dimarts, 17 de març del 2009

Guinardó, com ho vertebrem?

Andreu Marfull, un veí que participa a la Comissió d’Urbanisme de la Coordinadora d’Entitats del Guinardó em va fer arribar l’altre dia una interessant reflexió sobre el seu barri que voldria contestar-li en part des d’aquestes línies del meu blog. En primer lloc accepto que el barri ha patit un procés de degradació considerable i d’envelliment demogràfic i físic que possiblement ha estat excessiu. La situació d’incertesa durant llarg anys ha alimentat la deixadesa i la manca d’inversions. I a més quan ens hem posat d’acord en quin model de desenvolupament del barri volem resulta que han aparegut moltes dificultats legals per tirar-ho endavant. La maquinària actual no són excavadores, sinó despatxos.
Un dels elements que plantejava en l’article és la manca d’eixos aglutinadors en el barri que permetin donar-li més vida. El seu plantejament era que l’administració havia de facilitar un espai públic de qualitat i que la iniciativa privada havia de posar la resta fent comerç i donant-li vida al barri. En aquest punt discreparíem. No és cert que sols el comerç pugui donar cohesió social a un territori, hi ajuda, sens dubte, però també dóna cohesió un CAP, un equipament esportiu o un mercat municipal. De totes maneres tampoc voldria menystenir el paper del comerç de barri, que quedi clar. Un comerç potent i proper dóna qualitat de vida a un barri, el fa més amable, amb més atractiu. I a Horta-Guinardó les dades no són precisament espectaculars. L’altre dia em llegia dades de nombres d’activitats econòmiques i és evident que el comerç de barri encara pot créixer.
I sobre el tema d’eixos vertebradors sí que m’agradaria pensar que hi serà, tot i que ara no estigui definit. Que es consolidi no serà qüestió de dos o tres anys, entre d’altres coses perquè encara hi haurà obres, però tampoc de set o vuit anys. No és senzill crear aquests eixos cívics en barris de tota la vida. Podríem parlar d’un eix entre la plaça Nen de la Rutlla i la Plaça Maragall. Enmig trobarem espais de centralitat molt importants que seran el Mas Guinardó, la nova plaça a Renaixença i la UA3 del Mercat del Guinardó. La major part d’equipaments del barri, d’espais públics grans i de vida social estaran a l’entorn d’aquest eix. És cert que aquest eix tindrà una dificultat objectiva, la pendent. El barri del Guinardó té un desnivell considerable i per tant no és senzill pensar en itineraris naturals que salvin desnivells importants, però crec que aquest eix es consolidarà. Ho dic sense menystenir altres espais com la Plaça del Guinardó o fins i tot la de Carles Cardó, però crec que aquesta línia imaginària es consolidarà com un itinerari social del barri.
I per tant aquest ha de ser un espai a cuidar amb molta més cura. Caldrà fer un manteniment de qualitat, pactar una mobilitat amable, potenciar l’atractiu pel comerç a aquesta zona. Tindrem moltes més oportunitats de parlar d’aquest tema, però he aprofitat la reflexió que em va fer arribar un veí per parlar d’un tema que m’interessa molt, la consolidació d’un eix vertebrador al barri. En tornaré a parlar de l’article. Perquè a més parla del concepte d’identitat i ha coincidit que he llegit l’article el mateix cap de setmana que he llegit un interessant article de David Fornons sobre el concepte identitat.

17 comentaris:

Manel J. Camps ha dit...

Pere,

Crec que estaria bé un comentari teu sobre el que ha passat avui amb els estudiants i els mossos. Segons opinions sentides semblava que Barcelona fós Belfast.

Creus que el Sr. Saura té alguna responsabilitat ?.

En funció de la resposta podem veure si l'actitud dels polítics crea afecció o desafecció.

Salutacions,

Anònim ha dit...

alguna cosa a dir?
sobre el que avui ens preocupa?
o t'estimes més continuant cobrant el teu "modest" sou com a Conseller Tècnic?

feu vergonya

http://blip.tv/file/1891860

Marc ha dit...

El que ha passat avui no té absolutament res a veure amb el que hagués passat uns anys enrere. Jo no he vist ni pots de fum, ni gasos lacrimògens, ni bales de goma... No he vist que obrissin el cap a ningú...
Els Mossos han fet el que tenien que fer. Dispersar la gent que impossibilita el transcurs de la vida de la gran majoria de ciutadans. Detencions: les mínimes. Cops de porra: de cintura cap avall (principalment al cul i als malucs... res de genolls)

En tot cas, personalment considero un error haver deixat a la gent al carrer tal qual els han fet sortir. Els tenien que haver identificat a comissaria en comptes de in-situ. I m'explico, això hauria evitat els primers talls de la Gran Via i molt possiblement els posteriors aldarulls. Punt a reflexionar.

I si saps que hi ha els antiavalots... no siguis burro buscant més brega!!!

Ja sabem que no plou al gust de tots. Hi ha sectors que ens acusen de massa fluixos. Altres sectors ens acusen de feixistes repressors... no recorden els anys compresos entre 1996 i 2003... allò si que era brutalitat policial. El desallotjament del cine Princesa és un exemple que més o menys tots podem recordar fàcilment.

Hi han hagut i hi segueixen havent molts canvis, moltes millores, en la nostra policia. I tot a força de voluntat política. I darrerament, amb ICV al capdavant, és quan hi estan havent més canvis. Quan fins i tot Amnistia Internacional felicita la Conselleria d'Interior en els seus avenços... és que hi ha coses que estan canviant a millor.
Que es cometen errors? sempre.
I el primer error avui l'han comès aquells que han decidit buscar brega.

Manel J. Camps ha dit...

Crec que només els que sou d'ICV veieu bé el que ha passat avui.

http://blip.tv/file/1891860

http://blip.tv/file/1891138

Crec que us quedareu sense els votants jovés. És una pena la vostra actuació i nul.la la capacitat d'autocrítica.

Feu una volta pels blocs i ho podreu comprovar.

Marc ha dit...

Si el rectorat exigeix un desallotjament, la policia no s'hi pot negar.
I un desallotjament és el que és. No m'alegra que ningú rebi cops de porra. I això crec que és compartit per tots els meus companys de partit.
Si un rector demana un desallotjament, membres de la conselleria intenten convèncer al rectorat de que amb un desallotjament, al cap de 2 hores, tens pau i tranquil·litat, però les següents 2 setmanes tens una universitat revolucionada. I sobre aquest tema s'hi està treballant constantment.
Ara bé, si alguna vegada, com avui ha sigut el cas, s'ha de actuar amb contundència i rotunditat... que voleu que us digui?
Som conscients de que hi ha policies que es sobrepassen. I això és per descomptat inadmissible. I és per això que la conselleria ha tingut també manifestacions de mossos. Per la determinació amb voler acabar amb determinades pràctiques. Fer que el Síndic de Greuges sigui garant del Drets Humans (pot entrar a una comissaria i comprovar l'estat dels detinguts, per exemple), instal·lar càmeres a les dependències policials, retirar cautelarment del servei a policies sota sospita... Tot plegat son actuacions amb voluntat política que mai fins ara havien succeït.
Que Protecció Civil elabori plans d'emergència i faci simulacres d'evacuació en zones de risc... La recuperació com a xarxa pública de RESCAT, que és la xarxa de comunicacions d'emergències que CiU va vendre a Abertis (és a dir, una empresa privada gestionant les comunicacions dels cossos de seguretat i emergències)...

Que tota la recaptació de la Loteria de la Generalitat es destini a Acció Social...

Hi ha una infinitat de temes que crec realment han sigut millores per al conjunt de la nostra societat, malgrat moltes d'elles causin escepticismes. Després també és cert que ens acostuma a passar que fem una cosa, tothom ens diu el nom del porc, i al cap de un temps resulta que es fa allò que precisament nosaltres havíem dit i tot és tant perfecte...

En fi.

Torno a dir que en altres temps, amb altre gent dirigint la policia, avui hauríem tingut molts detinguts, molts ferits i molts caps oberts. No espero que se'ns aplaudeixi. No espero que se'ns aplaudeixi perquè la policia hagi donat cops de porra a quatre tarambanes. No n'estic ni n'estem orgullosos.
Però si espero que no se'ns criminalitzi i se'ns etiqueti de feixistes i altres coses a anys llum de la realitat.

Anònim ha dit...

Tranquil Marc... No t'has de preocupar per dir tantes rucades. La gent que milita a partits que ocupen el ministeris, departaments o diga-li com vulguis d'interior sempre les han de dir. És el problema de ser un militonto. El que hem vist avui no era violència desproporcionada, no! són els meus ulls extremistes...
de totes maneres m'he apuntat on consideres que es oportú colpejar a la gent... mai no se sap.

El que si que t'hauries de fer mirar, ruquet meu, petit falangista del meu cor, violènta tendressa de la meva ànima... el que és molt més greu és que la teva peli favorita sigui: Más Allá de los Sueños. Crec que aixó si que es mereix alguns cops de porra, tranquil: de cintura cap avall (principalment al cul i als malucs... res de genolls).

Suposo que quan tregueu del forat on teniu amagat al Saura, ell mateix te'ls podrà donar.

Anònim ha dit...

per si algú no enten la frase:
"No espero que se'ns aplaudeixi perquè la policia hagi donat cops de porra a quatre tarambanes"
una nota que apareix a El País:
Además, un niño de 10 unos diez años ha tenido que ser atendido por el Servicio de Emergencias Médicas tras sufrir la agresión policial durante la carga. El menor se encontraba en una plaza cercana a la Via Laietana en compañía de sus padres y sus hermanos. Los padres del niño, al ver los golpes de los Mossos contra los estudiantes, increparon a los agentes que dejaran de pegar a los alumnos, a lo que la policía respondió agrediendo a toda la familia.la notícia íntegra
no, no us aplaudirem, en aixó tens tota la raó.

Marc ha dit...

Si hi ha Mossos que s'han extralimitat, si han gosat posar senzillament mala cara, ja no dic agredit, a un nano petit... siusplau, denuncieu-ho. Denuncieu-ho perquè és intolerable. I estic segur que la pròpia conselleria es personarà com acusació si hi ha indicis de brutalitat policial. Tal i com s'ha vingut fent en els judicis a policies que s'estan succeint.
Qui cregui que ICV fomenta la brutalitat policial està completament equivocat.

Pere Nieto ha dit...

M'hagués agradat poder parlar del Guinardó, però entenc que avui és difícil. Encara no tinc prou reflexió per escriure un post sobre els incidents d'avui, no patiu, ho faré. Hi ha gent que creu que el nivell de desafecció pol´tiica del país depen de la meva resposta en aquest blog i per tant tinc molta responsabilitat. Tinc clara una cosa, em preocupa molt. No disposem dels mitjans, la preparació o la capacitat per resoldre els conflictes d'una altra manera? Des de la Conselleria d'Interior s'ha de donar resposta clara a l'actuació d'ahir i des d'ICV hem de ser valents per reflexionar profundament sobre tots aquests fets i sobre la nostra capacitat d'aportar al govern. Defenso i defensaré que la presència d'ICV ha permès dur a terme moltes actuacions positives, ha generat nous espasi de treball i des de la conselleria d'interior hem aconseguit canvis profunds. Però el nostre nivell d'exigència ha de ser molt alt. Ens hi juguem molt i no dic de vots, estem parlant de credibilitat i de respecte. Tinc ganes de valorar què va passar, de mirar-ho amb calma, vull respostes de la Conselleria i de la meva formació política.

Anònim ha dit...

Sólo diré unas pocas cosas:

- Estos movimientos estudiantiles radicalizados son los que en más de una ocasión me amenazaron a mí y a decenas de compañeros por practicar otro activismo estudiantil no basado en el patadón a los trabajadores de la Plaza Cívica.

- Los estudiantes desalojados llevaban ¡4 meses! ocupando el rectorado y fué el rector, después de ver que no había manera de pactar ninguna salida, pidiera que el monopolio de la violencia y la coacción no lo ejercieran los estudiantes sinó quien está legitimado a ello.

- En la tangana posterior hubo 23 estudiantes heridos y 34 mossos. Lo cuál indica que la tangana no fué desproporcionada. En el vídeo se ve como los mossos reciben golpes con sillas metálicas y otros objetos contundentes, yo no sé que espera alguien que tira sillas a un antidisturbios pero no es lo más inteligente y menos aún quejarse porqué la respuesta sea un porrazo, por debajo de la cintura y a las zonas menos lesionables.

No sé, francamente, hay una cierta izquierda couché que contempla con una excesiva benevolencia el uso de la violencia o la coacción por parte de ciertos colectivos marginales (que no representan ni el sentir de los estudiantes, los cuales, en el propio claustro de la UB votaron por tirar adelante con la implantación del plan, ni las formas que los propios estudiantes desean).

Francamente, no entiendo como podemos aceptar alegremente que una cincuentena de tipos puedan paralizar la actividad académica de diversas facultades durante meses, y en cambio nos parezca tan deleznable que se les desaloje de la única manera que han permitido 4 meses de negociación. Ni siquiera los trabajadores afectados por ERE que pierden su sustento ocupan durante meses su centro de trabajo paralizándolo.

Es triste que haya una parte de la sociedad que dé más aval a un grupo minoritario que decide tomarse la justicia por su mano e imponer la coacción durante meses que a las fuerzas policiales que bajo el control democrático y obedeciendo la petición del rector de la UB ponen fin a una situación de coacción de unos ciudadanos privados sobre otros ciudadanos.

Anònim ha dit...

Es cert, no es el comerç el que tirarà endevant el futur Guinardó, han de ser el seus veïns i veïnes, han de ser els seus carrers amb vida, els seus equipaments, de fet la suma dels seus equipaments donarà sentit i unió a tot el barri, pocs llocs de Barcelona tenent un futur tant prometedor, tant ple d'oportunitats que valgui la pena lluitar per ell.

Manel J. Camps ha dit...

Marc,

Quan avui fins el Sr. Saura diu que l'actuació no ha estat proporcionada cal rellegir els teus comentaris. També quan el representant del col.legi d'advocats diu que tampoc ho ha estat.

Els teus arguments, per dir-ho d'alguna manera són imputar tota la culpa als estudiants i dir que ells han anat a buscar brega.

Es nota que és un militant d'ICV sense criteris propis i que per tant en els teus comentaris només cal intentar buscar l'espèrit del partit. Tot i que el Sr. Saura avui es desmarca dels teus comentaris. A vegades sou més integristes els militants que els dirigents.

És una pena. Necessitem persones lliures que tinguin criteris propis, que siguin crítiques amb els coses que no funcionen i no militants sense criteri.

José, Jo també he anat a la Universitat en l'epoca dels grisos i em produeix una enorme tristesa i frustació que la polícia del meu país tingui tics que se'ls assemblen. Mai vaig tenir problemes amb els estudiants i si en canvi amb la policia franquista.

Marc ha dit...

Els comentaris meus que apareixen aquí, els vaig fer abans de tenir noticia dels aldarulls de la tarda/nit.

Un cop vist el que ha passat ara, reconec que no s'han fet bé les coses.

Ara bé, i això crec que és una obvietat, era d'esperar que a la nit tinguéssim batalles campals. Els que hi van anar, per força ho tenien que preveure. Això no justifica l'actuació policial, per descomptat.

I òbviament, segueixo sense admetre que es criminalitzi a tota la gent de ICV per el sol fet de ser-ne.

Marc ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Anònim ha dit...

Manel:

Mi época es más reciente, y excepto el episodio Valdecasas en la UAB, te puedo asegurar que la mayoría de cargas de la brimo que he vivido en manis estudiantiles estaban más que justificadas, hasta que no llovían las piedras no comenzaban.

Y te puedo asegurar que las pocas ocasiones que me he sentido realmente amenazado ha sido por estudiantes, por el mero hecho de pensar diferente, por estudiantes que bajo la bandera de las asambleas entraban en las sedes de otras asociaciones estudiantiles a intimidar y coaccionar. Por señalarte con el dedo, por poner tu nombre dentro de una mirilla, por ver como golpeaban impúnemente en las manifestaciones anticapitalistas a los trabajadores de la Plaza Cíviva.

No es que los antiboloña sean todo esto.. no, la mayoría, igual que pasaba hace 10 años en el movimiento estudiantil asambleario eran gente maja, con ganas de mejorar las cosas, pero con una manipulación aberrante de los más radicales y con una fuerte infiltración de movimientos antisistema cuyo propósito era rebentarlo todo. Entonces con la connivencia del rector de la UAB y hoy con la oposición valiente de los rectores que saben que no es aceptable lo que está ocurriendo año sí y año también en la universidad catalana.

Andreu Marfull i Pujadas ha dit...

Benvolgut Pere, sóc l'Andreu, el veí al que et refereixes en aquest article. T'agraeixo molt l'interès que has mostrat sobre les reflexions que et vaig plantejar. Valoro molt positivament les seves aportacions sobre la manca d'eixos estructurants del barri que n'aportin qualitat, així com el seu reconeixement sobre l'excessiu grau de deixadesa en que es troba el barri, per les causes abans indicades.

Ara bé, permetim aclarir-li que el centre de les meves reflexions era les conseqüències a la dinàmica social i econòmica que aquesta deixadesa ha provocat, i fins a quin punt han malmès la identitat del barri. Permetim també recordar-li el meu optimisme davant del conjunt de nous projectes que efectivament estan damunt de la taula i que hauran de dinamitzar realment el barri. Ara bé, en cap moment dic que la solució del barri passa pel comerç, en cap moment. Dic una cosa molt diferent, dic que el barri, aprofitant aquestes noves dotacions, ha de mirar més amunt, i cal rehabilitar urgentment els espais que en defineixen l'espai públic per recuperar l'atratctiu que ara no té, ni pel comerç ni per qualsevol iniciativa privada en qualsevol dels seus àmbits. En aquest sentit cal recuperar molts carrers i invertir-hi per a aconseguir que en aquest barri s’hi pugui passejar, i s'hi hauria de poder!.

Pere, la regeneració d'un barri la fa una bona dotació d'equipaments, però també un espai públic digne, i això el Guinardó encara no ho té i ho pot tenir.

La regeneració d'un barri també és el resultat de l'atractiu que genera i el perfil d'aquest potencial atractiu. Hi vol venir a viure gent jove amb ganes d'arrelar-s'hi?, Quins negocis volen venir a instal.lar-s'hi?, quin tipus d'activitats d'iniciativa privada s'hi volen instal.lar?, a on?

A qualsevol lloc de Barcelona, allà on s'ha arranjat o urbanitzat amb cara i ulls un barri, automàticament s'hi ha aportat valor, automàticament s'hi ha aportat atractiu, i automàticament la iniciativa privada i particular n'ha regenerat l'entorn públic, amb nous veïns, amb noves i atractives promocions, amb nous i més atractius comerços, amb noves activitats, amb la satisfacció dels seus veïns.

La iniciativa pública en una bona dotació d’equipaments és fonamental, però no suficient si no s'ocupa del seu espai públic.

Aquesta no és feina d’una legislatura, la urbanització d’un carrer demana una inversió molt important, però si hem estat trenta anys veien com el barri es quedava enrera, podem esperar que en deu o vint anys ens posem al dia no?

Que tenim avui al Guinardó?, doncs pals de la postguerra a tots els carrers, fils a tots els carrers, carrers sense arbrar que haurien d'estar arbrats, voreres més amples que caldria recuperar i aportar als vianants, calçades de quatre metres que no ténen cap sentit, contenidors mal ubicats perquè els carrers no estàn degudament urbanitzats,... Tot això potser no ho veuen o ho accepten amb ressignació molts guinardovins perquè ja s'hi han acostumat, però és lamentable.

És molt senzill, dels 10 metres que avui per avui té gran part dels carrers del barri, sis són per cotxes i només quatre per vianants i arbres, i això es pot canviar a nivell general i es pot aconseguir que alguns carrers, aquells eixos que han d’acostar el barri a la seva gent que ara busca allò que necessita fora del barri, no permetin l’estacionament per a vehicles de quatre rodes.

No tindrem un nou aparcament de més de 200 places a l’illa del mercat del Guinardó?, no tindrem un nou aparcament a la futura plaça del carrer Escornalbou?, doncs ja podem començar a treballar.

Andreu Marfull i Pujadas ha dit...

Aquest matí la meva filla, de dos anys encara no, li ha demanat a la meva dona d’anar a la finca de la torre Garcini, a sentir els ocells. La setmana passada vaig ensenyar-li la gran quantitat d’arbres i ocells que hi havia, i pel que es veu li ha agradat molt. La meva dona no sabia que li havia ensenyat aquell espai, però ha entès què volia la nena quan ha cedit i s’hi ha acostat. D’això vull parlar, de l’atractiu i de la desatenció del barri, de saber mirar amb ulls crítics què és atractiu i què no. En aquest sentit un eix vertebrador ho és, per molts motius.

És evident que ens calen recorreguts que aglutinin els punts d'atracció més rellevants del barri, com ho serà la futura L9 a la plaça Maragall i a l’estació del Guinardó. Actualment el barri mira portes enfora, no es mira a sí mateix, es dóna l’esquena en molts sentits. Les pendents i la manca d'activitats que s'hi poden fer en són els principals frens, però això també es pot paliar. Tots estarem d'acord que amb la futura dotació d'equipaments de l'illa del Mercat del Guinardó es generarà un fluxe nou d'activitat que donarà un enorme impuls a la vida del barri, en tots els sentits, i que carrers ara oblidats passaran a ser futurs connectors de barri. Segurament el futur carrer Teodor Llorente en serà un, i també el carrer Oblit, així com el passatge Llívia. Per suposat la mateixa Ronda del Guinardó en sortirà també potenciada.

Però com bé dius caldria anar més lluny, i fer arribar aquesta ona fins a la plaça del nen de la rutlla, i clar que sí!, és necessari arribar fins al Mas Guinardó i al parc del Guinardó.

Als carrers que aglutinin els majors fluxes cal també no menysprear l'interès estratègic que avui per avui ténen les places del Guinardó i Carles Cardó Sanjuan, que caldria també vincular entre sí a través del Passatge de l'Agregació, avui per avui tant menyspreat, amb una amplada de fins a 15 metres i sense arbrar, amb cotxes en bateria!. A aquest nou eix vertebrador cal afegir-hi el carrer Garrotxa, un dels carrers amb les traces més antigues del barri, antiga traça de l'actual passeig Maragall. El carrer Garrotxa uneix el carrer Teodor Llorente amb la plaça Carles Cardó Sanjuan, passant pels carrers Doctor Valls i Oblit, i continua fins al passeig Maragall.

La resta del barri, el tram que es situa per damunt de l'avinguda Mare de Déu de Montserrat i el tram que neix al carrer Sant Antoni Maria Claret, té una trama d'eixample, ortogonal, i en demana una altra orientació, ja que hi és més difícil definir-ne un eix clar. En tot cas, igual que a l'Eixample, necessiten un model de vial tipus comú que com a mínim hauria de millorar el que té, ampliar l'espai per vianants, reduïr l'espai per vehicles, i ordenar amb un arbrat i una il.luminació adequada els contenidors i les zones de càrrega i descàrrega, així com els xamfrans, que ténen moltes més possiblitats de les que les hi hem donat.

Potser així el barri passarà a ser atractiu, i potser així es regenerarà amb nova gent i noves activitats, més enllà de les previsions potencials d’atracció i generació d’activitat de barri que els futurs equipaments aportaran. Potser així començarem a veure gent més jove pel barri, botigues amb un plus d’atractiu, i podrem passejar i sentir el barri amb orgull.