Joan Herrera

Semblarà que exagero si dic que Joan Herrera és el millor polític que hi ha actualment a l'estat espanyol, però jo ho crec. En Joan Herrera ha estat capaç de donar veu a l'esquerra alternativa al PSOE amb un grup parlamentari realment mínim pels mals resultats d'IU a les darreres eleccions generals. A més ha estat capaç d'oferir un discurs alternatiu a l'encanteri de serps permanent d'en ZP. Joan Herrera ha estat el primer polític destacat que es pot definir plenament com a ecosocialista. Ha estat un polític jove que ha permès obrir pas a noves idees. És un polític preparat però alhora que es prepara molt les coses, és d'una gran rigorositat. I és apassionat. En un món polític massa preocupat per les "poses" jo agraeixo molt l'autenticitat. Creu fermament allò que defensa. I per acabar té un autèntic currículum vinculat a l'organització. Va començar a Joves amb Iniciativa i arribarà a dalt de tot. A vegades val la pena saber que la gent que fa de la seva militància una aposta decidida pot fer carrera política. Com deia pot semblar una mica exagerat, però jo sóc així.

Rodalies

Em resistia a parlar del tema del desastre de les Rodalies, però al final m'he vist escrivint sobre això. Potser que no ens prenguin el pèl tan descaradament. És cert que el dèficit d'infrastructures és molt important. És cert que els governs del PP van oblidar la millora de la xarxa ferroviària catalana, especialment en les rodalies, que és el tren que fa servir la immensa majoria de catalans. És cert que CIU mai va prioritzar les infrastructures i encara menys el transport públic. Fins i tot és cert que les grans empreses constructores del país són un autèntic desastre i es perden enmig de les subcontractacions. Però no és menys cert que hi havia alternatives a l'AVE, que s'ha vigilat fatal l'obra, que s'ha prioritzat l'AVE per damunt de les rodalies, que s'ha volgut treure un gran rendiment electoral de l'arribada de l'AVE a Barcelona i que no s'ha parlat clar. La visita del Zapatero a Barcelona no ha servit ni molt menys per millorar la situació. Sembla ser que mentre parlava sobre el tema s'ha produit un nou esvoranc. Fa uns mesos ja deia que la força d'en Zapatero s'estava apagant. Després d'un inici de mandat amb l'impuls de moltes mesures de govern decidides i d'esquerres ZP s'ha deixat portar per les enquestes, els dubtes i la tecnocràcia i ha confiant en el seu "talante" com a principal arma de convicció. Cal més decisió, cal més força, calen més polítiques d'esquerres, per cert, aviat us tornaré a parlar de Joan Herrera. I sols em queda un tema per comentar, la ministra. Però demanar la seva dimissió és tan obvi com esperar que el sol surti cada matí i sembla tan poc probable com esperar que el sol no es pongui al vespre. El PSOE s'està cobrint de glòria ...

Papers de Salamanca

He enviat la postal que la Comissió de la Dignitat ha difós per fer arribar al ministre de cultura César Antonio Molina. Hi ha temes que en alguns moments he pensat que potser no eren prioritaris, però crec que estava equivocat. Cal que tornin tots els papers de Salamanca i cal que tornin immediatament. No podem permetre que avui seguim lluitant i esgarrapant els documents que han de tornar a les mans dels seus propietaris. Per justícia i per dignitat. No podem negociar allò que ens va prendre el franquisme. Si la llei preveu que tornin els papers cal fer-ho ja. La dignitat de les persones espoliades durant el franquisme no pot esperar en funció de càlculs electorals. Exigim el retorn dels papers.

IU, reptes i ombres.

Izquierda Unida té una difícil assignatura per superar. Afronta unes primàries per escollir el seu cap de llista de cara a les properes eleccions generals. Unes primàries que semblen una mica agòniques entre un Gaspar Llamazares força cremat i amb poca tirada electoral i una Marga Sanz representant del sector més tancat i radical del PCE. En aquest cas les primàries serveixen realment per escollir entre dos models molt diferenciats dins d’una mateixa formació política. És per això que cal seguir amb interès aquestes primàries ja que seran fonamentals per decidir el futur polític d’IU. De totes maneres les perspectives no són bones per la formació que està cridada a aglutinar bona part dels sectors polítics de l’estat que es senten d’esquerres.
Crec que l’enfortiment d’IU és necessari. No sempre he pensat així, ho reconec. Però cal que IU obtingui uns bons resultats per afrontar una renovació de discurs i persones que li permetin aglutinar a tots els sectors d’esquerres que no es conformen amb la tebiesa de ZP. I és necessari que davant del progressiu procés de debilitament del PSOE existeixi una esquerra forta arreu de l’estat que permeti equilibrar les forces i que sigui la garantia real en contra de la dreta. Una IU forta és la millor garantia en contra del PP, no ho dubteu. Ara però caldrà superar, com sigui, aquest procés de primàries i que Gaspar Llamazares (esperem que guanyant clarament les primàries), sigui capaç d’aglutinar bona part del vot d’esquerres arreu de l’estat i de forma conjunta amb les altres formacions d’esquerres, permetin fer avançar l’estat en un sentit clarament d’esquerres.

Beatificacions

El proper diumenge 28 d’octubre es beatifiquen a Roma 498 màrtirs espanyols de la Guerra Civil. L’acte es pot convertir en una exaltació del nacionalisme espanyol més ranci. L'arquebisbe de Barcelona ho veu bé, però en canvi creu que no està tan bé la Llei de la Memòria Històrica. De totes maneres cal recordar també que altra gent dins de l’Església treballa per uns altres objectius. La meva mare em va portar diumenge de missa el paper que van llegir i repartir elaborat pel Consell pastoral de la parròquia. Aquest text, després de reconèixer la importància de respectar a tots els màrtirs, planteja temes de fons molt interessants. Parla d’una beatificació "manipulada per anar en contra de la nostra societat actual, laica i plural." Lamenten que no s’aprofiti el fet per demanar "perdó pels errors comesos per l’Església que vana limentar i contribuir a l’anticlericalisme i persecució religiosa." També lamenten "que aquestes beatificacions es corresponguin a la memòria d’uns quants, no de tots. El règim dictatorial que va guanyar la guerra, va provocar també molts morts, inclosos laics cristians i capellans bascos" Està bé això, hi ha una Església que creu que cal recordar a totes les víctimes i no tan sols als guanyadors de la guerra. Com sempre us recomano que quan vulgueu escoltar veus crítiques i lúcides no us perdeu el blog de l’Agulla.

Tercermundistes

Darrerament estic escoltant massa vegades l'adjectiu tercermundista per referir-se a situacions que es viuen a casa nostra. Potser sóc una mica massa estricte, però em molesta molt. La nostra és una societat amb moltes mancances però en cap cas equiparable al Tercer Món. La nostra societat té problemes i reptes, però les condicions de vida a Barcelona i Catalunya no són equiparables a les de Etiòpia, Haití, Marroc o Bangladesh. Per exemple la situació actual de les Rodalies és inacceptable, lamentable i criticable, però en cap cas tercermundista. Qui coneix països del tercer món i entitats que hi treballen crec que compartirà amb mi aquesta idea. Potser penseu que no és tan greu fer servir aquest terme, jo mateix l'he fet servir de tant en tant, però crec que la situació que tenim a molts països sí que és de vergonya i la nostra situació no té res a veure.

ERC

La conferència nacional d’ERC ha posat de nou sobre la taula, dues de les característiques més destacades del funcionament intern del partit. Per una banda la seva capacitat de sorpresa tenint en compte que la militància realment pot canviar el guió previst i per altra banda la difícil governabilitat d’una formació política com aquesta. Hi ha gent que planteja que el funcionament intern d’ERC és una mostra clara de la democràcia interna que ha de tenir un partit, jo sincerament ho poso en dubte. L’autèntica democràcia interna es basa en poder escollir una direcció i una estratègia quan hi ha un Congrés i respectar la capacitat que ha de tenir aquesta direcció per tirar endavant el seu projecte polític. I si cal es canvia la direcció. Gestionar el dia a dia des de l’assemblea dificulta molt la gestió de l’organització i dóna lloc més a l’estratègia que a la gestió a llarg termini.
Quan més del 40% de l’organització li demana a la direcció que es replantegi el seu paper dins del govern de la Generalitat i sols un 50% pelat no dóna suport a aquesta proposta el paper de la direcció no és senzill. Molt possiblement caldrà molts gestos per marcar diferències en el govern, i més quan ens acostem a unes eleccions generals. Per tant el que sortirà, possiblement, de la conferència nacional d’ERC no és un canvi d’estratègia política, sinó un augment dels gestos de cara a la galeria. Potser m’equivoco però crec que darrera les votacions de dissabte hi havia molts elements en joc i massa estratègia. Per exemple no tinc clar on ubicar en el futur a Uriel Bertran.

Maragall

L’anunci de Pasqual Maragall que pateix Alzheimer m’ha afectat. En primer lloc perquè Maragall ha estat un dels grans polítics d’aquest país, com ho ha estat Jordi Pujol, tot i les meves òbvies discrepàncies. Pasqual Maragall ha aportat a la política catalana la capacitat de sortir-se del guió, i aquest és un element que enyoro en la política actual. Tot és més previsible, potser sols poden donar sorpreses les conferències nacionals d’ERC, però m’agrada la capacitat que tenen alguns polítics de generar idees, d’engegar projectes i de crear il·lusió. Fa poc més d’un mes en que vaig tenir oportunitat de compartir el sopar d’entitats de la Festa Major d’Horta. S’hi va presentar perquè li va venir de gust. Havia quedat per passejar amb la seva amiga Custodia Moreno i van decidir acabar sopant i ballant amb la gent d’Horta. Va ser realment entranyable. Sense protocols, sense ànsia de protagonisme va saber divertir-se i va saber compartir una estona amb les entitats d’Horta. La foto correspon al sopar, xerrant amb l'Elsa Blasco

En segon lloc m’ha afectat la serenitat i la lucidesa en el seu anunci. No ha de ser senzill afrontar una malaltia tan dura. I el seu anunci, com ell mateix diu, ajuda a dignificar la malaltia. I el seu anunci ajuda a augmentar la lluita en contra de l’Alzheimer. Avui no parlaré de les coses que no m’agraden del Maragall, primer perquè és cert que en aquest cas les coses que m’agraden d’ell són més que les coses que no m’agraden, i segona perquè en un moment així sols vull expressar el meu profund respecte pel president Maragall i el meu desig de que superi, el millor possible, la seva malaltia.

Homenatge a les brigades internacionals

Ens veiem diumenge a les 12.00 al monument que es troba a la Boca Nord del Túnel de la Rovira?

Eleccions Consell Ciutadà

Aprofito que aquest espai el llegiu gent d'entitats d'Horta-Guinardó per recordar-vos que aquest proper dilluns 22 d'octubre de 09.30 a 19.30 a la Seu del Districte d'Horta-Guinardó es celebraran les eleccions de representants de les entitats al Consell Ciutadà del Districte. POdeu consultar tota la informació a la web del Districte. La participació és molt important i per poder exigir que el Consell Ciutadà compleixi amb la seva funció de ser el màxim òrgan de participació i consulta del Districte cal aconseguir una bona participació el proper dilluns.

Prioritats mandat a Horta-Guinardó

Ara que ja hem començat a treballar el procés participatiu del Pla d’Actuació del Districte m’agradaria establir 10 prioritats que si al final del mandat s’han dut a terme seran fonamentals per fer una valoració positiva del mandat 2007-2011. He posat 5 prioritats vinculades al urbanisme i 5 prioritats vinculades a l’atenció a les persones.
Prioritats vinculades al Urbanisme
Acabar el planejament del Parc dels Tres Turons i començar actuacions públiques a l’entorn més proper a Can Baró. Aquest planejament ha d’incloure un parc central lliure d’habitatge i unes bones condicions de reallotjament per a les famílies afectades.
Desenvolupar al màxim l’illa d’equipaments de la UA3 del Mercat del Guinardó i aprofitar aquest desenvolupament per generar un impuls d’aquest barri avui dia massa degradat.
Desenvolupar els Plans Especials de Millora Urbana de la Clota i Teixonera com a forma d’anar concretant la modificació del Pla General Metropolità de la Vall d’Hebron, generant nou habitatge públic.
Dur a terme el planejament al Carmel a partir de la revisió dels PERIS, dotant al barri d’espais lliures d’ús públic i millorant els seveis i la mobilitat al barri.
Enderrocar el viaducte de la Ronda del Guinardó i permetre una millor mobilitat a peu dins del Baix Guinardó.
Prioritats atenció a les persones
Desenvolupar el Pla d’Equipaments d’Horta-Guinardó i fer la seva revisió, amb participació ciutadana, a finals de mandat.
Impulsar totes les polítiques d’atenció a les persones derivades de les noves lleis de Serveis Socials i Dependència, universalitzant l’atenció a les persones amb dificultats.
Política activa d’eliminació de tota mena de barreres, tant les arquitectòniques (posar escales mecàniques al Carmel, Guinardó, Teixonera...) i les socials (desenvolupant programes educatius)
Desenvolupar la participació al Districte, recuperant la confiança mútua amb tot el moviment associatiu allà on s’hagi malmès i impulsant un paper més actiu dels consellers i conselleres del Districte.
Dur a terme campanyes de recuperació de la identitat dels nostres barris i del patrimoni (bateries antiaèries, ruta de l’aigua, carrer Aiguafrega, camí de la Llegua ...)

Medi Ambient i Urbanisme

Avui és el dia en que blogs de tot el món parlarem sobre Medi Ambient. No és un tema que conegui en profunditat, per tant el primer que us recomano és que aprofiteu avui per mirar a fons a la xarxa de blogs, segur que trobareu moltes coses. interessants sobre ecologia i medi ambient. Per exemple un blog que m'agrada molt en temes medioambientals és el del Carles Sampietro.
Un dels temes que potser tenen més repercusió en el medi ambient és l'urbanisme, i en canvi se'n parla molt poc. Tres idees esquemàtiques. Primera el model de ciutat mediterrània, compacta i amb diversitat d'usos és un model a seguir. Una ciutat on viure, treballar i gaudir del lleure sense haver de recórrer grans distàncies. Segona una ciutat que pugui administrar els seus propis residus. Cal dignificar les infrastructures medioambientals sense expulsar-les de la ciutat. Com explica Ramon Folch amb aquestes infrastructures hem de fer com quan les cases van passar de la comuna al lavabo i ara són una de les peces de més disseny de les cases. Percera idean cal crear espais verds que no siguin simples oasis. Cal apostar per espais verds amb potencial real per permetre el desenvolupament d'ecosistemes que no es poden desenvolupar a la ciutat ni a un parc plenament urbà. En aquest sentit a Horta-Guinardó farem una aposta important al Parc dels Tres Turons. I d'això n'haurem de parlar.

Assassinat de Companys

Avui, aniversari de l'execució de Lluís Companys, val la pena recordar que el feixisme va assassinar al nostre president. Per això avui no vull recordar un màrtir sinó un president democràtic d'un poble que va patir el feixisme. I va patir Catalunya com a nació i va patir molta gent que ara amb la llei de la memòria històrica veurà, sols parcialment, reconegut aquest patiment. Quan els militars decideixen executar un president el feixisme agafa la seva cara més terrorífica. La mort de Companys va ser un dels episodis més cruels del franquisme.

No hi ha notícies?

Divendres 12 d'octubre, portada de El Periódico, resultat d'autèntic periodisme d'investigació: els polítics d'esquerres també porten Lacoste. Realment sort tenim de la premsa en aquest país sinó no tindríem clar quins són els grans debats, les grans notícies i els grans reptes. El Periodico ha fet un recull de polítics i gent de la cultura que ha portat el famós cocodril de Lacoste per desmuntar l'argument de les joventuts socialistes que en un vídeo ridiculitzaven un pijo associat al PP i que portava un polo amb un enorme cocodril. Saber que Felipe González, Josep Bargalló o Juan Echanove han portat Lacoste, es mereix una portada de diari? Un 12 d'octubre i amb la situació política actual aquesta és la gran notícia? Ara haurien d'explicar com han aconseguit aquest magnífic treball d'investigació. I a sobre la gent d'ICV no hem aconseguit protagonisme, ja es veu que el Joan Herrera no té aquesta tendència i sols hem pogut colar al Pere Portabella, que tampoc és una gran sorpresa. Crec que jo també vaig tenir un polo Lacoste una vegada, però no tinc cap foto que ho acrediti, quina llàstima, potser no seré portada a El Periódico.

Procés participatiu

Ja ha començat el procés participatiu per tal d’elaborar el Programa d’Actuació Municipal 2007-2011 (PAM) a Barcelona i els seus respectius Programes d’Actuació de Districte (PAD). Podeu seguir tot el procés i participar de forma activa a través de la web www.bcn.cat/pam
Sens dubte és important participar, però caldrà que comencem a plantejar-nos què vol dir aquesta participació a una ciutat com Barcelona. Rebre milers d’aportacions serà participació? Incloure un alt percentatge d’aquestes propostes en el PAM? O més aviat fer un seguiment acurat de que es dugui a terme la major part del contingut d’aquest PAM? No és senzill. Per garantir participació cal voluntat política, que es pot expressar en un procés amb informació acurada, amb recursos suficients per rebre aportacions i amb claredat en la devolució de les propostes. Tan important com rebre aportacions és dir-li a la gent si la seva proposta és factible o no i també si s’ajusta als criteris del govern de la ciutat.
De totes maneres la participació l’anirem comprovant al llarg dels quatre anys amb el seguiment de l’execució d’aquest PAM. I perquè això funcioni sí que caldrà que hi hagi canvis en la manera que aquest Ajuntament ha afrontat la participació fins ara. I alhora també caldrà anar enfortint el moviment associatiu de la ciutat. Tenir interlocutors forts a tots els barris fa que la feina del dia a dia sigui més complexa, perquè cal tenir en compte sempre la seva opinió, però alhora permet mecanismes reals de participació eficaços. Un moviment associatiu fort permet evitar que surtin a la llum individualistes amb afany de protagonisme o plataformes sense cap base real.
Per tant endavant amb el procés participatiu de PAM, però alhora no oblidem que ens queden quatre anys per endavant per aconseguir mecanismes reals de participació i que cal enfortir el moviment associatiu. Com fer-ho? És difícil, però la gent que tenim responsabilitats municipals ens ho haurem de plantejar.

Camp de futbol del Carmel

Avui em toca fer la secció de recomanacions pel cap de setmana. Divendres 12 d'octubre a partir de les 11.00 del matí es celebra la inauguració de la remodelació del Camp de Futbol del Carmel, que inclou l'accés al camp, les tanques, banquetes, marcadors ... i sobretot la gespa artificial. Aquesta ha estat una iniciativa que principalment assumeix l'Agència de Promoció del Carmel i Entorns i que permetrà convertir aquest camp en un dels més bonics de la ciutat sobretot per les seves vistes privilegiades.

A les 12.15 hi haurà un partit de futbol entre els Veterans del CD Carmelo i els Veterans de l'Espanyol.

L'acte però també ha de ser un reconeixement a tota la gent que sempre ha lluitat en aquest barri per aconseguir que le'sport es converteixi en un espai de salut i convivència. Gent com el Manuel Vázquez que s'ha deixat la pell lluitant per aquest camp o els membres de l'actual junta com el Dani Rosillo, el Juan, Evaristo, el Salvador, el Manuel ...

Si voleu bones vistes, bona companyia i esperem que bon futbol us espero divendres al Carmel, i a més és una bona opció per passar un dia com el 12 d'octubre ...

Borbons

Les protestes antimonàrquiques no han tingut una gran participació social i en canvi han aixecat una gran polseguera mediàtica , política i judicial. D’entrada ja vull dir que trobo absolutament injustificable la persecució penal d’aquests fets. Dóna la sensació que hi ha jutges amb massa interès per fer bullir l’olla de la polèmica política. I com a segon element previ tornar a deixar clar, com ja he fet anteriorment en aquest blog, el meu profund republicanisme.
De totes maneres sols vull fer una breu reflexió sobre alguns dels motius que han fet que de moment aquestes protestes no hagin tingut una presència de gent prou significativa. En primer lloc la dificultat de mobilitzar a la gent. En segon lloc que per a una majoria de la gent la corona espanyola no és símbol de repressió. En tercer lloc la sensació el desconcert polític actual que ens fa anar una mica despistats. I en quart lloc, i per a mi decisiu, la sensació que la crema de retrats d’una persona porta implícita una agressivitat que molts no volem compartir. Jo sóc republicà no perquè estigui en contra de l’actual Rei, sinó perquè considero que la República és una forma més democràtica. I a més retrec als Borbons la seva tradicional lluita en contra de les llibertats de la nació catalana. Cremar retrats d’una persona de forma freda i premeditada no crec que sigui una bona opció (tampoc la penalitzaria com ja he dit abans), però potser l’esforç s’ha de fer en explicar a la gent que té tot el dret del món a triar el seu cap d’estat i que té tot el dret del món a triar el seu futur com a poble. I a casa nostra això no ho podem fer.

Ernesto Che Guevara

Avui fa 40 anys de l'assassinat del Che. Hi ha moltíssimes iniciatives d'entitats, partits i particulars que aquests dies i al llarg de tot l'any estan recordant la seva figura. Jo no conec en profunditat la seva figura i hi ha gent que per tant podrà fer millor aquest paper, per exemple podeu visitar el blog ara mateix o el del meu amic Toni Salado on ens porta a una interessant web que ha fet EUiA. De totes maneres volia sumar-me a l'homenatge i recordar qui ha estat sempre al capdavant de les lluites per l'emancipació dels pobles i de les perosnes, qui ha estat sempre al capdavant de la defensa dels drets humans, qui ha estat sempre fent que la nostra societat avnci amb l'objectiu de reequilibrar les riqueses ... aquest cap de setmana Felip Puig, de CIU, ha dit que el Pacte Nacional per l'Habitatge conté elements comunistes, i ho ha dit despectivament. Avui en memòria del Che Guevara i de tota la gent que com ell ha lluitat per un món més just, és un bon moment per pensar cap a on anem i què podem fer les esquerres avui per seguir lluitant per aquests objectius.

Dret o obligació a l'escola?

Un dels temes que em van quedar sense comentar i que li he estat donant voltes ha estat el cas de la nena de Girona de familia musulmana que havia deixat d’anar a escola per no poder portar el mocador. Finalment la Generalitat va optar per obligar a l’escola a admetre a la nena, tot i que portar el mocador era contrari al reglament d’aquell centre.

Li he donat moltes voltes i sé que és un tema difícil. En primer lloc perquè tenim una tendència a creure que respectar a les altres cultures està per damunt de tot, però en aquest cas crec que és un error. La Generalitat ha argumentat que el dret de la nena a asistir a l’escola està per damunt del reglament. Jo en canvi voldria dir que l’obligació dels pares a escolaritzar a la seva filla està per damunt de tot. Es pot arribar a considerar que caldria permetre aquest símbol religiós, no ho tinc gaire clar. Però el que considero que no podem permetre és que uns pares no escolaritzin a la seva filla perquè no estan d’acord amb les normes que es posen a l’escola.Si uns pares catòlics no escolaritzessin a la seva filla perquè hi ha educació sexual o uns pares no portessin als seus fills a l’escola perquè es fa català no ho permetríem. En aquest cas vull pensar el amteix. Cap ideologia o creença dels pares ha d’impedir a un infant anar a l’escola.

Carrer Aiguafreda

Al barri d'Horta hi ha un petit racó ple d'encant i alhora desconegut per a la majoria de la gent de la ciutat. El carrer aiguafreda, un petit carrer privat on encara es conserven més d'una desena de pous i safareigos que feien servir les bugaderes d'Horta. Des del Dsitricte volem impulsar la recuperació d'aquest carrer perquè el patrimoni és d'un gran valor. La història d'Horta va molt lligada a l història de l'aigua i per tant recuperar espais com aquest carrer o com la història de les bugaderes són asepctes realment necessaris per a recuperar la memòria dels nostres barris. Juntament amb les masies aquest és el patrimoni que Horta pot aportar a la ciutat. Si podem fer avançar el projecte de recuperar aquest espai ja us ho faré saber, de moment us convido a que veieu el pou de la fotografia que és del carrer Aiguafreda i us animo a que conenegueu aquest petit racó d'Horta. Si no sabeu on queda podeu clicar aquí.

El plenari per un forat

Ahir vam celebrar plenari del Districte d'Horta-Guinardó. Era el primer del mandat amb un ordre del dia ordinari i també el primer presidit per Jordi William Carnes. Crec que el que podem destacar és que el Districte d'Horta-Guinardó no s'ha contaminat d'un excés de crispació que hi ha a la Casa Gran. Hi ha un estil que manté les bones formes del darrer mandat, tot i que com és lògic els debats siguin forts. També va servir per començar a veure com serà el nou paper d'ERC ara que està a l'oposició. No ha de ser senzill ser oposició d'un govern del que formaves part fins fa poc i del que durant els anteriors quatre anys mai vas expressar desacords significatius.

El més destacat del plenari d'ahir va ser la presentació de la proposta inicial de Pla d'Actuació del Districte pel mandat 2007-2011. Us animo a que conegueu el document i el procés participatiu a la web del Districte i que si voleu comentar-me algunes de les vostres prioritats no ho dubteu.

Música en directe a BCN

L’Ajuntament de Barcelona permetrà que els bars musicals puguin fer concerts en directe. Això és una gran notícia perquè realment Barcelona s’estava quedant sense música en viu. No és la solució al problema de la manca d’espais per a la música, però ajudarà de forma significativa. Lògicament caldrà garantir que aquests locals no suposin una important molèstia per als veïns i veïnes, però alhora també és cert que no podem deixar que la nostra ciutat perdi determinades senyes d’identitat. El dret al descans és fonamental, d’acord, però viure a una ciutat obliga a uns exercicis de contorsionisme per a permetre tots els usos i la garantia de tots els drets. Una ciutat també és un espai de creació i d’oci. Igualment que he defensat que la ciutat ha d’acollir a tots els equipaments, fins i tots aquells "no feliços", o que la ciutat ha d’integrar totes les infrastructures per donar resposta a les seves necessitats, la ciutat també ha de ser espai de gresca i cultura. En aquest sentit aplaudeixo aquest pas que permetrà que molta més gent gaudeixi de la música en directe i que permetrà a molts més artistes donar-se a conèixer i fer-se un espai.

Artefacte contra ICV

Els mossos d’esquadra han desactivat un artefacte explosiu davant de la seu d’ICV al barri de Sant Andreu. És un pas més, un salt qualitatiu molt greu, en l’escalada de la pressió en contra de la meva formació política. Però no tan sols ho és en contra d’ICV, com sempre he defensat quan altres formacions polítiques o persones han rebut la pressió de la coacció i la violència, tothom hi surt perdent.
Hi ha una minoria, molt reduïda, que mitjançant l’ús de la violència i la intimidació vol fer renunciar a altres persones a defensar les seves opcions. Això és intolerable, sigui qui sigui qui ho exerceix i sigui qui sigui qui ho rep. La col·locació d’un artefacte explosiu vol coartar el dret d’una gent a lluitar per la societat que vol. I com deia això s’ha de garantir a qualsevol lloc del món i amb qualsevol opció política.
Sols vull expressar la meva solidaritat amb la gent d’ICV, sobretot amb la gent de Sant Andreu i amb els veïns i veïnes propers al local que segur que no ho passaran gens bé. Esperem, però, que tot quedi en un incident greu, però aïllat.