Activitats del cap de setmana

Carnestoltes. A més de les rues dels diferents barris del Districte, enguany la Rua de Carnaval de la ciutat del dissabte 2 de febrer passa pel nostre Districte, concretament pel Passeig Maragall. La sortida està prevista a les 20.30 al Passeig Maragall amb Tajo i finalitzarà al voltant de les 23.00 (depenent del nombre d'assistents ...) al mateix Passeig Maragall davant de Torre Llobeta (on estarà el jurat). Les carrosses aniran marxant per l'Avinguda Borbó. Posteriorment hi haurà el lliurament de premis al polisportiu Virrei Amat.

Biblioteca Can Mariner. El proper diumenge 3 de febrer inaugurarem la Biblioteca d'Horta-Can Mariner, al carrer del Vent número 1. Durant tot el matí de 10.00 a 14.00 hi haurà portes obertes i activitats per a tothom. La visita amb entitats per la nova biblioteca començarà a les 10.45, aproximadament, i els parlaments seran al voltant de les 11.30.

Actualitat

Porto uns quants dies sense escriure sobre actualitat i ara tinc temes al tinter i poc temps per escriure. Intento resumir molt.
És una vergonya el seguiment sobre els suposats atemptats islamistes a Barcelona. El jutge no explica la seva informació als responsables d’informar a la ciutadania (Ministeri i Conselleria). Els responsables polítics van canviant les seves versions. Un diari equipara una suposada trama amb greus atemptats a Nova York o Madrid. Un infiltrat fa arribar informacions paral·lelament al jutge i a algun diari, per contrarestar algú del ministeri fa arribar informació a un altre diari, algú de l’oposició diu que aquesta situació és conseqüència del tripartit ... hi ha temes massa seriosos com per afrontar-los amb aquesta irresponsabilitat, i crec que en aquest cas no se’n salva ningú.
Encara no tinc decidit el meu vot. Estava convençut que votaria a Joan Herrera, però començo a dubtar. Si seguim amb aquest nivell de precampanya espero a que algun partit polític em prometi el cinema gratuït, un cap de setmana a l’any en un balneari i abaixar el preu del rom i té el meu vot garantit.
A vegades vivim enganyats. Perquè ens falta informació o perquè no volem tenir-la. Confesso que pensava que el tema de l’avortament estava força solucionat a l’estat espanyol. No és cert. Les traves per avortar al sistema públic són importantíssimes. A Espanya hi ha llocs on no és possible avortar ni a clíniques privades. El percentatge de dones que han d’avortar a la privada és espectacular i a sobre es pot despertar una autèntica cacera de bruixes que posi contra les cordes i en situacions límit a dones que necessiten avortar. Cal un canvi en la llei i cal que aquest canvi sigui urgent. No podem seguir fent veure que aquest és un dret garantit plenament i en condicions al sistema públic.

Consellers de Districte II

Refent els arguments del meu darrer article sobre els consellers de districte i els comentaris rebuts, volia tornar a insistir sobre el tema. Els consellers i conselleres de Districte han de ser els ulls i les oïdes de la Regidora. Això ho afirmava el Jordi en un escrit anterior. Estic d’acord, però no tan sols és això. De totes maneres això ja justificaria avançar en la professionalització d’algun conseller de Districte. És possible que un Districte amb 170.000 persones i més de 400 entitats tingui sols una Regidora per fer les relacions polítiques? I fer les relacions polítiques significa veure i escoltar què passa al territori, què passa als 11 barris del nostre Districte o saber com veuen les coses les nostres entitats. I no només això els consellers i conselleres de govern, també poden impulsar projectes aprovats en el Pla d’Actuació del Districte i que el seu seguiment també necessita d’un suport polític. En aquest sentit un conseller pot fer seguiment d’impulsar projectes de difusió de la cultura catalana, d’aplicar criteris de sostenibilitat a les festes, de dinamitzar un agermanament o de potenciar una trobada de promoció esportiva. Per tant els consellers i conselleres de govern poden augmentar la seva dedicació i la seva capacitat d’intervenció sense entrar en la gestió. Això sí, tenim un problema. Aquest Ajuntament i aquest Districte estan potenciant moltes més vies per rebre aportacions, queixes, propostes ... de la ciutadania però en canvi no incrementa en la mateixa mesura la capacitat per donar resposta a tots aquests inputs. La creació propera de la figura del tècnic de participació ciutadana potser ajudarà en aquest sentit, però aquest és un repte que caldrà atendre. Quantes persones han de tenir una major professionalització, com es concreten les seves funcions ... caldrà treballar-ho, però totes les informacions apunten a pensar que aquesta és una via clara que vol impulsar el govern de la ciutat.

Marc

S’ha mort un amic meu, el Marc Reñé. El vaig conèixer ja fa uns quinze anys a l’inici de Joves amb Iniciativa (el passat 22 de desembre, junts ho celebràvem). Va ser una de les persones que destacava, que es veia que tenia fusta. En aquells moments no va acabar de tenir prou protagonisme, però va mantenir la seva militància i ara, cada cop més, començava a ser una persona imprescindible a la seva agrupació de Sants-Montjuic i com a assessor urbanístic del grup municipal. La mort d’una persona jove i amb dues criatures sempre impacta, però quan a sobre és un amic, la notícia et destrossa. El Marc era una bona persona i un bon professional. Avui em costa dir més coses, suposo que poc a poc m’aniran venint al cap els records de tot allò que vam compartir.
I a més en aquest cas la mort no és tan sols la d’un amic, sinó la del company d’una persona a la que estimo molt. La Mirnaya va ser la meva companya durant un bon temps i li tinc molt carinyo. L’altre dia a l’enterrament no sabia què dir-li. A vegades els silencis són la única solució. Em passo la vida parlant, preparant arguments, elaborant documents, escrivint al blog ... i et trobes de cop sense paraules. M’agradaria haver pogut trobar paraules per dir-li que sentia, per animar-la, per fer-li sentir que em sentia molt a prop. Però no sabia què dir, igual que les moltíssimes persones que ens vam trobar al tanatori per donar el darrer adéu al Marc i estar al costat de la seva família.

L'assignatura pendent dels consellers de Districte

Hi ha un tema en el que l’actual govern de la ciutat de Barcelona està treballant de forma molt intensa, que és el nou paper que han de jugar els consellers i conselleres de Districte. Avui el diari el Punt recull aquesta informació. Actualment el seu paper acaba sent, en molt casos, un paper institucional de representació en actes públics i un traspàs als Districtes dels resultats electorals. No tenen, habitualment, un paper actiu en el govern, sols tenen un paper de representació. Canviar aquest tema és un dels primers objectius per tal d’anar avançant en l’elecció directa. Actualment el Districte d’Horta-Guinardó té 19 consellers i conselleres, 10 de govern (8 PSC i 2 ICV-EuiA) i 9 de l’oposició (4 CIU, 3 PP i 2 ERC).
El dia que s’assoleixi un nou règim de funcionament dels consellers i conselleres de Districte, a través d el’Estatut del Conseller, i que es pugui fer l’elecció directa dels conselleres i conselleres la participació municipal en els barris serà diferent. Els conselleres i conselleres tindran molta més capacitat de gestió i govern i les entitats i la ciutadania també podran trobar referents polítics on plantejar els temes més candents. Actualment es reserva la capacitat de representació política plena als Regidors i Regidores, però per exemple Horta-Guianrdó té més de 170.000 habitants i qualsevol ciutat amb aquesta població té una estructura política molt més important.
Si tot això es porta a terme avançarem de forma decidida en la descentralització a Barcelona. Els Consells de Districte tindran molta més capacitat de treball i el paper dels consellers i conselleres serà molt més important. Que així sigui.

Guinardó

Molt aviat, durant el mes de febrer, es procedirà a traslladar el Mercat del Guinardó a la carpa provisional que s'està acabant de construir al costat del carrer Teodor Llorente. Posteriorment es procedirà a l'enderroc de l'actual edifici, un dels símbols del barri. La torre quedarà com a testimoni d'aquest Mercat avui degradat i que no respon a les necessitats actuals d'un Mercat Municipal. La festa grossa serà amb l'enderroc del Mercat, possiblement al mes d'abril. Aquest enderroc serà el millor símbol d'uns projectes urbanístics que han de fer que el barri del Guinardó superi massa anys sense resoldre el seu futur.

20 anys de CJD7

Ahir vaig poder assistir a l'inici del 20è aniversari del Consell de la Joventut d'Horta-Guinardó (CJD7). Va ser un acte molt entranyable on es van trobar representants del CJD7 de tots aquest anys. L'estil desenfadat de l'acte no va treure-li en cap cas valor. Els consells de la joventut no són tan sols espais de trobada d'entitats juvenils, sinó que a més són espais generadors d'idees i experiències i escoles de formació. Una de les característiques que acostuma a passar en els consells és que la gent s'acostuma a treballar des de la diversitat d'opcions i això ens fa menys sectaris.ahir hi havia 4 regidors que representaven a 4 forces polítiques i segur que no hi eren per complir sinó perquè han passat per consells de la joventut i tenen clar el seu paper. Eren l'Elsa Blasco, el Guillem Espriu, la Maite Fandos i el Xavier Florensa. L'actual CJD7 és, ho confesso, una de les meves entitats preferides del Districte. Crec que aporten moltes coses i no tan sols en l'àmbit de la joventut. La presidenta del CJD7, l'Alba, va fer una intervenció donant les gràcies a tota la gent que al llarg d'aquests 20 ha fet possible aquest aniversari i sobretot va animar a celebrar-ho durant tot l'any. Per cert, si voleu podeu deixar-lis una salutació al seu blog.

Cap de llista ICV BCN

L’altre dia parlava de la necessitat d’afrontar el debat sobre el proper cap de llista d’ICV a Barcelona. El Jordi em demanava si es podia fer el relleu de la Imma amb alguna persona coneguda. La Imma Mayol ha marcat un perfil molt determinat i crec que ha sabut aportar aspectes molt importants al govern de la ciutat. Ara cal veure quin és el millor perfil per encapçalar la llista de les properes eleccions municipals. D’entrada el primer debat hauria de ser si aquesta persona ha de ser de l’actual grup municipal o bé pot ser una persona que no estigui en aquests moments en el camp de la política municipal barcelonina. Jo personalment opto perquè sigui una persona de l’actual equip, tot i que és evident que hi ha molta gent a ICV que podria encpaçalar la llista. I ho proposo per dos motius. El primer perquè considero que sempre que sigui possible és bo apostar per la gent que està treballant en aquell àmbit i que coneix a fons la feina a fer. I en segon lloc perquè tenim dues persones perfectament preparades per ocupar aquest lloc, el Ricard Gomà i l’Elsa Blasco. He de dir clarament que qualsevol d’aquestes dues persones tindran el meu ple suport si finalment ocupen aquest lloc tan important. Estic convençut que són dues persones ideals per encapçalar la llista, són les dues persones que ja porten més de quatre anys d'experiència a l'Ajuntament i per tant la seva feina els acredita. El meu objectiu no és obrir cap debat ni mullar-me, sols reflexionar en veu alta sobre un tema que serà important i fer-ho sense pressió, sense primàries a la vista. El Ricard Gomà ha demostrat que una persona amb una preparació teòrica important ha sabut adaptar-se al món de la gestió municipal i ningú pot negar que les polítiques socials a la ciutat de Barcelona han fet un salt molt important. Crec que ha estat un gran Regidor, és una persona propera i té un discurs molt coherent i una gran capacitat de veure més enllà del dia a dia de la política. L’Elsa Blasco ha demostrat de forma més que evident les seves qualitats a Horta-Guinardó. És una persona molt propera a la gent i que escolta, però alhora inflexible en la defensa dels seus ideals. L’Elsa té una gran capacitat de treball i de generar equip. Sap negociar i les dificultats la fan créixer i aquestes són virtuts molt importants per encapçalar una llista d’ICV. Estic content de saber que ICV disposa d’aquest capital humà per fer possible aquest salt endavant que hem de fer a la ciutat de Barcelona. El Ricard i l’Elsa per discurs i per acció han d’aportar molt a la política de la nostra ciutat. I per tant no em preocupa no tenir a ningú més conegut. A vegades hem fet opcions encara més "arriscades" posant al capdavant d'una llista a gent molt jove, desconeguda per a la immensa majoria, però alhora molt potent, i ens ha sortit molt bé, tal com ho han demostrat Joan Herrera al Congrés i Raül Romeva a Europa.

Agregador de blocs HG

Neix una nova eina de comunicació al Districte d’Horta-Guinardó. Un agregador de blocs socials i polítics. Un agregador és un espai d’Internet on es poden trobar tots els articles que es publiquen a tots els blocs diferents que fa gent d’Horta-Guinardó. Per tant amb una sola ullada podreu saber els darrers articles publicats i per tant conèixer opinions diferents sobre temes dels nostres barris, temes de cultura, societat, política general ... Les condicions per tenir el bloc dins d’aquest agregador són tres:
- haver actualitzat el bloc en els darrers tres mesos
- tenir vinculació a Horta-Guinardó
- tractar de forma habitual temes socials o polítics

L’agregador ha estat una idea i una feina del Jose Rodríguez (conseller del PSC al Districte i internauta molt actiu i interessant). A l’agregador podreu trobar per tant blocs de consellers del Districte com l’Anna Mir i el Jordi Fornés d’ICV, el Jordi Coronas d’ERC, blocs d’altres persones dels diferents partits del Districte, però també blocs tant interessants com el d’una amiga molt activa al Baix Guinardó o el bloc dels més joves com el Toni Femenia o el Víctor Albert. Hi ha blocs d’entitats com el de Can Baró o el del seu president Adrian Pérez, blocs més culturals com el de la Laura Marino o més polítics com el de l’Antonio Linde, el Jaume Collboni o el magnífic bloc d'en Toni Salado.

De tota manera qui vulgui pot incloure el seu bloc i és més, crec que és un bon moment perquè més gent us animeu a fer el vostre propi bloc. Fer-ne un és molt senzill, podeu demanar-nos ajuda. Cal tenir algunes idees i això sí un mínim de constància a l’hora d’escriure, però us asseguro que no té cap dificultat tècnica. Els blocs ens permeten opinar i conèixer opinions. Aquesta eina estic segur que serà molt positiva i ens permetrà generar debats molt interessants.

Consulteu i no oblideu aquesta adreça : http://www.hortaguinardo.org/

Dimarts interessant

Reconec que ahir al vespre em vaig estressar una mica. A la mateixa hora intentava seguir per la ràdio el partit del Barça i per la tele el Joan Herrera al programa 59 segons i a la vegada el capítol de House. El Barça avorrit com una mala cosa, sort que no he anat a cap lloc a veure'l. El Joan Herrera molt bé. Molt combatiu, molta informació i molta passió. Té molt més coneixement dels temes ecològics que qualsevol dels periodistes que hi participaven i això ajuda molt. Va saber explicar bé què vol dir ser d'esquerres. Diria que sols van apretar-lo a fons quan li plantejaven si ICV no era molt més exigent amb els socialistes quan no estàvem al govern i en canvi érem molt més tous al govern de la Generalitat o a l'Ajuntament de Barcelona. El Joan promet una campanya molt maca. En contra del Barça no va ser gens avorrit. I finalment House. No m'acabo d'acostumar a la nova etapa sense els seus col·laboradors. De totes maneres House segueix sent intel·ligent, mordaç i agut. I a més em sembla que aviat tornaran els seus col·laboradors de House. M'hagués agradat que el Barça jugués millor i que la televisió no programi alhora House i Joan Herrera.

Zapatero, fi de curs.

Ara que ja s’ha acabat la legislatura i s’han convocat oficialment les eleccions generals tothom fa valoracions de com ha anat aquesta etapa d’en Zapatero com a president. Molta gent està fent servir les notes escolars (bé siguin les tradicionals, bé siguin les de necessita millorar/progressa adequadament). Jo com sempre, com a mestre, crec que el més important són les frases que acompanyen la nota. Aquestes podrien ser algunes de les frases si ZP hagués estat el meu alumne i els darrers quatre anys haguessin estat el curs escolar.
La seva actitud general ha estat prou bona. Es mostra passiu a vegades però en general mostra bones intencions. És sociable i atent.
La seva relació amb els companys i companyes no ha estat fàcil, tot i que sembla molt integrat i sovint es mostra com a líder del grup, hi ha força companys i companyes que no acaben d’entendre els seus canvis d’actitud.
Cal destacar que ha sabut defensar-se d’un grupet de companyes i companyes que s’han manifestat obertament en contra d’ell.
A principi de curs va demostrar moltes ganes i tenir clar tot el que volia fer, però poc a poc li ha faltat decisió. Ha treballat poc els darrers trimestres.
Quan no presenta els deures busca moltes excuses, no sempre creïbles. En aquest sentit s’ha deixat influir per alguns companys, i sobretot alguna companya, que han interferit molt en el seu treball.
Els seus treballs són incomplets. La portada sempre és el millor de la seva feina, però sovint no sap com acabar. En general ha fet molt menys del que les seves capacitats li permeten.
Alguns dels seus exàmens han estat molt interessants (casaments homosexuals, atenció social, atenció a les dones maltractades, retirada de tropes ...) però en altres casos ha estat molt per sota d’allò que es podia esperar (Estatut, infrastructures, sostenibilitat ...)
Tot i que les seves capacitats li permeten afrontar el seu futur amb garanties, la seva indecisió li pot comportar algunes dificultats. Cal ajudar-lo a definir-se sobre què vol ser quan sigui gran.
Li recomanem que afronti el proper curs amb més decisió, que treballi a fons en aquells temes que ha portat més fluixos aquest curs i que acabi de definir unes relacions més fluïdes amb els companys i companyes amb els que s’hauria d’entendre millor.

El futur d'ICV a BCN

És evident que existeix una forta desafecció envers la política institucional. Aquesta paraula que no em reconeix el diccionari del Word i que s’ha posat tan de moda. Sempre he defensat que entre la causes d’aquesta situació hi ha una bona part que provenen de la feina que fem els polítics, però que també hi ha moltes altres causes que influeixen en aquesta situació (mitjans de comunicació, egoisme de molta gent, aparició de noves formes de protesta ...). Ara sembla que el debat sobre la ciutat de Barcelona estigui estancat. Abans de les eleccions municipals semblàvem viure en la ciutat més bruta, desordenada i caòtica de la Mediterrània. Ara en canvi hi ha una sensació de no parlar-se de la ciutat, de tractar poc el seu futur. Hi ha altres temes que han deixat de banda el debat sobre Barcelona. La crisi de les infrastructures, el debat identitari de Catalunya, la temuda crisi econòmica, la il·legalització d’ANB, el baix estat de forma de Ronaldinho o l’amor de Sarkozy i Carla Bruni han fet que ja no debatem gaire sobre la ciutat.
Com a ICV hem d’apostar per aquest debat. Ara és un bon moment per parlar del model de ciutat i de com governar-la. La ciutat avança amb un govern en minoria. El procés d’elaboració dels Plans d’Actuació de Districte i el Pla d’Actuació Municipal ha representat un pas endavant, però insuficient, en la participació ciutadana. Crec que és el moment per apostar per un model de futur de la ciutat, precisament perquè no tenim un debat que ens pressioni i ens marqui l’agenda. ICV ha de saber visualitzar més en aquests moments el model que té per la ciutat de Barcelona. Ens falta força. I això cal lligar-ho també al procés de substitució de la Imma Mayol com a cap de llista. Ja va anunciar que no repetiria com a cap de llista i per tant el relleu, a més d’oportú és necessari. ICV no té en aquests moments un problema de sectors interns que facin preveure lluites per aconseguir ser cap de llista per Barcelona i això permetrà fer l’elecció amb molta tranquil·litat. Cal saber triar qui encapçala la llista perquè haurà de saber transmetre un model de ciutat i una manera de fer política que potser darrerament no estem sabent liderar. En una societat que com deia l’altre dia el Josep Maria parla molt més dels polítics que de la Política, cal saber oferir caps de llista que connectin amb el missatge que volem transmetre. I com a ICV potser caldrà reflexionar a fons sobre quin és aquest missatge i com es concreta a la nostra ciutat. Parlem-ne ara abans que ens ofeguin debats ens els que ens sentim desplaçats i en els que no podem tenir protagonisme. Quin ha de ser el paper d’ICV a Barcelona?

Joan Herrera al Polònia

Ahir es va estrenar el personatge de Joan Herrera al Polònia. Sé que a ell no li deu fer molta gràcia això d’aparèixer en aquest programa, en el fons és molt tímid, però jo reconec que vaig riure força. Se’l dibuixa com un noi, gairebé un nen, alt i en bicicleta i força desconegut. Els gestos i l’expressió estan molts aconseguits. Encara li falta rodatge, però crec que el personatge està força aconseguit. Sols cal que el dibuixin com un personatge amb més passió.
La veritat és que sortir a Polònia farà augmentar la seva popularitat. Hi ha una cosa que realment és perillosa. Hi haurà molta gent que s’acabarà fent una idea de com és el Joan Herrera més a través del personatge del Polònia que de la seva tasca política, realment curiós i perillós. De moment però jo vaig riure.

Biblioteca a Horta

El proper diumenge 3 de febrer inaugurarem la Biblioteca de Can Mariner d’Horta. Aquesta és una vella reivindicació que serà realitat. Cal reconèixer que el camí ha estat difícil, des de l’adquisició de la masia a les obres dutes a terme. La biblioteca, però, permetrà oferir al barri d’Horta un espai de dinamització cultural molt important. Aquesta biblioteca estarà dedicada, a més, al món del teatre. No podia ser d’una altra manera. El barri d’Horta ha estat sempre un bressol de gent destacada en el món de la cultura teatral i ara és el moment de reconèixer aquest paper. En aquest sentit la sala d’actes portarà el nom de Pep Montanyès, un gran encert. D’aquesta manera es completa el pla de biblioteques al Districte, juntament amb les biblioteques Mercè Rodoreda-Guinardó (especialitzada en poesia), Juan Marsé-Carmel (especialitzada en novel·la barcelonina) i l’Albert Pérez Baró-Montbau (especialitzada en novel·la negra).
El dia 3 de febrer a partir de les 10 de matí la festa d’inauguració s’ha de convertir en una gran festa del barri. La biblioteca serà un nou espai de centralitat en la vida d’aquest barri que viu tan intensament. Des de la plaça Eivissa fins la biblioteca podreu gaudir de la festa.

Font d'en Fargues

Ahir dimecres l’Alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, i la Regidora del Districte, Elsa Blasco, van visitar el barri de la Font d’en Fargues. Era el primer cop que l’alcalde visitava el barri amb una àmplia passejada i amb una posterior trobada amb representants de les principals entitats. A la foto podeu veure a Jordi Hereu, Elsa Blasco i Lluís Vila, president de l'AVV. Va ser una visita realment interessant. Vam començar fent una petita trobada a la Casa de los Navarros, entitat amb una gran voluntat d’anar formant part de la vida del barri. Posteriorment vam passejar, acompanyats de representants de l’AVV i vam poder veure alguns dels principals temes que afecten a aquest barri. Un dels temes que més incidència fa l’AVV és el patrimoni cultural i històric i per tant, vam poder parlar sobre Can Fargas ha de ser pública. L’alcalde i la regidora van poder veure els jardins de la masia des d’una casa particular i comprovar així la necessitat d’obrir els jardins al públic. Posteriorment també vam veure l’estat del torrent de Can Carabassa, que la gent del barri demana recuperar en el marc d’una ruta de l’aigua, que recordi la importància d’aquest tema en el passat dels nostres barris. Un altre dels temes que vam podem comprovar és la necessitat de millorar l’accessibilitat a llocs tan importants com la plaça de la Font d’en Fargues, la plaça de la Font de la Mulassa o la davallada de Gallecs. L’altre gran tema que va aparèixer al llarg de la visita i la trobada va ser el tema del transport públic i la indisciplina viària. També vam poder tractar breument el futur d’alguns dels afectats pel projecte del Parc dels Tres Turons. La trobada amb les entitats es va fer dins del Casal de la Font d’en Fargues que en principi ja serà plenament municipal a partir del proper mes.
La gent de la Font d’en Fargues va saber expressar ahir a la seva trobada amb Jordi Hereu i Elsa Blasco el seu model de barri i el seu model de ciutat. Ho van fer amb claredat i contundència i alhora amb elegància. Cal valorar el moviment associatiu actiu, participatiu i còmplice. Cal trepitjar tots els barris amb la gent que hi viu per conèixer quins són els encants i els problemes de cada barri. Ahir va ser una bona oportunitat en aquest sentit. Podeu conèixer més sobre el barri i les seves entitats al portal de la Font d’en Fargues que han impulsat.

El blog d'en Joan Herrera

Joan Herrera ha estrenat blog. És evident que la seva posada en marxa coincideix plenament amb la precampanya electoral per a les eleccions generals on ell serà el cap de llista d'ICV, però espero, sincerament, que el blog vagi més enllà de les eleccions de març. Juntament amb Raül Romeva, crec que que són dues de els persones que poden aportar més a la blogosfera des de l'àmbit ecosocialista i per tant desitjo veure continuitat. De moment el blog és molt incipient i per tant encara no sé com el classificarà el José Rodríguez, segons les categories que va fer fa poc en un article del seu blog.

En Joan Hererra combina dues capacitats, entre moltes d'altres, que per a mi són fonamentals en política. La primera és la passió. Transmet la sensació que les coses l'afecten, que es creu allò que diu, que està en política per conviccions. La segona gran capacitat és la seva preparació. És una persona formada, amb recursos i que es preocupa molt de treballar les seves intervencions al Congrés, les seves propostes o els seus articles de premsa (i ara del blog).

I a més estic molt content de veure'l animat, amb ganes de fer una bona campanya i de millorar uns resultats que fa quatre anys ja van ser molt bons.

Obama-Edwards-Clinton

La victòria d’Obama a Iowa entre els candidats demòcrates ha suposat una important sorpresa, com a mínim per a les persones que no seguim la política americana de prop. Hillary Clinton és la gran derrotada perquè tot i disposar de molts recursos, experiència i suports importants, ha quedat en tercer lloc, darrera del candidat més d’esquerres, John Edwards.
Encara queda molt procés per acabar de veure qui serà el candidat o candidata dels demòcrates a les eleccions americanes i per tant qui serà, en principi, nou President dels Estats Units d’Amèrica. Tampoc sé com evolucionarà la campanya, insisteixo en que no en sé gaire del tema, però crec que els primers resultats indiquen una necessitat de canvi considerable entre l’electorat americà, això és bo.
Obama visualitza aquesta sensació de canvi, potser fins i tot la necessitat d’obrir pas per primer cop a un candidat negre amb aspiracions d’arribar a la Casa Blanca. També és cert que a mi em sembla que té una capacitat de comunicació molt gran. El resultat de John Edwards es pot interpretar com un bon resultat tenint en compte que planteja els posicionaments més d’esquerres dins dels demòcrates. I Hillary Clinton ha punxat. Pot ser que sigui capaç de reconduir aquesta situació, però d’entrada era la més ben situada. Dóna la sensació que la gent demòcrata vol canviar, vol un gir i vol gent nova. D’entrada una bona notícia.

9 de març

La publicació d’enquestes de cara a les properes eleccions generals permet a nombrosos analistes polítics començar a teoritzar sobre quins seran els elements que acabaran de decidir el vot final del proper 9 de març. Les enquestes pronostiquen un empat tècnic entre el PSOE i el PP i per tant els analistes poden construir les interpretacions que considerin oportunes. Un cop més, però, comença a aparèixer la por al nostre propi sistema democràtic. El que alguns analistes plantegen és que el que acabarà decidint el proper president del govern no seran els vots que rebi el seu partit si no les possibilitats que tingui de fer aliances posteriors. Hi ha pànic a que un president pugui ser captiu de partits minoritaris, amb poca força parlamentària però necessaris per garantir estabilitat de govern. Quina por !!!
És evident que la meva visió és diferent. Formo part d’un d’aquests partits que en moments determinats poden aportar trets diferencials a un govern, potser fins i tot més enllà de la seva força real electoral. El multipartidisme no em fa por. Tampoc li va fer por al PSOE per exemple quan va pactar que al Congrés de Diputats no es reprovés a la Ministra Magdalena Álvarez. O no li va fer por a CIU quan va pactar amb el PP en el govern central. Ningú diu clarament que cal canviar el sistema, sols es deixa anar la possibilitat que una minoria no pot segrestar a un govern. L’actual legislatura al Congrés s’ha caracteritzat per una majoria còmode del PSOE. Ha pactat nombroses lleis amb diferents formacions polítiques, ha hagut de debatre a fons projectes de fort impacte, ha anat canviant d’aliats. És greu això? I si les forces d’esquerra haguessin tingut major representació i això hagués permès fer avançar les polítiques socials de forma més clara això seria antidemocràtic?
L’objectiu hauria de ser aconseguir que molta més gent participi de les eleccions i que molta més gent es senti ben representada. Em nego a acceptar que avançar cap el bipartidisme pur permeti això. I si cal modificar lleis electorals parlem-ne, però no es pot llençar la idea de que hi ha resultats que no són plenament democràtics.
El proper 9 de març em sembla que ningú tindrà majoria absoluta. Crec que el PSOE podrà formar govern. La peça clau a decidir serà amb qui formarà aquest govern o qui li pot garantir l’estabilitat. No hi ha res més democràtic que això. Que la gent voti i decideixi qui governarà, sigui un partit o en siguin quinze. La meva opció és que el PSOE hagi de pactar amb les esquerres. Però també deixo clar que si el PSOE o el PP pacten amb CIU, PNB o Coalició Canària per formar govern, seran governs legítims; no m’agradaran però seran legítims. La complexitat política és bona. En aquest blog aniré explicant perquè crec que s’ha de votar a ICV-EUiA i a Joan Herrera en propers escrits, però crec que també calia deixar clar que els governs de coalició o el suport a governs en minoria són opcions tan legítimes com els governs en majoria absoluta.