Mossos, alerta!

El vídeo en el que quatre mossos d’esquadra redueixen de forma violenta a un detingut a unes dependències policials fa esgarrifar. Però més em va preocupar veure algunes de les declaracions de policies i sindicats policials justificant aquella actuació. Sempre he estat conscient de l’existència d’abusos policials, sempre he entès que en un moment determinat a algú se li pugui escapar el control de la situació i puc arribar a entendre que falten recursos i preparació als Mossos d’Esquadra, però res justifica una agressió com la que es pot veure al vídeo. Cap policia ni molt menys cap sindicat policial pot defensar que per reduir un detingut entre quatre agents calgui donar-li aquelles patades. Encara ens queda molt per avançar.

El Castell de Montjuic

El Castell de Montjuic sembla maleït. No ho dic perquè cregui en alguna llegenda de fantasmes, com qualsevol Castell amb pedigrí. I molt menys ho dic per la negra història de repressió, violència i afusellaments que ha patit. Ho dic per la rocambolesca història de la seva cessió a la ciutat de Barcelona per tal de fer-hi un centre per la pau. Reconec que no he vist amb especial il·lusió aquesta proposta. No m’agrada el Castell de Montjuic i no tinc clar que sigui el millor lloc per ubicar-hi el centre d’estudis per la pau (començant per la seva dificultat d’accés per a molta gent). El que no és lògic és que la cessió d’aquest castell a la ciutat hagi tingut episodis tan funestos com les condicions de l’exministre Bono o el darrer episodi d’una cessió express just un mes abans de les eleccions, a través d’un acord que se’ns ha venut com a gairebé "personal" entre Hereu i Zapatero. Al final acabaré donant-li per un cop la raó a Manuel Trallero quan va proposar el seu enderrocament.

Qui serà la propera Regidora d'Horta-Guinardó?

Una de les preguntes més habituals que em fa la gent quan participo a activitats als nostres barris aquests dies és si l’Elsa seguirà sent la Regidora d’Horta-Guinardó el proper mandat. Evidentment la meva resposta és que en primer lloc depèn de les urnes i això és una cosa òbvia. Però un cop salvada aquesta observació sí que puc fer una certa previsió sense consultar el tarot.
El proper govern de la ciutat de Barcelona serà d’esquerres, sens dubte. Això sí amb un paper més decisiu d’ICV-EUA si es compleixen les bones previsions de resultats que tenim. Un cop aclarit que el govern de la ciutat serà d’esquerres crec preveure que l’Elsa Blasco seguirà sent la Regidora d’Horta-Guinardó. En primer lloc perquè l’Elsa ho ha fet molt bé, en segon lloc perquè crec que té la confiança de la majoria de l’equip de govern i en tercer lloc perquè l’Elsa vol seguir sent la nostra Regidora.
Ara que ja he previst qui serà la propera Regidora d’Horta-Guinardó m’agradaria fer una nova reflexió. L’interès que està mostrant molta gent del moviment associatiu per saber si l’Elsa seguirà sent Regidora del Districte demostra que hi ha interès en acostar la decisió sobre l’elecció dels Regidors a la gent dels Districtes. L’elecció directa dels Consells de Districte és una de les assignatures pendents que tenim pel proper mandat. I això que estem parlant d’una part molt petita de la població, perquè la majoria de la gent de Barcelona no sap qui és el seu Regidor o Regidora de Districte ni a quina formació política pertany. Hem d’avançar en aquesta línia. El Districte és la primera trinxera i hem d’acostar-ho més a la gent.
Barcelona tindrà un govern d’esquerres i l’Elsa Blasco seguirà sent la Regidora d’Horta-Guinardó. Algú es suma a la meva aposta?

David Huerta a Horta-Guinardó

Ahir vaig tenir l'ocasió de poder escoltar la xerrada i lectura dels seus propis poemes de David Huerta, un dels millors poetes mexicans del moment. La xerrada s'emmarca dins del cicle "De pensament, paraula i obra" que s'organitza a la Biblioteca Mercè Rodoreda. Aquest cicle, organitzat pel Districte i l'Aula de Poesia de Barcelona, és un bon exemple de com es pot acostar la poesia d'altíssim nivell a la gent dels nostres barris. La presència d'autors tan descatats fora d?un entorn acadèmic és una magnífica iniciativa liderada per Jordi Virallonga, president de l'Aula de Poesia de Barcelona i que compta també mab el suport del Pedro, tècnic de cultura del Districte i de la Isabel, directora de la Biblioteca.

Ahir va ser una magnifica ocasió per escoltar poesia i després per fer una magnífica tertúlia sobre poesia, Mèxic, política d'esquerres i tot allò que pot sorgir quan tens l'ocasió de compartir una estona amb gent amb aquest talent. Fins i tot va sorgir una idea "comercial", fer una empresa dedicada a "llogar converses". Si es tirés endavant aquesta idea segur que gent com en David Huerta podrien llogar-nos converses genials. Fins i tot podríem llogar converses per evitar fer el ridícul constament a molts polítics, a molts periodistes i a molts tertulians. Ahir per exemple l'activitat amb David Huerta em va impedir veure el programa amb Mariano Rajoy, sens dubte vaig sortir guanyant.

Us recomano que busqueu a David Huerta a Internet, és gairebé impossible trobar llibres seus a casa nostra, i no us perdeu futures trobades amb poetes a la Biblioteca Mercè Rodoreda, la propera és amb Jordi Valls el proper dijous 10 de maig a les 20.00 i la darrera d'aquesta edició serà el dijous 31 de maig a la mateixa hora amb Javier Carnicer.

D'esquerres i ecologista per sistema

ICV-EUiA ha presentat el seu lema de precampanya a Barcelona. Un lema que segur que no agradarà a molta gent, però alhora un lema clar i nítid i que a més no vol es refugiar en allò que és políticament correcte. No defugim les polèmiques perquè, com he dit altres vegades, ens sentim ambiciosos però sense prepotència. En parlarem més d'aquest lema

Valors i radicalitat

Malos tiempos para la lírica. Aquesta frase sembla avui tenir més actualitat que mai. Perspectives negatives sobre canvi climàtic, inseguretat internacional, dificultats d’avançar en el procés de pau a Euskadi, manipulació política sobre l’11-M, invencions sobre el clima de convivència a Catalunya, immigració que no pot resoldre els seus problemes més immediats ... davant d’això sols podem posar-hi dues coses; valors i radicalitat.
Al llarg de la història aquesta ha estat una fórmula per transformar les coses. No podem renunciar als nostres valors i als nostres ideals, la lluita per la igualtat i la justícia social, l’ecologisme, el pacifisme, el feminisme o la lluita pel dret d’autodeterminació de tots els pobles (fins i tot del nostre), segueixen sent més necessaris avui que mai. I quan la dreta internacional o estatal, els poders econòmics o religiosos i molta part dels mitjans de comunicació impulsen de manera abusiva un model de societat oposat al que defensem des de les esquerres, sols ens resta una cosa; radicalitat.
Més que mai calen opcions polítiques clares, sense pors amb radicalitat. Forces polítiques que des de l’esquerra optin sense prepotència però amb ambició per transformar la societat.

Maria de la Pau Janer al PP

He llegit la informació que l’escriptora Maria de la Pau Janer anirà a les properes eleccions a les llistes del Partit Popular a Mallorca. D’entrada la notícia m’ha sobtat. No és fàcil entendre que una intel·lectual de llengua catalana pugui participar d’una candidatura d’un partit que s’acosta en aquests moments a l’extrema dreta, segons el meu criteri. No entenc que una persona que ha ajudat a difondre la llengua catalana pugui recolzar una força política que arreu de l’Estat està fent demagògia i posa en dubte la defensa d’aquesta llengua. I encara em costa més d’entendre el suport al PP balear, tan esquitxat per escàndols i presumptes escàndols urbanístics i econòmics.

Un cop passada la sorpresa i la decepció no em vull deixar portar per aquesta sensació i per tant vull acabar aquesta nota recomanant el seu llibre "Orient, Occident" un llibre seu que vaig trobar d’una gran sensibilitat.

Apostem pels Districtes!

Sembla ser, pels comentaris que he anat rebent, que el proper mandat representarà un pas endavant en el paper dels Districtes dins de l’estructura municipal. Caldrà aprovar definitivament l’elecció directa dels consellers i conselleres de Districte. Aquest serà un pas decisiu per tal d’acostar l’administració a la ciutadania. Des d’ICV fa molts anys que ho estem reivindicant, i tot i la complexitat de l’aprovació d’aquesta mesura és evident que cal reivindicar un paper més actiu i amb una major “legitimitat” per part dels consellers i conselleres. La seva dedicació i el seu paper és molt important, però en canvi ara no disposen de les eines ni de l’autoritat per dur a terme la seva activitat amb plenes garanties. Durant 6 anys vaig ser conseller d’ICV a Sant Martí i aquest mandat he estat Conseller Tècnic a Horta-Guinardó i per tant conec una mica aquest tema.

Per altra banda el PSC ha fet declaracions en el sentit de donar un paper més actiu als Regidors i Regidores de Districte invertint una mica el fet que fins ara molts Regidors i Regidores donaven prioritat a la seva tasca temàtica abans que a la seva activitat territorial. Crec que aquesta pot ser una bona aposta, la vida municipal comença als Districtes i és on la ciutadania i les entitats troben la seva primera trinxera. Cal apostar per unes Regidories properes i compromeses amb el territori. En aquest sentit l’experiència de l’Elsa Blasco a Horta-Guinardó és un bon exemple.

Recta final pel 27 de maig

La gent que tenim responsabilitats polítiques en l’àmbit municipal estem afrontant ja la recta final abans de les properes eleccions municipals del 27 de maig. La tornada de vacances de Setmana Santa representa aquest gir invisible que fa que orientem bona part dels nostres esforços a explicar la feina feta durant aquest mandat i sobretot a donar a conèixer les propostes de futur, en el cas d’ICV-EuiA ja hem presentat la nostra proposta de programa per a les properes eleccions a Horta-Guinardó.
Les properes eleccions del 27 de maig no han de representar en cap cas un plantejament sobre qui ha de governar la ciutat sinó més aviat com hem de governar la ciutat. Crec que no és objectiu plantejar una alternativa de govern amb els resultats que es poden donar el proper 27 de maig, però en canvi pot haver-hi una correlació de forces diferent dins de l’equip de govern. També serà interessant veure si la llista renovada del PSC a Barcelona suposa un canvi d’estil més profund que el que ha representat el canvi de Jordi Hereu per Joan Clos. Caldrà seguir molt a fons les propostes que faci el PSC a nivell de la nostra ciutat i contraposar-les i debatre-les des dels nostres posicionaments. Des de la rigorositat però sense renunciar a l’ambició, la gent d’ICV-EuiA sabem que podrem aportar molt més al govern de la ciutat i dels districtes després del 27 de maig.
A nivell d’Horta-Guinardó la gent d’ICV-EuiA ho tenim molt clar. Som conscients que és difícil que amb l’actual model electoral la feina feta a Horta-Guinardó tingui repercussió en els resultats, però estem satisfets i satisfetes de la feina feta amb l’equip de govern encapçalat per l’Elsa Blasco. Al nostre Districte ha estat un mandat molt especial que no ha deixat indiferent a ningú, d’aquí al 27 de maig ens tocarà explicar-ne els trets diferencials de la gestió feta i fer propostes de futur.

ENDESA dirigida per Lars Von Trier

Feia dies que li donava voltes al tema de l’OPA a Endesa. No entenc res d’economia i per tant no podia valorar quines eren les característiques tècniques d’aquesta operació. De totes maneres imaginava com serien totes les negociacions a porta tancada, com es feia perquè intervingués el govern Itàlia, com es pujaven i baixaven els valors de les accions. Intentava imaginar com de complicades deuen ser les converses, amb influències polítiques, amb garanties de contractes milionaris per tirar-se enrera, amb dimissions i se’m feia difícil entendre on estava l’element decisiu que podia fer decantar l’operació d’Endesa cap a un lloc o cap a un altre. Avui ho he entès tot.
He anat a veure la pel·lícula "El jefe de todo esto" de Lars Von Trier i he entès que estava equivocat. No es tracta d’una operació econòmica, ens estan enganyant. Sembla que Lars Von Trier tingués molt interès en explicar-nos just aquesta OPA i ho aconsegueix. Pels que heu vist la pel·lícula la solució final pot haver estat "Gambini". Els que no heu vist la pel·lícula us animo a veure-la, entendreu molt d’economia.

Contestant Màrius Serra

Avui em permetré el luxe de polemitzar amb l’article que ha escrit Màrius Serra per la Vanguardia sobre Barcelona. L’article planteja com Barcelona està evolucionant però sols de cara als inversos, empreses amb interessos turístics i altres inversors directes i en canvi la gent de Barcelona no compta. Hi ha una part de l’article que comparteixo força amb el Màrius Serra tot i formar part de l’equip de govern d’aquest Ajuntament. De fet en l’escrit que vaig fer sobre la posició 41 de Barcelona en un estudi de qualitat de vida ja plantejava que el gran risc de la nostra ciutat és que la gent no s’hi pugui quedar o que hi hagi la tendència a voler edulcorar la nostra forma de vida per semblar més “europeus”. També considero que l’obsessió per les xifres i els rànquings és un dels aspectes que va portar a Joan Clos a un gran descrèdit entre la ciutadania.

De totes maneres crec que Màrius Serra també podria plantejar altres aspectes de la ciutat que s’estan duent a terme amb força i que no van en el sentit que ell planteja. És cert que el seu article no és una radiografia de la ciutat, però a vegades cal tenir en compte altres aspectes. La ciutat de Barcelona no és tan sols l’augment del turisme o els premis Laureus. Quan fa poc la major part d’entitats socials de Barcelona s’asseien per donar suport a la política de Benestar Social del Regidor Ricard Gomà, vol dir que hi ha altres aspectes que també s’estan treballant.

Segurament coincidiríem força en una avaluació de Barcelona amb Màrius Serra, però ja que ell avui ha mostrat alguns dels elements negatius del futur de la ciutat no m’estic de citar alguns exemples contraris. I em centraré a Horta-Guinardó perquè tots dos ho coneixem. Aquest mandat el Districte d’Horta-Guinardó ha inaugurat un Centre d’Atenció i Seguiment a les Drogodependències a la Vall d’Hebron (la mal anomenada narcosala); aquest equipament amb una forta oposició d’alguns sectors veïnals i el suport d’entitats i persones com el mateix Màrius Serra; però és evident que darrera aquest equipament hi ha valors. Igual que darrera de l’obertura del Centre per a persones sense sostre del camí de l’església, o de l’acord amb el Bisbat per aconseguir que el casal de la Font d’en Fargues sigui equipament públic pel barri, o del trasllat de l’escola bressol Llar d’Infants o dels pisos per a malalts mentals que es faran a Can Travi. També hi ha una altra voluntat de fer Barcelona amb el Pla d’equipaments que hem aprovat a Horta-Guinardó amb un gran consens social i polític. Hem comès errors i ens ha quedat feina per fer, però a l’equip de govern de l’Ajuntament hi ha gent que també treballa dia a dia per construir la ciutat que volem, la ciutat per la seva gent. Una ciutat solidària i inclusiva. El que planteja Màrius Serra al seu article és un risc, però a la ciutat també hi ha altres realitats, algunes d’elles gràcies també al govern.

Pel·ícules diferents?

Un dels meus principals objectius d’aquests dies de Setmana Santa l’estic aconseguint. Anar al cinema. I he tingut la sort de veure dues pel·lícules que feia temps que tenia ganes de veure, "Pequeña Miss Sunshine" i "La vida de los otros". Són dues pel·lícules molt diferents però que m’han agradat molt. La primera pel·lícula, americana, retrata la vida d’una "singular" família que emprèn un viatge per participar en un concurs de bellesa infantil. La segona pel·lícula, alemanya, retrata l’espionatge d’un membre de la policia secreta de la RDA l’any 1984 a una parella d’artistes. La primera pel·lícula està narrada en to de comèdia i la segona és un drama amb totes les de la llei. Malgrat això les dues pel·lícules coincideixen en algunes coses. En primer lloc en la dificultat de sortir-se’n dels cànons d’unes societats que ens diuen com hem de ser, què hem de fer i què està bé i què no (en aquest sentit la societat americana i la de l’Alemanya comunista ofeguen als personatges). En segon lloc les frustracions personals i les dificultats per trobar la felicitat. A la primera pel·lícula la rebel·lia dels personatges davant del sistema ens fa riure i a la segona pel·lícula la rebel·lia ens fa plorar. "Pequeña Miss Sunshine" i "La vida de los otros" són un crit en favor de la llibertat social i individual a més de ser dues excel·lents pel·lícules.

Barcelona ciutat 41?

Segons he pogut llegir a El Periódico, un estudi situa a Barcelona en el lloc 41 d’un rànquing sobre qualitat de vida a les principals ciutats del món. Zuric ocupa el primer lloc i la segueixen Ginebra, Vancouver, Viena i Düsseldorf. És evident que el concepte “qualitat de vida” és molt relatiu, però poder passejar per la platja, sortir de nit com un fet normal, el bon clima (avui és un mal dia per dir-ho però avui és l’excepció), les moltíssimes festes populars o el bon ambient que hi ha en general no puntuen. De les 40 ciutats que van per davant de Barcelona em sembla que a molts poques hi aniria a viure. Si Barcelona corre un risc és precisament anar perdent els elements que li donen singularitat i la fan una ciutat viva i divertida. No m’agrada que s’estiguin perdent sales de concert, no m’agrada com la ciutat perd una mica de vida al carrer ... Barcelona és una ciutat ideal per viure, per passejar, per fer una copeta. L’objectiu ha de ser mantenir-la viva i sobretot aconseguir polítiques actives d’habitatge que permetin a la seva gent seguir vivint a la seva ciutat sense hipotecar tot el seu futur. ICV sempre ha apostat per fugir de la Barcelona de les xifres i els rànquings. L’estudi d’avui encara ens confirma més aquest objectiu. No volem ser els primers, no volem ser la ciutat més fashion, no volem ser la ciutat amb més negocis. Volem la nostra Barcelona i volem seguir treballant per una ciutat que pot estar la 41 o la 100, però que sigui la ciutat que totes i tots hem volgut.