fotos reals que tenien la mateixa capacitat de mobilització i presa de consciència. L’objectiu era el mateix que la difusió d’ànecs enmig del petroli, si no recordo malament de la guerra del Golf? Sens dubte o podem posar en dubte la feina de Robert Capa perquè una fotografia seva no fos real. Però en el fons sí que ens planteja fins a quin punt el dubte de fins a quin punt tenim una història canviada.
Per exemple el mateix Periódico ha descobert que hi havia una gran quantitat de fotografies de Robert Capa mal classificades i datades i per exemple a partir d’aquesta investigació hem descobert que Robert Capa sí que va tornar a Espanya després de la Guerra, en concret per retratar als maquis ferits de la Vall d’Aran, un episodi força curiós de la nostra història.
Pel que fa a les vacances tot segueix molt bé. El propietari de la casa va pujar per comprovar els efectes de la tempesta de l’altre dia i ens va confirmar que el llamp va caure a un arbre que està just a 20 metres de la casa. Ahir vam fer una passejada per l’estany de Sils. Va ser agradable, s’està fent una important recuperació de la flora i fauna de l’espai i vam poder veure bernats pescaires, tudons, arpelles ... I demà piscina a Santa Coloma de Farners. De fet aquesta part de les vacances ja s’acaba, ja que dijous torno cap a casa, sols per dues nits.

Diari de vacances 3

Les vacances van bé de veritat. Avui s’han incorporat la Mercè i l’Ernest al grup. Ahir vam passar per la piscina de Santa Coloma de Farners, però avui ja volíem recuperar la normalitat. Pel matí hem anat al riu però al tornar ja hem vist que la cosa s’enfosquia. Quan hem acabat de preparar el dinar ja han arribat els primers trons i mentre dinàvem a la terrassa els trons han guanyat terreny i també la primera pluja. De cop i volta, just amb els ostres ha caigut un llamp prop d’aquí, no sabria definir la distància, però si que he vist l’espetec de llum, el soroll metàl·lic i el posterior silenci. I la pluja caient ja en tromba. Hem fet entrar als nens i he recollit la taula. Hi havia por i tensió. Hem notat físicament la descàrrega i com deia la Tamara per a nosaltres això pot ser tan desbordant com per a ella a contaminació i l’asfalt. Però és cert que no hi estic acostumat. El llum ha començat a fallar, la cobertura del mòbil s’ha esfumat i no hi ha vida civilitzada en molts metres a la rodona de la casa. Reconec que sóc massa urbanita.

Però el dia ha seguit després amb més calma i he pogut acabar el llibre que estava llegint. “Tarde, mal y nunca” de Carlos Zanón, Saymon Ediciones. La novel·la és una crònica negra molt dura. És una novel·la sense concessions, sense esperances, sense matisos. La novel·la transcorre en principi a Barcelona tot i que no hi ha referències clares, no és una novel·la sobre la ciutat. M’ha agradat, però em sembla fins i tot una novel·la massa centrada en la misèria, sense cap espai per al somriure. Una novel·la sobre la pobresa, la delinqüència, el món de les drogues, la malaltia mental, la prostitució ... Demà començaré la segona part de la trilogia del Larsson. L’estil serà molt diferent. Però el llibre de Carlos Zanón m’ha agradat i us el recomano. També és cert que he conegut a l’autor i he fet fins i tot alguna copa amb ell i això, vulguis o no, fa complicitats.

Ara la Berta ja dorm i jo em disposo a fer una ica de tertúlia, bona nit.

Diari de vacances 2

No tinc intenció d’escriure el diari de vacances cada dia, sols faltaria, sols quan em vingui de gust. Avui ha estat el meu aniversari i puc assegurar que gràcies a Facebook ha estat el meu aniversari més mediàtic. Haver nascut en ple estiu t’estalvia algunes invitacions, és cert però també fa més difícil que la gent et feliciti. Avui he rebut un allau de felicitacions, trucades, sms, mails, alguna personal i sobretot a través del Facebook. Mai m’havia felicitat tanta gent, per``o també és cert que hi ha gent que encara no m’ha felicitat i queda poc més d’una hora per acabar el dia (Eduard, Jordi, Fernando, Mònica, Albert... no us ho tindré en compte, pensaré que ha estat sols un oblit). La veritat és que m’he estressat una mica, però ha estat molt maco. A partir d’ara intentaré entrar cada dia a Facebook per felicitar els aniversaris a la gent que tinc com a amics i mirar de fer una felicitacio una mica currada, la veritat, que he rebut de tot, alguns m’han tractat fins i tot de Joves, genial. Per cert si m’he oblidat de contestar a algú que em perdoni.
Deia que no escriuré cada dia al blog, en primer lloc per no imposar-me res en vacances, però en segon lloc perquè m’han començat a aparèixer al blog missatges en alfabet xinès o alguna cosa pitjor i no tinc clar què vol dir això. Interessen els meus escrits a l’Orient? (No ho crec, a vegades dubto que interessin a gent propera) M’estan amenaçant? (de moment no té impacte perquè no ho entenc. Algú em pot explicar què és això? Si us plau en català o castellà, frances, italià o anglès també m’espavilaré, però en xinès millor que no.
El dia ha estat prou bé. Fer una pressa al riu per mirar de guanyar un petit espai on banyar-nos (em sembla que això no deu ser gaire bo per l’ecosistema), passejar, menjar, anar a comprar ... i ara al vespre a rentar plats tot escoltant al MP4 Antonio Flores i Antonio Vega, ara ja he passat a Anthony and the Johnsons (tot Antonis, per cert). Us asseguro que casualitat, no és que estigui deprimit per haver fet anys. Per sopar hem fet un bon vi. Un Camins del Priorat 2007, també em va agradar el Toro que vam prendre ahir. Mirem de no repetir denominació d’origen, Visca la Diversitat. I de lectura he començat un llibre de Carlos Zanón, “Tarde, mal y nunca”, de moment molt bé, la veritat. I parlant de nostàlgies el dia del meu aniversari en Ramon Solsona m’ha fet reviure la meva etapa de jovenet explicant l’origen del nom d’un refresc mític “Mirinda” que he descobert que en esperanto vol dir “meravellós”, sols em faltaria tenir avui alguna descoberta de Mazinger Z. Bona nit.

Diari de vacances 1

Realment necessitem les vacances. L’altre dia la meva amiga Laura s’ho plantejava, jo no ho faré, les penso aprofitar i prou. Aquestes primeres 10 nits les passaré al Bagís, una casa de colònies que està entre Santa Coloma de Farners i Sant Hilari Sacalm. És una casa totalment aïllada i ara encara es sent la remor de l’Eix Transversal, però abans ni això. Tenim el riu a prop i moltes ocasions de fer passejades i sobretot tranquil·litat. Aquest any a més om poqueta gent, la Laura, La Gemma, el Jaume, jo i quatre criatures força animades, la meva Berta, el Martí, el Nil i terremoto Andreu. Si algú s’anima a passar per aquí que m’ho digui, serà ben rebut, i una copeta de vi no li faltarà.
El primer dubte de les vacances era saber si agafava per l’Eix o anava per l’AP7. Com deia a aquesta casa de colònies fa molts anys que hi he anat, més de 25 el primer cop i per tant he optat per la via nostàlgica, quan no hi havia l’Eix, i he anat per l’AP7. Com a bon militant d’ICV he estat disciplinat amb les recomanacions del Departament d’Interior i he mirat d’anar sempre que podia pel carril de la dreta. Divertit, divertit com deia el Pérez Moya no sé si ho definiria, però es pot fer! Jo crec que des de que vaig treure’m el carnet de conduir que o anava per una autopista de tres carrils pel de la dreta. I avui també he estat més conscient del que arriba a molestar que algú vagi més lent pel teu carril podent anar per un de la dreta. També he de reconèixer que la gent avui condueix molt millor i amb més prudència que fa un anys. La persecució amb multes, radars, missatges morals ... crec que ha tingut el seu efecte i encara que emprenyi ha anat bé. Aquí cal reconèixer la tasca que va potenciar molt Montserrat Tura. ÉS ètic per exemple que hi hagi radars camuflats? Jo crec que és ètic, com ho és que hi hagi controls d’alcoholèmia i el dia que m’enganxin em cagaré en tot, però en el fons seria com queixar-se de que hi ha policia al carrer per evitar robatoris.
He arribat a la casa i l’Ernest ja havia marxat, havia deixat la família i se n’anava quatre dies de Rodriguez a Barcelona. Avui l’Ernest ha publicat un article a la primera pàgina del Periódico sobre la inauguració de l’estadi de l’Espanyol. A més de bon periodista és un perico rematat. L’hagués felicitat per la festa, per tenir estadi (tot i que no ho entenc, d’aquí a uns anys potser l’haurem de tornar a requalificar)i sobretot pel resultat d’ahir. Però li hagués fet dues preguntes. La primera és si realment les llums de fora de l’Estadi eren tant de Casino de la Vegas com em va semblar per la tele, per no dir d’un altre lloc més en la línia de Castelldefels. I la segona pregunta és com és possible que una afició que estrena estadi i guanya 3 a 0 al Liverpool dediqui les seves energies a insultar a la gent del Barça? Calia, no es poden esperar al derby? Li hauré de preguntar dijous quan vingui.
I després relax, passejar, escriure una estoneta, desfer la maleta, rentar plats (això també) i de cop i volta m’arriba una notícia, més ben dit LA NOTÍCIA, però encara no estic autoritzat a publicar-la. I ara a preparar-me per viure les meves darreres hores amb 41 anys, demà és el meu aniversari igual que el de l’Anna Mir, però no del mateix any. La veritat és que no em sento gran, no sé si és que realment estic bé o que tinc la síndrome de Peter Pan, però és igual, ho penso celebrar.

Primer retrat, a la meva manera, de Joan Herrera

Avui ha sortit una entrevista al Periódico que li fan a Joan Herrera. De fet en Joan està ocupant aquest dies una atenció mediàtica especial, tenint en compte que tots els mitjans de comunicació aposten per ell com a més que possible successor de Joan Saura com a cap de llista de les properes eleccions catalanes. També fa gràcia que parlin d’ell com a “delfín” o com a persona de la màxima confiança de l’actual presidència, però els mitjans de comunicaciósón així. A mi m’agradaria fer un petit perfil de com veig jo al Joan Herrera, tot i que el primer que he de dir és que el Joan i jo som amics, com a mínim abans d’escriure aquest article, i que per tant potser no sóc objectiu del tot, però de fet qui és objectiu?
En Joan Herrera és, segons la meva opinió, el principal capital polític de futur d’ICV, sobretot perquè té una gran capacitat de connexió amb la gent que ens pot votar. No tan sols amb bona part de l’electorat més fidel a l’organització i que potser ens votaria al marge de la candidatura, sinó també en sectors que ens miren amb lupa i en funció de molts elements a valorar acaben decidint el seu vot, o no, a ICV. I per tant és molt important posar damunt de la taula una candidatura amb capacitat de generar bones vibracions amb sectors més allunyats de la política més institucional dins de l’àmbit de l’esquerra verda.
I és que una de les principals virtuts del Joan Herrera és la seva capacitat per transmetre passió. És un polític que encara s’indigna, que no li rellisquen les coses, que té molt clar perquè vol estar en política. I això ho transmet. Per tant és un polític que acaba generant complicitats amb la gent que pot votar ICV i recels moltes vegades en la resta de votants. Per exemple se l’acusa sovint de ser massa “antisocialista”, jo no ho crec, el que passa és que encara s’indigna amb moltes polítiques que el PSOE fa dins dels paràmetres més neolliberals. Per tant la seva capacitat de confrontació no està en el fet de no confiar en altres forces polítiques, sinó en que vol ser molt fidel als seus principis polítics. I això està bé. M’agrada la seva capacitat de confrontació d’idees. No és un polític de matisos, sinó un polític de principis clars.
Diuen alguns que potser és massa jove, no hi estic d’acord. En Joan Herrera no és un jovenent acabat d’arribar. Porta molts anys de militància. Encara recordo quan el vaig conèixer. Quatre joves (llavors sí que ho eren de veritat) es van acostar a nosaltres perquè volien militar a Sant Martí. Eren el Joan, el Gabi, el Jaume i el Xavi. I van militar, a Joves i l’agrupació. En Joan ha passat per tant per tots els estadis de la militància abans de poder seguir fent passes clares per aportar la seva gran capacitat a la política. Que ningú s’enganyi la capacitat d’en Joan Herrera és molt gran, no és una jove promesa, és un polític molt consolidat i que segurament seguirà revolucionant l’activitat parlamentària, ara segurament a casa nostra. Però sols cal recordar la seva feina com a diputat a Madrid, no ha estat la feina d’un jove que vol aprendre, sinó la d’un polític que pot donar moltes lliçons.
I a nivell polític quina podria ser la seva principal mancança? Possiblement que mai ha governat. Ha jugat papers interns molt importants tant a les joventuts com a ICV, ha fet campanyes electorals molt bones i ha fet un magnífic paper com a diputat a Madrid. Ara però haurà de demostrar la seva capacitat de governar. I per tant no tan sols d’aportar la seva gran capacitat política sinó també demostrar capacitat de convèncer als aliats, de saber administrar les dificultats d’assumir responsabilitats i de saber dur a terme projectes concrets. Segur que ho farà bé, però no és senzill.
I a nivell personal també vull destacar que en Joan Herrera és un bon amic, una persona entranyable i amb el que es pot confiar. Una persona a la que li agrada parlar, i sorprenentment en un líder, una persona a qui li agrada escoltar. I podria dir moltes més coses de la seva personalitat, de les seves aficions i de la seva forma de veure la vida, pe`ro ell és molt gelós de la seva intimitat i per tant miraré de respectar-ho.