dilluns, 12 de gener del 2009

Havíem d'anar a la manifestació?

A partir de la resposta del Marc i d'algunes reaccions que he anat escoltant vull aclarir alguns elements importants. No comparteixo tot allò què va passar a la manifestació, però em passa gairebé sempre. No comparteixo els criteris i les consignes per exemple de tots els manifestants i organitzacions que convoquen manifestacions en contra d'ETA. Sé que quan vaig a una manifestació a favor de víctimes d'ETA hi ha gent que pot instrumentalitzar la meva postura. Cada cop que em manifesto o que opino algú pot utilitzar les meves opinions segons els seus interessos. Però no per això deixo de mullar-me. No em sembla bé que es cremessin banderes (alguns dels que ara s'escandalitzen no veuen tan malament que es cremin altres banderes o símbols), que es mostressin armes, que es cridés a favor de Hamás o s'increpés a ICV i especialment al PSC, però tot això no em fa replantejar la meva presència. No hauria anat a manis de l'11 de setembre o a favor de les infraestructures a Catalunya. No ens l'agafem amb paper de fumar.
En segon lloc parlant sobre el conflicte. Estic en contra de la violència. Per tant condemno tota expressió de violència, de Hamás o de l’estat d’Israel. La violència mai és una solució sempre és un motiu de major problemàtica. Ni cap idea justifica l’ús de la violència, ni la violència mai ha solucionat cap conflicte. Estic en contra de la violència per principis ètics, però també per pragmatisme (torno a agafar idees de la xerrada de Jordi Armadans. Per tant sortiré al carrer, sempre que ho consideri oportú, per estar en contra de qualsevol forma de violència. Darrerament he intentat llegir el màxim d’entrevistes a líders israelians per saber quins “arguments” donaven. És cert que darrera de cada conflicte hi ha raonaments que ens poden semblar raonables. Darrera de l’Iraq estava una dictadura i darrera de l’Afganistan el terrorisme internacional. Ningú dirà vaig a fer una operació militar perquè vull demostrar la meva força, perquè vull imposar els meus criteris, perquè vull crear terror. Hi ha un argument d’Israel que té molta força. Cada dia ens cauen míssils i ningú de la comunitat internacional fa res per aturar-ho. Parlem-ne. Al final d’aquesta operació militar Hamás ja no tornarà a tirar míssils? Un altre argument Hamás com a organització terrorista agafa escuts humans i amaga les armes a escoles o mesquites. Molt bé. Si Israel dispara a aquests objectius aconseguirà que a partir d’aquell moment Hamás ja no faci servir escuts humans? En definitiva, Israel creu que quan acabi la intervenció militar haurà aconseguit la seguretat i la pau? És evident que no. Per tant darrera de l’ofensiva militar no hi ha un objectiu de resoldre el problema de forma estable. Podran aconseguir fer més febles durant un temps a Hamás, però no resoldre el conflicte.
En tercer lloc, tot i condemnar els plantejaments i les accions de Hamás, no puc estar-me de no posar-ho al mateix nivell l’ofensiva d’Israel. I bàsicament per dos motius fonamentals. El primer és de credibilitat. D’entrada no puc posar al mateix nivell a un Estat, en principi democràtic, i a una organització terrorista. I en segon lloc evidentment per proporcionalitat. I parlo de vides humanes. L’altre dia Shimon Peres preguntava quants míssils eren proporcionals? Ho sento jo no sé parlar d’armes, jo sé parlar de vides humanes. Jo no estic en contra d’Israel i molt menys del patiment històric que ha viscut el poble jueu o de la por que significa viure en territoris on poden caure atacs palestins. Jo estic en contra d’un Estat que utilitza la barbàrie per lluitar en contra de la violència. Israel, Palestina i la comunitat internacional han de buscar una altra solució. No sóc ingenu, sé que Israel no és l’únic responsable. Sé, precisament, que la complexitat és la base d’aquest greu problema internacional i per tant el que també sé és que no es pot respondre amb la única forma primària, la violència. Deixeu-me que posi un exemple, potser absurd, del meu àmbit educatiu.
I en quart lloc l’argument de per què es focalitza tant l’atenció internacional en aquest conflicte i no en altres, molt d’ells molt més violents, és difícil de respondre. A mi també m’agradaria tenir la capacitat de reacció davant de tots els conflictes, indignar-me igual, sortir al carrer i lluitar perquè s’aturin. Però no la tinc i per tant és cert que acabo seguint més aquells conflicte que per les seves característiques els sento més propers. I el conflicte del Sàhara i el conflicte de Palestina els sento més propers. Per tant més que criticar perquè focalitzem l’atenció en aquest conflicte, el que hauríem de fer és aprendre a focalitzar en més conflictes, però alhora aprofitar aquesta guerra, que mediàticament té més seguiment, per reivindicar l’absurditat de la violència i la necessitat de buscar mecanismes internacionals que realment resolguin les crisi que sorgeixen arreu del món.
He escrit aquest article com a resposta al Marc. I he volgut deixar de banda la meva resposta a arguments que he escoltat avui de Joan B Culla que m’han semblat desafortunats o comentaris que vaig escoltar divendres a la COPE que em van semblar pornogràfics. Però crec que és important dir que una cosa és mirar de ser equànime i no deixar-se portar per les entranyes i una altra és mirar, sense mullar-se, com moren centenars de persones. Trobar el punt no és senzill, però jo vaig optar per estar a la manifestació, malgrat coses que no m’agraden. I sobretot perquè qui va estar a la manifestació té la consciència que la immensa majoria de la gent volia la pau i no d’altres coses, però que és més escandalós algú que crema una bandera que centenars de famílies mostrant el seu suport a la víctimes de la guerra.

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Hola, Pere.

Jo no hi vaig anar. I no ho vaig fer per dues raons:

1) La demanda de boicot als productes israelians i l'aïllament diplomàtic d'Israel em semblen mesures que empitjoren el problema.

2) No pot ser que només es reaccioni quan l'atacant és Israel i que ignorem les bombes i els míssils.

Aquest conflicte és molt complicat i és més una guerra civil entre racistes i fonamentalistes (antijueus i antislamistes) d'ambdues bandes que un conflicte nacional Israel-Palestina.

La identificació automàtica que alguns (massa) catalans fan amb Israel i amb Palestina em sembla simplista i, a més, preocupant.

Per cert, quan el conflicte és al Darfur, per exemple, quanta gent es mobilitza? Ni en Culla, ni en Segura, ni molts altres líders d'opinió obren la boca.

Un cop dit aìxò, crec urgent aturar la massacre de civils a Gaza. És un crim contra la humanitat.

Vista la immensa barbaritat que està passant a Gaza aquests dies, trobo bé la presència d'ICV a la manifestació, però s'hauria de ser més curós en el que es demana.

Per contra, impecable el manifest aprovat pel Consell Català per la Pau. No he llegit, ni he escoltat res que sigui més sensat sobre aquesta qüestió.

Marc ha dit...

Pere,
Tinc molt clara, i espero no equivocar-me, la posició personal de la gent d'ICV. Recolzament als innocents i condemna als responsables de la barbàrie.
Però segueixo pensant que desde la direcció d'ICV s'ha de fer tot el possible per aïllar al màxim certs tics inadmissibles.
Potser no va quedar prou clar amb el que escrivia ahir, però vull remarcar que estic absolutament en contra del que està fent Israel. I en contra de les guerres, petites o grans, però totes terribles per els pobles que les pateixen. Al mateix temps, però, em costen molt d'empassar certes demagògies barates sobre el tema.

Tenia previst convocar un plenari extraordinari per parlar de la Crisis. Però aquests dies no deixo de pensar que la crisis pot esperar i que sería potser fins i tot urgent convocar-lo sobre el conflicte a Gaza.
Opino que falta orientar una mica millor les posicions de ICV i ser més clars en la nostra condemna. Esborrar consignes com la de Boicot a Israel. Missatges com el NO A LA GUERRA son més clars i no deixen lloc a confusions.
I també vull dir una altre cosa. El motiu per el que no vaig anar a la manifestació era que no estaba a Barcelona. Ara bé, si hagués estat aquí, el més possible fora que hi hagués anat, tot i que amb un malestar terrible per els motius que ja he dit.

Espero dilucidar així algún dube que pogués quedar.

Pere Nieto ha dit...

Crec que estem força d'acord. Es tracta de que al meu entendre si hem d'estar d'acord en tot no aniria enlloc i calia respondre. Jo sé que la mani de les infraestructures alguns la van aprofitar com un referèndum independentista o com un atac al tripartit, però jo coincidia globalment en la convocatòria i el cos em demanava sortir al carrer. Crec que el debat és complex i us agreixo que ho fem en el emu blog

lezbiyen ha dit...

Thanks for the post